ÚLTIMA HORA

Torra vindrà finalment a la inauguració dels Jocs

Almeria 2005: uns Jocs comparables a Tarragona 2018?

Ens acostem als Jocs Mediterranis d'Almeria i n'analitzem el context polític i econòmic i el resultat pels ciutadans
Estadi olímpic d'Almeria
L'Estadi de los Juegos Mediterráneos d'Almeria. | delCamp.cat

 

Els Jocs Mediterranis d’Almeria 2005 van posar la ciutat andalusa al mapa. Van dotar a aquest municipi de les instal·lacions esportives que faltaven, van fer créixer la ciutat en infraestructures, van portar la construcció d’un dels barris marítims amb més atractiu turístic avui i van motivar a la gent a sentir-se part d’un esdeveniment que forma part de la història d’aquest territori. Almeria 2005 es va celebrar en un context molt diferent del que s’ha trobat Tarragona. Però, quin és el llegat que han deixat aquests Jocs a la ciutat andalusa?  


De la idea a la candidatura

A finals dels anys 90 el govern municipal d’Almeria sentia que l’impacte que havien tingut els Jocs Olímpics a Barcelona no va tenir repercussions per aquesta ciutat andalusa. La idea pren força amb el govern de Juan Frencisco Megino, qui després fou president del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis d’Almeria. Quan Espanya guanya la seu per aquest esdeveniment, desbancant a Croàcia, les institucions es posen en marxa per tirar endavant el necessari per dur a terme la competició.

 

«El que ens va moure a presentar la candidatura va ser, sobretot, el dèficit en infraestructures esportives de la ciutat», explica Megino en declaracions a delCamp.cat. La falta d’escenaris esportius i, també, les ganes de posar Almeria al mapa, generen a la ciutat l’energia per tirar endavant aquest projecte, un projecte complicat i difícil, com diu Megino, per una ciutat de les dimensions d’Almeria, 194.000 habitants.


«Érem una ciutat que no estava en el mapa polític, era una oportunitat per tots», comenta per la seva banda, Juan Carlos Pérez Navas, portaveu del PSOE a l’Ajuntament d’Almeria.

 

Consens polític i context històric

Els Jocs apareixen a Almeria en un moment clau per la ciutat. El municipi es trobava immers en la revisió del seu Pla General d’Ordenació Urbana i a més la Junta d’Andalusia estava elaborant el Pla Director d’Esports. Es comptava, també, amb l’experiència de Barcelona, una ciutat mediterrània, de la qual se’n podien agafar moltes idees, com la de la construcció d’una vila olímpica.

 

Finals dels 90 i principis del 2000 foren anys econòmicament estables, on les regions destinaven part del seu pressupost en temes de creixement d’infraestructures, per tant, fou un bon moment per plantejar a l’estat i a la resta d’administracions el projecte.

 

Una de les màximes avantatges dels Jocs de 2005 va ser que van comptar amb el suport de tots els grups municipals, el consens polític vers els Jocs fou absolut. «El consens polític va ajudar molt», apunta Pérez. Això i la col·laboració de totes les administracions, en tot moment, fou la clau de l’èxit que va permetre tenir les instal·lacions esportives llestes un any abans que comences la competició.

 

La idea, com hem dit, s’impulsa de la mà de Juan Francisco Megino, qui fou alcalde amb el grup municipal del PP. L’any 1999 però, tot i guanyar les eleccions, una coalició del PSOE amb Izquierda Unida permet desbancar el PP del govern. Així que va quedar en mans del govern d’esquerres la construcció d’aquests espais. El 2003 torna a entrar al govern el PP, amb l’actual alcalde, Luis Rogelio Rodríguez, qui va tenir l’oportunitat de donar el tret de sortida a l’esdeveniment.

 

Els tres partits es van mostrar disposats a tirar endavant aquest projecte perquè van entendre que era una oportunitat per la ciutat, per dotar-la de més infraestructures i per posar-la al mapa del Mediterrani.

