Una nova generació: quinze polítics per a la Tarragona del segle XXI

Repassem els polítics tarragonins cridats, per generació i projecció, a liderar la regió en els propers anys
El relleu generacional és llei de vida: també a la política. Presentem tot seguit una llista de quinze polítics de l'àrea metropolitana de Tarragona que hem seleccionat analitzant l'evolució i desenvolupament del panorama polític del moment i conversant amb desenes d'actors polítics a diversos nivells i a poc menys d'un any per les pròximes eleccions municipals als ajuntaments tarragonins.

 

En un moment on les coses estan canviant menys i de forma menys ràpida i radical del que molts pronosticaven fa només un parell o tres d'anys, quan 'la nova política' va irrompre amb força al Congrés dels Diputats i ho ha fet més recentment al Parlament de Catalunya, els partits estan ja escalfant motors per afrontar uns nous comicis, els locals.

 

Els resultats d'aquestes eleccions posaran també en el taulell de joc els actors que hauran de seguir dissenyant i sobretot construint la Tarragona del segle XXI. I per fer-ho bé cal la combinació de dos elements essencials: idees noves a aplicar i experiència suficient per fer-ho bé i amb garanties. 

 

Com se sol dir en aquests casos, segurament no tots els que jugaran aquest paper són en aquesta llista, però tots els que hi figuren sí tindran un paper rellevant en el futur de les comarques tarragonines, a menys que els capricis de la política facin de les seves.

 

Josep Maria Cruset, PDECat (Riudoms)

Imatge d'arxiu de Josep Maria Cruset.
Josep Maria Cruset. | delCamp.cat

  

Home fort del PDeCAT al Camp de Tarragona, almenys sobre el paper, i amb bona sintonia amb la vella guàrdia del partit. Nascut el 1975, és regidor de Riudoms des de 2003 i alcalde des de 2007, amb còmodes majories absolutes que ha revalidat des de llavors a cada nova cita electoral i que l'han consolidat com un dels valors sòlids del partit a nivell local.

 

Cruset ha sabut guanyar-se la confiança dels líders més veterans del seu partit i en aquests moments ostenta també el càrrec de Vicepresident de la Diputació de Tarragona, tot i que amb un polític de l'envergadura de Josep Poblet a la presidència, el seu càrrec passa força desapercebut.

  

Home ordenat, d'aquells d'agenda en mà i una cosa rere l'altra sense parar. És reflexiu i busca complicitats estratègiques a l'hora de prendre decisions, coneix tothom a Riudoms i tothom el coneix a ell. Sap que la vida política és llarga i tot i que encara no confirma si optarà de nou a l'alcaldia, defensa que Riudoms ara per ara és la seva prioritat. Analitzant la seva acció de govern i els projectes que està engegant, tot fa pensar que no està tancant una etapa sinó que li caldran almenys quatre anys més.

 

Òscar Peris, Valls (ERC)

Òscar Peris al balcó de la seu d'Esquerra a Valls, en una imatg durant la campanya.
Òscar Peris | delCamp.cat

 

Peris, nascut l'any 1974, és un polític discret, de poc soroll i gens amic de la brega política i d'entrar als jocs de poder però amb criteri propi que fa valer davant els seus companys de partit quan cal. Mesurat en el tracte, cuida molt la seva aparença i la imatge que vol oferir a tots els nivells. Un polític d'aquells que cuida bé la seva 'marca personal', concepte tan de moda ara.

 

Escoltat i respectat dins el seu partit, on està en general molt ben considerat i al govern vallenc on ha actuat més d'un cop i de dos com a frontissa per pacificar conflictes interns i de gestió entre ambdós partits de govern, li agrada el tracte amb la gent i és empàtic amb el seu entorn. Segurament el seu passat professional en l'àmbit comercial ajuda a mantenir aquest tarannà dialogant i moderat.

 

És un dels polítics més digitals de la seva generació, d'aquells que, més enllà del Twitter, també utilitzen les noves tecnologies habitualment per treballar i per comunicar-se amb el seu equip i entorn.

