Una vintena de nens de tres anys, sense plaça a l'escola pública de la seva zona a Tarragona

L'escola de l'Arabassada i del Miracle acumulen 22 nens en llista d'espera, i Saavedra, és l'únic centre públic de la zona 1 que encara té cinc places lliures
Pla general d'alumnes de P3 de l'escola de l'Arrabassada de Tarragona, asseguts en rotllana i en plena classe de música
Pla general d'alumnes de P3 de l'escola de l'Arrabassada de Tarragona, asseguts en rotllana i en plena classe de música | delCamp.cat

 

Almenys 22 alumnes de tres anys es troben, de moment, que no tenen plaça per anar a l'escola escollida pels seus pares a Tarragona pel curs vinent. L'Escola de l'Arabassada i la del Miracle, dos dels tres centres públics amb els quals compta la zona 1 de la ciutat, han hagut de deixar nens fora per falta de places. L'única solució que els quedarà als pares és, o bé anar a una escola fora d'aquesta zona, i per tant lluny d'on viuen, o optar per un centre concertat, en molts casos religiós.


Amb l'arribada de la primavera comencen els tràmits per inscriure els nens a l'escola. Els pares que ho fan per primera vegada, aquells que tenen fills de tres anys, han de triar escola. A Tarragona la distribució de les escoles es fa per zones. La zona 1 engloba, només, tres escoles públiques: l'Arrabassada, el Miracle i Saavedra i en canvi abasta un territori molt gran. En total, aquestes tres escoles ofereixen unes 100 places de P-3, agrupades en quatre línies.

 

Una de les mares afectades denuncia a delCamp.cat la falta de places públiques en una zona que, diu, és molt dispersa. «Pot ser que una família de la Rambla pugui portar el fill a l'Escola l'Arabassada i jo que hi visc al costat, no», denuncia. Per escoles, a l'Arrabassada, de moment, hi ha quinze famílies en llista d'espera i al Miracle set. Els familiars han presentat una carta al Departament d'Ensenyament de la Generalitat i al Conseller d'Educació de l'Ajuntament de Tarragona, a la qual ha tingut accés aquest diari, per reivindicar un millor repartiment de les places i un augment de places. 


Desproporció entre places públiques i privades

Segons ha pogut saber aquest mitjà, l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) confirma que hi ha 22 nens en llista d'espera, després que el dimarts es fes pública la llista amb els admesos i els pendents d'admetre. El dia 12 de juny sortiran les llistes definitives, i aquestes famílies sabran si els poden atorgar una altra de les escoles escollides en segon o tercer lloc. De moment, segons aquesta oficina, de les tres escoles públiques de la zona 1 només la de Saavedra compta amb vacants, en total queden cinc places lliures en aquest centre. Per tant, 17 nens es trobarien encara sense plaça en un dels centres públics de la zona 1.

 

Les alternatives, segons explica una d'aquestes mares afectades, són, anar a una escola pública d'una altra zona, la qual cosa denuncien perquè no es viable i a més allunya el fill de l'entorn actual. I per altra banda, acudir a les escoles concertades de la zona 1. Segons comenten des de l'OME a una de les mares, el més probable és que els acabin suggerint anar a un d'aquests centres concertats.

 

«L'oferta en centres privats concertats és excessivament desproporcionada en referència als centres públics disponibles de la zona 1», denuncien les famílies en aquesta carta que han fet arribar a la Generalitat. Mentre que les escoles públiques ofereixen un total de 100 places per P-3, les privades de la zona 1 n'ofereixen unes 200.

 

«Un cop realitzat el repartiment definitiu dintre de la zona, un 17% aproximat dels alumnes es veuran obligats a cursar estudis en centres privats concertats, o en una zona extremadament llunyana per a un alumne en edat de P-3», denuncien. «El 20,5% dels sol·licitants en centres públics no tindran dret a realitzar els estudis, ni en l'entorn escollit, ni al voltant dels vincles emocionals desenvolupats en la seva primera etapa de creixement», conclouen.

 

Escoles concertades

A banda d'aquestes tres escoles públiques que hi ha a la zona 1, els pares poden optar per les escoles concertades: Col·legi Lestonnac, que de moment té vint places lliures segons l'OME, Col·legi Sant Pau Apostol, de moment amb una vacant, Col·legi Santa Teresa de Jesús, amb dues vacants, i l'Escola Mare Nostrum, amb unes dotze places disponibles encara. D'aquestes quatre escoles, només l'última és laica, la resta són religioses. Els pares es queixen de que els fills hagin d'acabar en una escola religiosa si aquesta no és la seva preferència a l'hora d'educar els fills.

 

Un altre dels problemes que presenten aquest tipus d'escoles és que són de copagament, és a dir, que les famílies s'han de fer càrrec d'algunes despeses. A l'escola Mare Nostrum, l'única no religiosa, el cost, amb servei d'autobús i menjador inclòs, pot pujar fins els 400 euros al mes per nen. En el cas de l'Escola Lestonnac només l'educació, sense comptar menjar, ni serveis extres, uniforme o hora extra, pot suposar de base almenys 60 euros per mes.

 

Segons l'OME els pares que acabin sent destinats a aquestes escoles i es vegin obligats a pagar aquests costos poden reclamar al Departament aquesta situació.

 

Una nova línia de P-3

Els familiars afectats demanen en aquesta carta l'obertura d'una nova línia de P3 en aquesta zona. «Hem demanat als Serveis Territorials d'Ensenyament a Tarragona que es plantegin l'obertura d'una línia educativa pública laica de P-3 pel curs 2018-2019 en l'entorn dels centres educatius més sol·licitats dintre de la zona esmentada».

 

Els pares també demanen a l'administració, en aquest cas a l'Ajuntament, que investigui possibles fraus d'empadronament. Una tàctica que podrien utilitzar alguns familiars per poder aconseguir places en escoles que els interessen tot i no viure en aquella zona. Remarquen que no són els pares els qui han de dur a terme aquesta tasca, sinó l'administració.



Comentaris
Xavier
Moltes gràcies per l'article. Cal fer difusió d'aquests temes doncs, les zones cal revisar-les en funció de la demografia real (digueu-li padró, si no hi ha frau) i amb, com a mínim paritat de línies, doncs la ratio 4-8 (100 places vs. 200 entre pública i concertada) no s'ajusta a la realitat com a pais (laic) ni per suposat a la demanda.

envia el comentari