El jove reusenc Anton Marquès guanya un important premi de Química

L'alumne de Batxillerat de l'escola Turó ha quedat primer en el concurs de l'IQS i Covestro «Aquí Hi Ha Química»
L'Anton Marquès als jardins de l'escola Turó.
L'Anton Marquès als jardins de l'escola Turó. | Judit Sabaté

 

El reusenc Antonio Marquès, alumne de 1r de Batxillerat a l’escola Turó, ha resultat guanyador del primer primer del concurs «Aquí Hi Ha Química». D'aquesta manera, aquest estudiant de 16 anys ha obtingut una beca per estudiar el primer curs del Grau d'Inginyeria Química a l'Institut Químic de Sarrià (IQS), a Barcelona. L'«Aquí Hi Ha Química» es tracta d’un concurs impulsat per l'IQS amb col·laboració amb Covestro, una de les majors empreses de polímers del món, que pretén promoure la vocació científicotècnica entre els més joves, així com fomentar el coneixement dels estudiants respecte a la Química. El certamen vol mostrar de quina manera la química està present en el dia a dia i ajuda la societat a construir un món millor. 

 

El primer premi d'aquest concurs era una beca del 100% per cursar el primer any del Grau en Química o bé en Enginyeria Química a l’IQS, dels quals l'Anton n'ha escollit el segon. El professor que ha ajudat l’alumne, Adam Aragonès, també ha estat guardonat amb un viatge als Estats Units i una visita al Massachussets Institute of Technology (MIT). A delCamp.cat hem parlat amb l'alumne i el professor després de ser guardonats. 

 

El concurs «Aquí Hi Ha Química»

 

Com arriba aquest concurs a l'escola? 

Adam Aragonès (AA). Arriba al col·legi la informació del concurs a través d'uns tríptics i el coordinador de Batxillerat, el senyor Pere López, els va distribuir als alumnes. Aquest concurs anava orientat a tots els alumnes que tenen l'assignatura de química, que són alumnes que cursen l'especialitat tecnològica o sanitària. Ara bé, l'Anton és molt emprenedor. 

 

S'hi van presentar més alumnes de l'escola, al concurs?

Anton Marquès (AM). Jo vaig ser l'únic.

AA. Sí, va ser l'únic que s'hi va presentar. Després del premi, la idea és que a partir d'ara hi hagi molta més participació. Ara, però, tenim una sèrie de handicaps, perquè els alumnes, a la vegada que estan amb aquest concurs, també estan fent un curset de primers auxilis, etc. Treure temps a més a més del de les hores lectives és tot un mèrit. Tirar aquest vídeo endavant és molt meritori per part seva.

 

Què et va motivar a presentar-te al concurs, quan se't va proposar?

AM. Jo sóc una mica dubtós i mai he sabut quina carrera volia fer. Quan em van informar del concurs, jo sabia que després volia estudiar alguna enginyeria, però era només una porta més oberta que podia tenir. La veritat és que la química m'agrada, i gaudeixo molt amb l'assignatura, i també amb el professor i els acudits que fa a classe (riuen). No és una classe monòtona. Vaig pensar 'és una porta més oberta' i, si surt, serà per alguna cosa, la vida no són casualitats.

 

Sempre havies sabut que volies dedicar-te a la Química?

AM. No. L'any passat, quan havia d'escollir quin itinerari de Batxillerat fer, no sabia si escollir el científic o el tecnològic. Per influències vaig escollir el tecnològic, però vaig començar el curs amb les expectatives molt obertes. Ara bé, jo crec que la vida no són casualitats i que he guanyat el concurs significa alguna cosa. Gràcies al premi ara estic emocionat amb la Química, i jo crec que pot ser una gran opció.

 

Quin paper ha tingut el professor dins del concurs?

AA. Només una orientació. Si amb alguna cosa l'he ajudat durant la realització del concurs, és traient el mite de la química, ja que té molt mala premsa. De fet, per exemple, quan tu vols vendre un producte dius que «és natural i que no té productes químics». Plantegem-nos-ho: tota la naturalesa són productes químics. Els haurà fabricat la naturalesa o els humans, però per exemple el verí d'una cobra és natural però tant de bo no entrem en contacte amb ell!


La química en el nostre dia a dia, el vídeo guanyador

 

 

Al teu vídeo vols mostrar de quina manera els elements de la taula periòdica estan presents en el nostre dia a dia. Per què vas decidir fer-ho d'aquesta temàtica? Era la teva primera idea?

AM. El meu pare es dedica al sector de l'alimentària i em va dir que fes el vídeo relacionat amb el món dels aliments, perquè així em podia ajudar. Sí que hi ha reaccions en els aliments interessants, però vaig pensar que, al final, la base de la química és la taula periòdica. La taula sí que és molt important, però moltes vegades la gent no sap on apareixen aquests elements a la vida quotidiana. Així, se'm va ocórrer fer-ho sobre la taula periòdica, perquè, al final, és la base. Vaig buscar exemples d'on es troben els diferents elements de la taula periòdica i vaig agafar els més importants.

 

Et va ajudar algú en el rodatge i edició del vídeo?

AM. Primer vaig demanar ajuda a un amic meu, a la meva germana i una amiga seva. El primer dia vaig anar a demanar permís al Centre de Lectura de Reus, escenari de la primera escena, per veure si podia gravar. Llavors, em vaig esperar fins a les nou del vespre, quan ja no hi ha gaire gent. Vam gravar la primera escena des de diferents punts de vista.