 

El seu futur està obert i no s'hi veuen tempestes ni alts i baixos a l'horitzó. Valls segueix sent la seva prioritat i per poc que pugui s'hi quedarà sempre que no sigui cridat per exercir altres responsabilitats a més alt nivel que ho facin incompatible —la delegació del Govern, per on sona de nou, no li impediria seguir a Valls-. Peris és el polític sense pressa.

 

Carles Castillo, Tarragona (PSC)

Carles Castillo amb Pedro Sánchez.
Carles Castillo, a la dreta de la imatge. | Cedida

 

Nascut l'any 1975, és llicenciat en dret i soci d'un despatx d'advocats tarragoní, es tracta d'un polític que es podria definir com un 'vers lliure' dins el seu partit, el PSC.

 

Regidor a l'ajuntament de Tarragona des de 2003 i escuder de Ballesteros a l'ajuntament fins al 2015, moment en què es decideix que no repeteixi a la candidatura de l'alcalde tarragoní després d'un mandat mogut i on acumulava 'massa plom a les ales' en paraules d'un testimoni directe d'aquella etapa. Amb suports importants dins la militància socialista tarragonina aconsegueix fer-se un bon lloc a les llistes del Parlament tot i les reticències de la vella guàrdia del partit que sempre l'han vist un pèl incontrolable i amb un perfil propi massa marcat, allunyat de les tesis oficials del partit.

 

Al seu moment va plantar el Rei, quan va visitar la ciutat, no va dubtar en airejar els problemes interns socialistes quan van relegar-lo al segon lloc de les llistes en les últimes eleccions al Parlament i ha visitat Oriol Junqueras a la presó, cosa que degudament també ha fet pública acaparant els titulars que sap com hàbilment aconseguir quan s'ho proposa. A més, ha demostrat bon olfacte polític recolzant al seu moment Miquel Iceta en la pugna amb Pere Navarro pel lideratge del partit a Catalunya i convertint-se en l'home de Pedro Sánchez a Tarragona quan semblava que Susana Díaz havia d'agafar el control del partit.

 

Si bé la seva etapa a escala local sembla clar que de moment està tancada, almenys mentre Ballesteros no faci un pas enrere, compagina bé la seva carrera parlamentària amb el manteniment dels seus suports a nivell local, cosa que li ha permès consolidar i enfortir el seu paper d''outsider' necessari dins el PSC.


Montserrat Caelles, Reus (PDECat)

Montse CaellesMontserrat Caelles | delCamp.cat

 

Tècnica en administració, dinamització i màrqueting nascuda l'any 1972, va ser un dels fitxatges estrella de la candidatura de Carles Pellicer a l'ajuntament de Reus durant les passades eleccions. Després de fer una bona tasca professional tant des de la gerència del Tomb de Reus com a la Fundació Gresol on havia d'interlocutar habitualment amb l'administració, Caelles va fer el salt a l'arena de la política municipal entrant com a setena regidora dels neoconvergents al govern de la ciutat. S'ocupa des de llavors d'àrees amb alta projecció pública com són les de cultura i projecció de ciutat però a la vegada especialment sensibles i la gestió de les quals es pot complicar amb facilitat.

 

De tracte amable en la distància curta, accessible i propera pel ciutadà, ha hagut de demostrar fermesa i certa mà dura a l'hora d'afrontar les profundes reformes estructurals que calien en les àrees que ella controla, especialment a l'àrea de cultura i als museus. Està liderant també la transformació progressiva del model comercial reusenc amb la implantació del centre comercial La Fira i els canvis que això està suposant i se n'ha sortit també amb força solvència de la descafeïnada Capital Cultural 2017.

 

Fonts del seu entorn la defineixen com una treballadora incansable, executiva i ràpida a l'hora de prendre decisions i amb les idees molt clares de com veu Reus a mitjà termini. En l'àmbit de partit, si bé és una nouvinguda al costat d'altres regidors amb una trajectòria molt més dilatada en el temps, fonts de la formació catalanista destaquen la bona tasca feta per Caelles a la capital del Baix Camp a la vegada que apunten que és un dels clars valors en alça en la nova etapa del PDeCAT.