 

Pressupost i infraestructures

Els Jocs d’Almeria van deixar a la ciutat una inversió d’uns 600 milions d’euros, entre aportacions públiques i privades. Els quatre nivells institucionals s’hi van implicar: Ajuntament, Diputació, Junta d’Andalusia i Estat espanyol.  En cap moment hi va haver problemes per temes de finançament públic i l’estat no es va fer enrere, com ha passat en el cas tarragoní.  Les obres es van iniciar el 2001, i van començar per les dues joies de la corona: El Palau d’Esports i l’Estadi olímpic.

 

El primer fou finançat per la Junta d’Andalusia i l’estadi per l’estat. També es van construir altres instal·lacions esportives com un canal de rem, que va pagar la Diputació d’Almería o la remodelació d’espais ja existents en altres municipis seu. En total, dotze instal·lacions foren creades i vuit remodelades.

 

L’organització dels Jocs en si va comptar amb un pressupost de 50 milions, segons explica Megino, gràcies a una aportació important d’empreses privades, i també de les administracions.

 

Però si hi ha una infraestructura que va generar realment impacte va ser la construcció d’El Toyo, la vila olímpica dels Jocs Mediterranis d’Almeria. Segons explica un portaveu d’Izquierda Unida a delCamp.cat l’Ajuntament va recuperar un espai municipal de 250 hectàrees on es va poder construir aquest nou barri. En total es van fer al voltant de 1.500 habitatges.

 

La Junta va crear, també, un Hospital d’alta resolució i, fins i tot, si va fer un Camp de Golf.  A més de cinc hotels. Segons Juan Megino Almeria tenia també un dèficit de places hoteleres que es va poder solucionar amb aquesta construcció. L’estat, segons Izquierda Unida, també va col·laborar per millorar l’estat de les platges. L’indret ha quedat com un dels màxims reclams turístics d’Almeria avui, així ho expressa Pérez Navas: «És el millor element d’atracció turística de la capital».

 

Les infraestructures més importants es van finalitzar un any abans de començar els Jocs i es van poder, fins i tot, estrenar. Com és el cas del Campionat d’Espanya d’Atletisme que ja es va celebrar a l’estadi olímpic el 2004.

 

Llegat social

Més enllà d’aquesta aportació d’infraestructures, els Jocs van generar a Almeria un sentiment de pertinença que les tres formacions polítiques ressalten com una de les conseqüències més destacables.

 

«Els ciutadans es van fer seus aquests Jocs», explica Megino. De fet, la competició va aconseguir una implicació de fins a 7.000 voluntaris. «El més impactant va ser com es va bolcar la ciutat, que es va veure, sobretot, en com vam treballar el tema del voluntariat», afegeix per la seva banda Pérez.

 

Megino apunta també l’aportació d’aquests Jocs a l’autoestima dels veïns: «El creixement de l’autoestima de la ciutat, que no havia rebut mai un esdeveniment d’aquestes dimensions, fou important».

 

Una altra de les aportacions fou la imatge que va quedar per aquest municipi. «Ens va servir per posar Almeria al mapa», opina Megino, que afegeix: «l’objectiu de donar projecció a la ciutat el vam aconseguir».

 

El que va faltar

Malgrat l’èxit d’aquest esdeveniment, que es va produir en uns anys de bonança econòmica i política que van afavorir la celebració, algunes formacions assenyalen algunes deficiències que no s’han resolt del tot.

 

Pérez, portaveu del PSOE, apunta que un dels objectius que també es va marcar amb l’organització d’aquests Jocs no es va poder assolir: el de solucionar les mancances de comunicacions que té Almeria. «L’AVE encara no arriba a Almeria, ja ho vam demanar en aquell moment però seguim igual». L’única manera d’arriar a Madrid és amb un tren que tarda gairebé set hores. Els vols, diu, també són molt cars a l’aeroport d’Almeria.

 

Des d’Izquierda Unida, tot i que veuen com a quelcom positiu el fet de tenir més instal·lacions esportives, pensen que no se’ls treu partit. «Hem guanyat molt en instal·lacions però no les estem rendibilitzant amb grans esdeveniments esportius», assenyalen. I afegeixen: «Hi va haver un bon ambient durant els Jocs però no ha portat cap altre element que cridi l’atenció».

 



Comentaris

envia el comentari