El cap de Mossos a Tarragona i el de la Policia Local de Cambrils, citats a la comissió d'investigació dels atemptats

Els partits volen saber la relació dels serveis secrets espanyols en l'atemptat | La CUP volia analitzar les investigacions de les morts dels terroristes però els altres partits ho han tombat
Cotxe bolcat després de l'atemptat a Cambrils.
Cotxe bolcat després de l'atemptat a Cambrils. | CataunyaDiari.cat

 

Aquest matí al Parlament de Catalunya ha començat a treballar la comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 de Barcelona i Cambrils —van deixar quinze ferits i desenes de ferits—que es va aprovar el passat 5 d'abril. La comissió va ser aprovada pel ple amb els vots a favor de JxCat, ERC, la CUP —els tres impulsors de la iniciativa—, del PSC i els comuns, mentre que Ciutadans i el Partit Popular es van abstenir. L'objectiu de la comissió és aclarir com es va desenvolupar l'operatiu per caçar els terroristes i les línies d'investigació que es van seguir.

 

Els grups que han proposat la comissió també volen aclarir les versions contraposades que no han permès tenir fins ara la certesa de com van anar els fets. Descobrir el paper que va tenir el CNI en els atemptats i la captació d'un dels terroristes és una de les incògnites que es volen resoldre. A la sessió d'aquest dimecres els grups parlamentaris han votat la llista de persones que hauran de passar per la comissió per donar explicacions sobre els atemptats gihadistes que van deixar una quinzena de morts i el terroristes abatuts per agents dels Mossos d'Esquadra.

 

Trapero, Zoido, Dastis i Sáenz de Santamaria

Els partits han acceptat que el màxim comandament del cos dels Mossos d'Esquadra en el moment de l'atemptat, el major Josep Lluís Trapero, comparegui al Parlament per explicar quin va ser l'operatiu que es va fer aquell dijous i divendres per respondre a l'atemptat i també detenir als integrants de la cèl·lula de Ripoll. També hauran de donar explicacions, per tal que els parlamentaris puguin extreure les conclusions pertinents, altres comandaments dels Mossos com l'excap d'Informació del cos, el comissari Manel Castellví, el comissari Ferran López, llavors segon de Trapero, o el comissari David Boneta, cap de la regió policial Camp de Tarragona, entre d'altres.


El cap de la comissaria dels Mossos de Cambrils, Agustí Pàmies, el cap de la policia de Cambrils, Josep Muñoz, i el cap de la policia de Barcelona, també compareixeran per explicar l'operatiu que es va activar després de l'atemptat terrorista a les dues ciutats. Alguns grups també han demanat que comparegui a la comissió d'investigació els responsables del TEDAX i de les investigacions que es van fer al xalet d'Alcanar quan encara no se sabia que es tractava d'un pis franc dels terroristes i que servia de laboratori d'explosius.

 

Objectiu: esclarir el paper del CNI

Per part de l'Estat, han estat citats els caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, a banda de Sáenz de Santamaría —exvicepresidenta espanyola—, Zoido —exministre de l'Interior— i Dastis —exministre d'Exteriors—. També s'ha aprovat la compareixença del cap del CNI, Félix Sanz Roldán, de Diego Pérez de los Cobos i del responsable del CITCO, José Luis Olivera. Manuel Navarrete, de la unitat antiterrorista d'Europol també hauria de comparèixer, així com l'encara delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Els partits volen insistir en la versió que s'ha anat publicat que l'autor intel·lectual dels atemptats, l'imam de Ripoll, havia estat a ordres del CNI espanyol com a confident.

 

Imatge de la furgoneta de l'atemptat de Barcelona.
Imatge de la furgoneta de l'atemptat de Barcelona. | CatalunyaDiari.cat

 

També hauran de comparèixer diversos periodistes com el director de 'El Periódico de Catalunya', Enric Hernández que va publicar una presumpta nota de la CIA, i el coordinador de redacció del mateix diari, Luis Mauri; la redactora de TV3 Anna Teixidor, o Jordi Bordas i Eduardo Martín de Pozuelo, de 'La Vanguardia', periodistes de 'Público' i el 'New York Times' i la cap de premsa dels Mossos aquells dies, Patrícia Plaja. Va ser l'encarregada de tota la gestió comunicativa que va fer el departament d'Interior i el cos de Mossos d'Esquadra.


Els responsables policials, en secret

Abans d'iniciar la votació de les compareixences, s'ha decidit que tots els testimonis que siguin responsables policials o de la intel·ligència la seva declaració es farà a porta tancada i es considerarà, el material que aportin, com a secret i reservat.

 

Els responsables policials hauran d'explicar com es van desenvolupar aquells tristos dies i com es va actuar, explicant també els protocols que es segueixen, un fet que per seguretat, no podrà ser difós. Habitualment les sessions d'aquestes comissions es fan públiques i s'ofereixen en directe però les declaracions concretes dels caps policials només podran ser seguides pels diputats.

 

Les principals autoritats en el minut de silenci per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils
Les principals autoritats en el minut de silenci per les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils | Cedida

 

Tensió per la «violència policial» per neutralitzar els terroristes

S'ha denegat l'aportació dels atestats policials de les morts dels terroristes quan els Mossos d'Esquadra els van abatre a Cambrils i Subirats, Alt Penedès. La diputada de la CUP Natàlia Sànchez s'ha queixat que la denegació d'aquesta documentació «deixa coixa la comissió, que perd rigor» i suposa «bloquejar la comissió per no entrar al fons de l'anàlisi de totes les morts» que ha arribat a qualificar de violència policial.

 

La regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Maria Rovira, ja va qualificar fa mesos com «execució extrajudicial» les morts dels terroristes. Cinc d'ells van ser neutralitzats i morts a Cambrils i el conductor de la Rambla, Younes Abouyaaqoub, va ser abatut al Penedès després d'estar dies sent el terrorista més buscat del país.



Comentaris

envia el comentari