 

Alejandro Fernández, Tarragona (PPC)

Alejandro Fernández, portaveu del PP al Parlament
Alejandro Fernández, portaveu del PP al Parlament | delCamp.cat

 

Polític pels quatre costats, Amb 42 anys fets fa poques setmanes, fa 20 anys que va entrar com a assessor del PP a l'Ajuntament de Tarragona. Des de llavors ha sigut regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Tarragona, diputat a la diputació de Tarragona, al Congrés i al Parlament de Catalunya i actualment és portaveu al Parlament. Després de l'ensurt de quedar-se pràcticament fora del parlament a les passades eleccions, algunes veus apunten al fet que podria ser el proper líder del Partit Popular a Catalunya o del que quedi d'ell després del procés i del tsunami Ciutadans.

  

Fernández és un magnífic orador, intel·ligent i intuïtiu, un polític 'de raça' d'aquells que només necessita quatre anotacions en un paper per posar-se un auditori sencer a la butxaca. Amb les idees clares i habilitat tàctica demostrada, la seva ambició política l'ha portat, però, a cometre errors estratègics importants com no saber aprofitar millor el seu pas per Madrid o deixar l'anhelat govern tarragoní a mig mandat i d'un dia per l'altre per fer el salt al Parlament.

 

Centrat actualment a preparar-se pel relleu de García-Albiol i en construir un espai prou ampli a l'estructura autonòmica del seu partit pel nou intent d'agafar-ne les regnes, sempre fins ara se li han escapat, caldrà també veure quin paper juga a les pròximes eleccions municipals. Seria prou interessant tenir-lo més per Tarragona i veure'l debatre amb polítics d'altres partits, clarament menys bregats i llegits que ell.

 

Edgar Fernández, Reus (CUP)

Edgar Fernàndez, diputat de la CUP, aquest dimecres davant la TAP.
Edgar Fernàndez, diputat de la CUP, aquest dimecres davant la TAP. | TarragonaDiari.cat

 

Tècnic en Integració Social i estudiant d'Educació Social nascut el 1988 i implicat en diferents projectes d'inserció sociolaboral per a col·lectius en risc d'exclusió. S'ha convertit en un dels oradors destacats del plenari municipal reusenc, fins i tot per aquells amb qui té distància ideològica. Sense una llarga carrera a la primera línia per endavant, a jutjar per la manera de fer de la CUP, ha arribat a diputat provincial després d'haver passat pel Consell Comarcal.

 

Dur en el combat dialèctic, ha rebut algun toc d'atenció per la seva manera d'expressar-se, unes formes que ha anat modulant sense perdre contundència. La seva joventut —nascut el 1988— així com el seu discurs —dur per alguns, intransigent per a d'altres— fan que no se'l vegi com la cara amable de la formació anticapitalista.

 

La seva joventut i coherència política, afirmen als passadissos del consistori, li dificulta la negociació i el joc polític amb regidors i partits amb més experiència i trajectòria. Militant d'Endavant —una de les famílies polítiques de la CUP—, participa activament dels òrgans territorials de la formació des de 2013, així com del Consell Polític Nacional i del Grup d'Acció Parlamentària de la formació. Així com altres càrrecs dels independentistes provenen de l'activisme cultural o social, Edgar Fernández encarna la trajectòria de formació política pròpiament dita dins la Candidatura d'Unitat Popular. No seria estrany que repetís en els primers llocs de la llista electoral reusenca, l’any vinent.

 

Noemí Llauradó, Reus (ERC)

Noemí Llauradó a l'Ajuntament de Reus.
Noemí Llauradó a l'Ajuntament de Reus. | Laia Solanellas

 

Advocada no exercent de 40 anys acabats de fer aquest mes de juny, màster en Advocacia i especialista en tècniques de gestió de personal, compta amb una excedència com a funcionària de la Generalitat des que l'any 2015 va entrar a l'Ajuntament de Reus liderant una ERC que feia quatre anys que no hi tenia presència. Militant al partit des del 2003, sempre hi havia jugat un paper discret i va arribar al consistori reusenc sense el pes de les sigles a l'esquena.

