Respectar l'irrespectuós

A hores d'ara probablement tothom ja ha vist les imatges de les agressions a unes activistes animalistes a Mas de Barberans durant uns correbous. Han fet la volta al món i tothom s'ha esgarrifat per l'agressivitat i la violència que mostren les persones que peguen reiteradament dues noies indefenses enmig de la multitud mentre la resta de la plaça aplaudeix com si es tractés de l'acte heroic del dia. Quan vam rebre el vídeo de l'agressió a la redacció la veritat és que no em van sorprendre gens les imatges, i continuo sense entendre per què tothom es posa les mans al cap.

 

Què esperàvem que passés en un recinte que està ple de persones —per dir-ne alguna cosa— que gaudeixen veient com pateix un animal? És possible que costi d'entendre, però per torturar un ésser viu no fa falta que hi hagi sang. L'estrès psicològic —i encara que ho neguin, també la violència física que hi ha— és evident, i els bous que passen per aquestes places probablement experimenten moltes sensacions menys la de diversió. 

 

Les reaccions al vídeo de Mas de Barberans són curioses, per no dir surrealistes.El manifest que van signar dimecres els alcaldes del Montsià demanava respecte als favorables a aquesta «tradició» a la vegada que denunciava «l'assetjament» que han patit durant aquests dies segons diuen amb «insults, atacs informàtics i assetjament telefònic». Vaja, suposo que això sí que és tortura. A banda de demanar respecte als que s'anomenen protaurins, no contemplen prendre mesures per protegir els animalistes que continuaran jugant-se la pell anant a les places per gravar els correbous i intentar obrir els ulls a la gent i que aquesta salvatjada s'acabi extingint. Al cap i a la fi, la societat ha evolucionat en tots els aspectes mentre que en segons quins indrets sembla que encara ens trobem a l'Edat Mitjana. 

 

No es pot ser més cínic demanant respecte per l'irrespectuós, criminalitzant la víctima. Una de les senyores que veiem al vídeo va donar la cara el dia després assegurant que les animalistes els van «provocar». Suposo que una càmera de vídeo és el més semblant a una arma de destrucció massiva per la gent que era en aquella plaça. Els alcaldes, en aquest famós «pacte» per defensar els qui no necessiten ser defensats, demanen a més «un sobreesforç per mirar d'evitar que es repeteixin aquestes situacions». Fantàstic. Gràcies, procorrebous, per intentar a partir d'ara controlar el vostre instint primari —clarament desenvolupat— i intentar no agredir més animalistes. 

 

Però jo dic que no. Que no em dóna la gana. M'importen un rave les vostres autojustificacions per dur a terme aquesta salvatjada. No penso respectar ni tolerar la tortura d'un ésser viu. No vull que emparant-se en la tradició i amagant-se darrere una falsa faceta cultural se segueixin realitzant correbous o qualsevol tipus de tradició en qualsevol indret del planeta que impliqui algun patiment físic o psicològic a un ésser viu. Que ja n'hi ha prou.

 

Que els i les animalistes no són éssers d'un altre planeta que viuen instal·lats en una utopia i que estan malament del cap acollint tots els gatets del carrer cada dia a casa seva. S'ha d'acabar aquesta imatge de persones que els hi falta un bull, i en això en tenen tanta culpa tots els que eren en aquella plaça a Mas de Barberans com la gran majoria de la població, que amb el seu silenci o amb el seu combatiu comentari a les xarxes socials es converteix en còmplices. Vetllar pels drets dels animals no és de llunàtics, és una necessitat i una realitat que si aconseguíssim canviar ens duria un pas més endavant en una societat més justa, no només en la nostra relació amb els animals, sinó amb la resta dels humans.

 

Laia Solanellas, cap de redacció de delCamp.cat




Comentaris

envia el comentari