Debat a la Cambra de Comerç del lobby tarragoní per les millores ferroviàries

El debat organitzat aquest matí a la cambra tarragonina ha estat un nou pas en l'escenificació d'unitat territorial per millorar el planejament ferroviari de la regió
D'esquerra a dreta, Fèlix Boronat, Fèlix Alonso, Josep Maria Milà, Pere Macias, Manuela Moya i Eduald Roca
D'esquerra a dreta, Fèlix Boronat, Fèlix Alonso, Josep Maria Milà, Pere Macias, Manuela Moya i Eduald Roca | Cedida

 

 

Nova escenificació pública, aquest divendres dia 6 de juny al matí, de la unitat territorial per consensuar les necessitats ferroviàries de l'Àrea Metropolitana de Tarragona. La Cambra de Comerç de Tarragona i el Cercle d'Infraestructures - fundació creada l'any 2004 per difondre la importància de les infraestructures de les regions i presidida per Pere Macias- han organitzat una nova edició del cicle 'Bon dia Tarragona' titulada 'La nova situació ferroviària al Camp de Tarragona: reptes i oportunitats'

 

  

L'acte ha aconseguit omplir la sala d'actes de la Cambra de Comerç, més que en altres edicions del 'Bon dia' i és que el tema, si bé és un clàssic de jornades d'aquest tipus i s'ha debatut en molts fòrums anteriors, té un interès estratègic habitual que no es pot obviar. Entre els assistents a l'acte el nou Subdelegat del Govern Estatal, Joan Sabaté, el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, la directora dels Serveis Territorials de Territori de la Generalitat, Trini Castro o el secretari de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós a més d'alcaldes com el de Perafort, Joan Martí Pla i el de Roda de Berà, Pere Virgili i altres regidors i representants dels ajuntaments tarragonins. També hi ha assistit el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, presència destacada per Macias com a símbol, en aquest cas també de les cambres, d'aquesta unitat institucional que fa uns mesos que es respira a Tarragona a l'hora de consensuar un projecte d'infraestructures per la regió.

  

L'enginyer Fèlix Boronat ha sigut l'encarregat d'explicar tècnicament la situació actual del mapa ferroviari que ens envolta. Ha definit l'Àrea Metropolitana de Tarragona com la primera de Catalunya, ja que la de Barcelona «ja està col·lapsada». A partir d'aquí ha posat de manifest novament el risc de quedar desconnectats de la xarxa ferroviària que s'està implementant atribuint-ho a què les «sensibilitats a distancia» que es preveuen del Ministeri de Foment, són diferents de les «necessitats que es viuen cada dia aquí». Davant això ha posat èmfasi en seguir amb els gests que s'han fet conjuntament per part de les institucions de la regió i ha posat sobre la taula alternatives com la d'un tren tramvia que podria complementar aquestes necessitats de connexió que no estan resoltes, «la història fins al moment d'un gran i continu desacord», tal com ha conclòs Boronat.

 

Per la seva banda, l'alcalde d'Altafulla i diputat de Podemos al Congrés dels Diputats, Fèlix Alonso ha incidit, com a usuari del servei ferroviari, en què el dèficit d'infraestructures ha anat acompanyat també d'un dèficit de lideratge, explicant que 'València i Tarragona són els dos grans colls d'ampolla del Corredor del Mediterrani. Mentre València ja hi està posant solucions, aquí ens hem d'afanyar i cal que ens constituïm com a 'lobby'.

 


La sala d'actes de la Cambra de Comerç s'ha omplert per seguir la jornada
La sala d'actes de la Cambra de Comerç s'ha omplert per seguir la jornada | Cedida

 

Els alcaldes aposten per la connectivitat

 


L'alcalde de la Secuita, Eudald Roca, des de la taula de ponents i l'alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, al torn d'intervencions final, han derivat el debat cap a la connectivitat de les infraestructures amb els pobles i ciutats del Camp de Tarragona. Més enllà de les grans reclamacions unitàries a Madrid per tenir unes grans infraestructures ferroviàries que passin per aquí, Eudald Roca aposta per «connectar les infraestructures i els nuclis urbans correctament. Això no és responsabilitat de Madrid sinó que fer-ho és responsabilitat nostra». Entre altres tesis, Roca ha posat en dubte alliberar la costa del pas de les mercaderies perilloses a través de la línia Reus-Roda, «sense cap compensació pels pobles per on ha de passar aquesta via» i ha posat d'exemple models com els del sud de França on les vies principals estan connectades amb les ciutats i pobles via llançadores molt potents i amb grans zones d'aparcament que escurcen els temps i permeten als usuaris una mobilitat ràpida i àgil. «Caldrà una mena de mancomunitat de municipis per tractar totes aquestes qüestions».


Joan Martí Pla per la seva banda també ha recriminat als representants de la unitat territorial els deures pendents en matèria de connexions entre infraestructures que poden executar-se des d'aquí i ha posat d'exemple la connexió de Tarragona amb l'Estació de l'AVE via Sant Ramon o la connexió pel Catllar.


Un dels documents gràfics que s'han presentat per exposar la situació actual del mapa ferroviari
Un dels documents gràfics que s'han presentat per exposar la situació actual del mapa ferroviari | delCamp.cat

 

'El moment polític del consens'


Manuela Moya, regidora de Serveis al Territori de Vila-seca ha marcat com a objectiu principal «generar confiança i seguretat a les persones del territori» a la vegada que ha defensat que «si hem d'anar amb una veu única a Madrid, ens ho hem de començar a creure des d'aquí. Som aquí – ha dit amb un mapa del Camp de Tarragona-, independentment de si a vint minuts de tal lloc o de tal altre. Aquí és un conjunt unitari i això és l'important»


La darrera intervenció ha estat la del conseller d'urbanisme de Tarragona, Xavier Milà que ha coincidit en què a Tarragona «cadascú ha mirat poc fora dels seus nuclis urbans i això ha provocat que 'mai s'hagi sabut traslladar a Madrid el que volíem». En clau tarragonina, Milà ha incidit en la necessitat de treure les matèries perilloses del nucli urbà de la ciutat un tema controvertit doncs 'quan he preguntat quines matèries perilloses hi passen sempre se m'ha respost que les que permet la llei i que no faci gaires preguntes'. L'alternativa clara, per a Milà, és la Reus-Roda.


L'acte d'avui a la Cambra de Comerç ha posat de manifest que si bé tothom té clar que el consens institucional que aquests darrers mesos s'ha començat a escenificar és imprescindible per aconseguir millores en els plans ferroviaris previstos a mitjà termini també és cert que continua ple de matisos importants i de visions diferents i complementàries que caldrà tenir en compte i integrar perquè el consens no torni a saltar pels aires.