 

Els que no hi comparteixen partit la consideren treballadora, tot i que es pugui moure més al terreny de les idees i les voluntats que dels fets consumats, com en el cas de l'Hospital, on l'ajornament del consorci amb la Generalitat pesa com una llosa. Amb més afinitat amb l'estructura local del partit ara que fa tres anys, aquest acostament li ha fet perdre independència de moviments a l'interior de la Casa de la Vila.

 

Per a ERC és un valor a l'alça; com a diputada al Parlament se li confia el lideratge que recusi l'assemblea local amb els òrgans territorials i, sobretot, nacionals del partit, i torni a posar la capital del Baix Camp al mapa dels republicans. Volen que en sigui la influència del sud de Catalunya, un pes que, amb l'excepció de qui va ser segon de Llauradó el 2015, el doctor Joan Guix, a qui va fitxar la secretaria general de Salut Pública de la Generalitat, feia temps que s'havia perdut a la família republicana.

 

Albert Batet, Valls (PDECat)

Albert Batet, alcalde de Valls, amb el llaç groc a la solapa.
Albert Batet, alcalde de Valls, amb el llaç groc a la solapa. | J.V.

 

Amb només 39 anys, en fa deu que és alcalde de Valls i quinze que és regidor. També ha sigut vicepresident de la Diputació de Tarragona i fa pocs dies ha estat escollit portaveu del Grup Parlamentari del PDeCAT al Parlament de Catalunya, convertint-se en un dels homes forts del partit.

 

Des de l'entorn proper de Batet en destaquen la seva capacitat de treball i d'improvisació i que intentar mesurar bé els temps per tal de no cremar etapes polítiques abans d'hora. La manca de sintonia amb la direcció territorial del seu partit va fer que se centrés en el seu paper com a diputat i no hi ha hagut durant els darrers mesos fotografia de Puigdemont en la qual no aparegui Albert Batet ben a prop. Això l'ha convertit en home fort de la marca Junts per Catalunya, malgrat que sembla ara que l'ombra de Puigdemont perdra força en el dibuix futur de les relacions entre Catalunya i Espanya.

 

La contrapartida de tot això ha sigut donar arguments als qui diuen que ja no se'l veu per Valls a peu de carrer com abans i que teledirigeix la ciutat des de Barcelona o des de l'Arboç. Encara no ha fet públic si tornarà a optar a l'alcaldia de Valls però membres del seu equip apunten que inaugurar el Museu Casteller – el seu gran projecte- o ser alcalde durant les Decennals vallenques són fotos prou importants com perquè la balança s'acabi decantant pel sí.

 

Laia Estrada, Tarragona (CUP)

Laia Estrada, portaveu de la CUP Tarragona
Laia Estrada, portaveu de la CUP Tarragona | delCamp.cat

 

Nascuda el 1982 i activista des de ben jove, seguint la tradició familiar, va ser una de les fundadores a Tarragona del Col·lectiu feminista Cau de Llunes. Vinculada tradicionalment a l'Esquerra Independentista en una ciutat com Tarragona on aquests moviments no tenen l'espai social que sí han tingut a Reus o en altres poblacions d'interior, fa el salt a la CUP el 2012 i se situa ràpidament com a cap de llista a les eleccions de 2015, quan entra a l'ajuntament.

 

Directa, crítica i inconformista, ha aconseguit desdibuixar notablement l'habitual pau imperant al ple municipal tarragoní fent bandera de les crítiques constants a projectes com els Jocs del Mediterrani, els plans urbanístics de Tarragona, la Budellera o el POUM. A la vegada ha sabut rendibilitzar la polèmica pel cas 'Bershka' i el seu possible cessament per erigir-se com a cara visible d'un partit assembleari i que canvia els seus líders cada cert temps; i això malgrat que a Tarragona no hi ha hagut cap 'Cas Innova' com el que va fer que la CUP entrés en efervescència a Reus i aconseguís ser la principal força de l'oposició al ple municipal.

