Festa Major sí, autocrítica també

Ja ens hem acomiadat dels millors dies de l'any a Reus.Entre ressaca i nostàlgia aquests dies rememorem sis jornades molt intenses i plenes de màgia, clicant a vídeos de les Tronades i el Seguici Festiu i buscant entre els centenars de fotografies que circulen per la xarxa i els mitjans el caliu de la festa major que ja hem deixat enrere. Que la Festa Major de Reus és una de les més boniques que existeixen no en tinc cap dubte, però també hem de començar a fer autocrítica d'alguns aspectes i no per això ser crucificats. Només amb la sensatesa d'una mirada freda al que fem, deixant a banda romanticismes, ens durà a la perfecció. 

 

En aquest sentit actes nous com el Tomet de Sant Ganxet o la Nit de fer l'Índiu ens demostren que mirar les mancances o els espais buits que tenim ens poden fer millorar. Però què passa amb altres activitats més instaurades o tradicionals? El cas més evident que necessita una reflexió profunda és el de les Barraques de Reus. L'activitat és necessària per dotar de festa nocturna i concerts la ciutat —difícil de trobar durant tot l'any—, però el plantejament és completament erroni en diversos aspectes, des de l'econòmic fins al de gestió. Les entitats de Reus fan una gran tasca i un gran esforç durant tot l'any per aconseguir tirar-les endavant, però no podem demanar-li a un pastisser que faci de metge. Cadascú ha de saber ocupar el seu espai i només així se'n podrà treure el màxim rendiment tant a nivell de públic com per als mateixos organitzadors.

 

Un altre dels aspectes que crec que s'ha de replantejar és la durada de les Completes i la Professó. Si seguim afegint balls i elements potser acabarem de celebrar Sant Pere per Sant Jaume. És bonic reinstaurar a la ciutat el que va fer gaudir els nostres avantpassats per festa major, però hem de ser conseqüents i, o bé buscar una fòrmula basada en l'alternança anual o de dies perquè surtin al carrer, o bé començar el seguici més d'hora. Mai abans van haver-hi tants elements a la vegada, es pot justificar aquesta crescuda doncs amb la tradició? Aquest dimecres, diada de Sant Pere, va anar de cinc minuts que la jornada no acabés un dia després. Sí, és molt bonic, però l'espera per tots els qui no es volen perdre ni un segon de la festa major és excessiva tenint en compte que queden moltes estones mortes i l'excessiva lentitud de l'anar i tornar dels balls i elements. Altres punts criticables són l'excés de policia durant l'Anada a Completes de les autoritats, creant un cordó policial digne d'uns aldarulls a Can Vies a causa d'uns fets aïllats que van passar ja fa cinc anys —de veritat és necessari?—, o com s'escull qui té el gran honor d'encendre una Tronada, per exemple.

 

L'autocrítica s'ha de fer, no tot és perfecte per molt d'amor que hi posin tots i totes els que treballen per la Festa Major de Reus. Sovint la por a ser increpat quan es diu una mala paraula sobre aquests actes fa tirar enrere qualsevol reflexió per positiva que pugui arribar a ser. Conciutadans us diré un secret: no us fa ser menys reusencs i reusenques el fet d'intentar veure les coses que es poden millorar o que no funcionin de la nostra Festa Major. Jo me l'estimaré sempre sigui com sigui i passi el que passi.

 

Laia Solanellas, cap de redacció de delCamp.cat




Comentaris

envia el comentari