 

Uns dies després vaig gravar la resta del vídeo, amb els exemples dels elements químics. En aquesta segona part del vídeo em van ajudar les meves germanes. La meva germana gran m'ha ajudat molt sobretot en l'edició del vídeo, ella té més facilitat en aquestes coses, i em va dir «això del vídeo ja t'ho faré jo perquè si no quedarà fatal», i em va posar la música, les animacions, etc. 

 

Per què vas decidir fer el vídeo en anglès? Era un requisit?

AM. No, no era cap requisit. Vaig pensar que l'anglès és l'idioma internacional i que quedaria millor.

 

AA. Ho va decidir ell sol, cosa que va ser una alegria perquè una de les apostes del nostre col·legi és treballar molt l'anglès. Un dels objectius és que quan acabin el Batxillerat puguin accedir a obtenir el First Certificate in English per poder accedir amb tranquil·litat als estudis universitaris.


El professor Adam Aragonès i l'Anton Marquès al laboratori de Química del Turó.
El professor Adam Aragonès i l'Anton Marquès al laboratori de Química del Turó. | Judit Sabaté

 

El premi, una beca per cursar el primer any d'Enginyeria Química a l'IQS

 

Com et van comunicar la notícia que havies sigut el primer guanyador?

AM. Era un divendres al migdia, i jo estava al menjador de l'escola. Em va vibrar el mòbil i vaig veure un missatge del meu pare que em deia que quan pogués el truqués. Vaig guardar el mòbil i vaig pensar que ja el trucaria després de dinar. Llavors, quan era al pati va passar el meu tutor, a qui el meu pare també havia enviat un missatge, i em va dir que podia anar a trucar des del seu despatx. Jo llavors encara no sabia de què anava la cosa, jo pensava que havia fet alguna cosa i que em renyaria. Vaig trucar-lo i em va explicar que els de l'IQS li havien dit que era finalista, però que no sabia quin premi era. Finalment, però, no es va aguantar i em va dir que havia quedat primer, quan en teoria no m'ho podia dir (riu). Em vaig il·lusionar molt.

 

Vau anar, alumne i professor, a recollir el premi a l'IQS.

AA. L'entrega de premis va ser el dimarts següent a l'IQS, a Barcelona. Abans de l'acte vam fer una classe amb una demostració de química, on van estar parlant de l'energia relacionada amb la química. Va ser una classe fantàstica, m'encantaria fer una classe com la seva. L'entrega de premis va ser molt bonica, i després ens vam poder fer les fotografies de rigor. A més a més vam poder descobrir l'estructura de l'IQS, que és gegantina. Jo feia anys que no hi havia estat, i clar, en arribar vaig trobar-ho molt canviat. A més a més vam poder descobrir l'estructura de l'IQS, que és gegantina. Jo feia anys que no hi havia estat, i clar, en arribar vaig trobar-ho molt canviat.

 

AM. La classe prèvia va ser molt interessant. A l'acte d'entrega de premis, a mi me'l va donar Director General de Covestro a Espanya, Andrea Firenze, i després vaig estar parlant amb ell.

 

El premi és una beca per cursar el primer any del grau de Química o bé el d'Enginyeria Química. Per què has escollit el d'Enginyeria?

AM. A banda que jo ja tenia pensat fer una enginyeria, vaig estar mirant les assignatures de les dues carreres, i s'assemblen força, es diferencien en l'àmbit de la seva aplicació. A l'entrega de premis vaig parlar amb el director de Covestro a Espanya i Portugal i li vaig preguntar què era millor, si estudiar Química o Enginyeria Química, i ell em va respondre que si volia treballar en l'àmbit industrial, l'enginyeria tenia més sortides.

 

Abans d'aquest concurs t'havies plantejat anar a estudiar a l'IQS?

AM. N'havia sentit a parlar, però no m'ho havia plantejat, en ser un centre privat i el cost econòmic que això comporta. Per això intentaré aconseguir les beques pels cursos següents. El que sí que m'havia plantejat és marxar a estudiar a Barcelona, ho tenia molt clar. 

 

Com afrontes el repte d'optar a una Beca d'Excel·lència per als següents cursos?

AM. Em vaig informar i vaig buscar referències sobre la universitat. Vaig trobar alumnes i exalumnes que asseguraven que la carrera no és fàcil i que s'ha de treballar molt. Jo ho intentaré, tot i que per ara no tinc males notes.

 

L'Anton Marquès estudiarà Enginyeria Química a l'IQS.
L'Anton Marquès estudiarà Enginyeria Química a l'IQS. | Judit Sabaté

 

Has pensat anar a estudiar a fora o fer una estada en alguna empresa extrangera?

AM. Sí, vaig veure que l'IQS tenia conveni amb l'Insitut Tecnològic de Massachusetts i que hi ha intercanvis. Crec que amb una estada internacional podré aprendre molt més i podré practicar l'anglès. Si no pogués anar als Estats Units, m'agradaria anar a Alemanya, que també és important en el sector químic.

 

L'altre premi és per al professor: un viatge per a dues persones als Estats Units i una visita guiada al Masachussets Institute of Technology (MIT). Ja sap amb qui el compartirà?

AA. La meva primera idea va ser proposar-li a l'Anton si volia venir. El que és més just és que sigui ell qui també vingui. Aquí hi ha hagut una feina de molta gent, ja que la seva germana també li ha donat un cop de mà amb l'edició del vídeo. Ara estem en contacte per veure com organitzem el viatge, encara no sabem quan hi anirem però serà per vacances, si no les d'estiu, per Nadal o Setmana Santa. Ens fa molta il·lusió.

 

AA. Poder-hi anar amb 16 anys és increïble, la meva germana es mor de ganes de venir. 



Comentaris

envia el comentari