 

Amb suports importants i estratègics entre els que remenen les cireres de la CUP territorial, és actualment portaveu del secretariat nacional de la CUP, cosa que li ha donat una empenta a la seva carrera dins la formació. No ha confirmat encara si es tornarà a presentar o no a les municipals però persones del seu entorn asseguren que té forces i ganes per continuar fent oposició a Tarragona.

 

Rubén Viñuales, Tarragona (Cs)

Rubén Viñuales, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Tarragona
Rubén Viñuales, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Tarragona | delCamp.cat

 

Advocat tarragoní que farà 35 anys aquest mes de juny i que és la cara visible de Ciutadans a Tarragona, a més de diputat a la Diputació. A banda de polític i advocat és també professor de Dret d'Estrangeria a la URV. De caràcter moderat, conciliador i gens agressiu contrasta amb la tònica directa i sense concessions de cap tipus al nacionalisme català que practica el seu partit a escala nacional i que tan bons resultats, almenys sobre les enquestes que s'han fet fins ara, estan donant a la formació política.

  

Viñuales s'autodefineix com una persona 'tranquil·la', —fins i tot, per a companys propers, un pèl 'hippy' i tot—  que es mou amb comoditat en la centralitat política i que fuig de les declaracions contundents i dels missatges excessivament crítics. Prefereix una 'oposició tranquil·la' i confia en la força de la marca Ciutadans per obtenir uns bons resultats a la ciutat. Algunes veus dins el partit, en critiquen aquest tarannà 'excessivament moderat' i poc bel·ligerant amb el govern local però ningú alça la veu conscients que els vents bufen favorablement i no és moment de mostrar discrepàncies internes.

 

Segons altres fonts del partit, tot i que no hi ha encara candidats oficials, a Tarragona Viñuales no té oposició interna rellevant ni tindrà dificultats per ser el candidat a la ciutat. Ningú vol parlar tampoc de pactes encara però tothom dóna per fet a la ciutat que cap formació obtindrà una majoria còmode i Ciutadans i PSC (amb PP si fos necessari) es podrien posar fàcilment d'acord per articular una majoria no nacionalista a la ciutat en cas de sumar.

 

Ramon Ferré, Calafell (PSC)

Ramon Ferré en una imatge d'arxiu
Ramon Ferré en una imatge d'arxiu | Cedida

 

Ramon Ferré va donar la sorpresa després dels últims comicis municipals quan, gràcies a un pacte entre PSC, PP i UAM, amb el suport extern de C's, va accedir a l'alcaldia del municipi, tot i que el seu partit havia quedat per darrere de CiU. Aquell acord, molt criticat en el seu moment —com ho va demostrar la turbulenta sessió d'investidura— feia preveure un mandat tens i complicat per a algú que s'estrenava en el càrrec d'alcalde.

 

Tot i això, aquest arquitecte de 43 anys ha demostrat saber navegar bé entre aigües tumultuoses, i ha aconseguit dotar de certa estabilitat l'Ajuntament de Calafell, en un mandat que es preveia de tot menys tranquil. La seva principal base és el seu perfil obert i negociador, que li ha permès arribar a acords amb pràcticament tothom, des de C's i el PP per una banda, fins a ERC o la CUP per l'altre. Ferré també ha mirat de mantenir el contacte amb els veïns que havia iniciat amb el projecte '25x25', mitjançant el qual va recollir les propostes dels ciutadans dels diferents nuclis i barris. El sofà que treu al carrer periòdicament vol ser la continuació d'aquell esperit de proximitat amb els conciutadans.

 

Contra tot pronòstic, Ramon Ferré s'ha erigit com un dels baluards del PSC a la comarca, en un moment en què aquest partit està patint els efectes de la polarització derivada del procés català. Foguejat al costat de Jordi Sánchez, Ferré ha fet valer l'experiència de setze anys com a regidor a Calafell, tant al govern —ocupant regidories com la d'Urbanisme— com a l'oposició. També és membre de l'executiva comarcal del PSC, de la qual n'és el portaveu i responsable de les xarxes socials, una altra de les vies amb la qual intenta aproximar-se als ciutadans. Entre les seves passions hi ha l'hoquei, formant part de l'equip de veterans del CP Calafell.

 

Ana López, Cambrils (PSC)

Ana López la inauguració de la Fira Multisectorial a Cambrils 2018
Ana López la inauguració de la Fira Multisectorial a Cambrils 2018 | Antonio Bistouras

 

Forjada des de molt jove en el socialisme, a Ana López ningú no li podrà discutir la seva capacitat de remar i de sumar amb els companys de viatge que sigui. Tècnica en administració i finances i membre d’un negoci familiar en relació al sector turístic, es cambrilenca malgrat néixer a Berna. De ben petita viu al barri Nou Cambrils d'on el destí n'ha volgut que ara, integrant del govern que lidera la republicana Camí Mendoza, en sigui la regidora de barri.

 

Militant del PSC de la mà del seu pare des que va arribar a la majoria d'edat, abans dels 30 anys ja era regidora a l’Ajuntament de Cambrils. Va ser als comicis de 2003 quan va resultar escollida i, sota la batuta de l’alcalde Robert Benaiges, va assumir carteres com Turisme, Platges, Recursos Humans o Promoció Econòmica. A escala de partit, va ser consellera de la Federació del PSC i consellera nacional de la formació, a més de secretària nacional de Turisme i Comerç a l’executiva nacional fins el 2015.

 

De la nova fornada de polítics, poques dones com ella presenten un currículum tan experimentat en tan sols 44 anys. Amb responsabilitats orgàniques de pes, López assumia el 2015 el relleu de Benaiges en un mal moment pel PSC que, malgrat la caiguda electoral, tornava a assumir responsabilitats de govern. En el darrer tram de mandat, marcat pel procés, López també ha sabut marcar perfil i distància respecte els seus socis —ERC i el PDECat—, tant que, en alguns moments, s’ha temut per l’estabilitat de l’acord. 

 

López és un dels noms potents dels socialistes tarragonins a escala municipal i amb bagatge suficient per, qui sap, poder fer el salt a la política institucional catalana en els propers anys.


Lorena Roldán, Tarragona (Cs)

Lorena Roldán, número dos de Ciutadans per Tarragona.
Lorena Roldán | delCamp.cat

 

Amb gairebé 37 anys —els complirà aquest estiu— Lorena Roldán despunta i de quina manera dins de Ciutadans. Roldán ha personificat com ningú una trajectòria ascendent i fulgurant dins de la formació taronja. L’ascens que ha protagonitzat ha estat directament proporcional al del seu partit de manera que la perspectiva que se li obre a partir d’ara promet com la de la formació —malgrat les enquestes de darrera hora, que rebaixen el suflé.

 

La trajectòria política, curta però meteòrica, ho constata: el 2015, escollida regidora a l’Ajuntament de Tarragona. Poc més de mig any després abandona el consistori per anar a fer de diputada al Parlament —anava de número 4. I el 21-D, ja va ser la número 2 per Tarragona, fent tàndem amb Matías Alonso, en una campanya molt a dues veus en què, fins i tot, va sonar com a cap de llista. Roldán va revalidar l’escó i, fins i tot, va ser escollida senadora per designació autonòmica.

 

De Roldán en destaquen, des del seu entorn, la capacitat de treball i el repte acomplert amb escreix d’enfrontar-se a la barrera mental de la dialèctica. La tarragonina ha vençut aquest límit i s’ha consolidat com un dels assots de l’independentisme des de la bancada de Ciutadans, amb una contundència que recorda la seva líder a Catalunya, Inés Arrimadas. 

 

És tal el seu paper i la confiança del partit en Roldán que ni tan sols la seva imatge participant a la Via Catalana de 2013 no li va fer ni pessigolles: aleshores, va assegurar a delCamp.cat que mai ha sigut independentista i que se sentia pressionada pels seus caps quan treballava en una empresa pública. En un partit a l’alça i encara amb pocs quadres, Roldán té números d’acabar ocupant càrrecs de responsabilitat —orgànics i, qui sap, institucionals— a escala catalana o, fins i tot, espanyola: compta amb la ‘benedicció’ d’un Albert Rivera que ha estat valedor, en els darrers mesos, de la tarragonina

 

Daniel Rubio, Reus (Ara)

Dani Rubio, regidor de Medi Ambient i Ocupació i de Recursos Humans, al plenari reusenc
Dani Rubio | Laia Solanellas

  

Si bé inicialment el partit Ara va néixer amb clara vocació reusenca i amb l'ex convergent Jordi Cervera com a cara visible, ben aviat un dels principals ideòlegs de la marca, Dani Rubio, va agafar-ne les regnes tant en l'àmbit intern com d'estratègia i de posicionament mediàtica a la capital del Baix Camp. Rubio, nascut el 1981, ha passat d'assessor, a regidor, a alcaldable en temps rècord i carregant-se la (poca) oposició interna del partit per mantenir-lo cohesionat i poder ampliar la marca a Tarragona, El Vendrell, Calafell o Lleida.

 

Les possibilitats que sigui alcalde de Reus són pràcticament nul·les però que pugui seguir governant el mandat següent no seria desgavellat. Rubio es mou còmodament amb l'entorn neoconvergent (amb qui forma govern ara mateix) i amb el sector més espanyolista del ple reusenc (amb qui tampoc tindria les portes tancades a entendre-s'hi el proper mandat).

 

Hàbil negociador, treballador i eficaç, bo en els debats i davant la premsa, juga a la transversalitat i a l'equidistància en els posicionaments més ideològics. Pot ser clau en la governabilitat a Reus, sigui quina sigui la majoria i caldrà veure si el seu invent funciona també a les altres ciutats importants on es presenta.

 

Jaume Casañas, Cunit (PDECat)

Jaume Casañas.
Jaume Casañas | BP Diari

  

Amb tot just 40 anys, Jaume Casañas s'ha situat com una de les figures de futur de la política penedesenca. Foguejat al consistori cunitenc els últims dos mandats, on el seu partit, el PDeCAT, ha governat en coalició, ha ocupat carteres com les de Patrimoni, Ocupació, Turisme o Ensenyament. Des d'elles ha impulsat diverses iniciatives centrades en la conservació del patrimoni de Cunit, com la Fira del Contraban, o en potenciar la marca Penedès Marítim, en una aliança estratègica amb el municipi veí de Cubelles.

  

De tracte afable i proper, Casañas farà un salt important als comicis municipals del 2019, on serà cap de llista del PDeCAT després de la renúncia de la qual ha estat alcaldessa els dos últims mandats, Montserrat Carreras. L'objectiu serà mantenir l'alcaldia del tercer municipi en habitants del Baix Penedès. De moment, ja va ser nomenat president de la Federació Penedesenca del Partit Demòcrata, constatant els avals que té dins del partit i que el situen com un valor emergent de la federació.

  

Una de les seves passions és la història, que va estudiar a la UB abans de marxar a Europa gràcies a una beca Erasmus, passant per Bolonya, París o Cork. A l'estranger també va estudiar les llicenciatures de Ciències Geogràfiques i Geografia. Quan estava fent el doctorat a París va decidir tornar a Cunit per involucrar-se en la política local, el 2009. Una altra de les seves passions és la bicicleta, i també és un dels integrants del grup d'estudis cunitencs Delmacio de Conito.


L'EDITORIAL: Noves idees des de l'experiència

 



Comentaris
Gilbert
Us heu deixat al Martín del PSC. Perquè si poseu al Castillo de Tarragona heu de posar al líder del PSC a Reus.
Jordi Daroca
Si aquests són el futur, queda clar que estem fotuts.

envia el comentari