Vies mortes

Disset de febrer del dos mil divuit. Les set i vint-i-vuit hores del matí. Estació de trens de Reus. Les pantalles on s’anuncia l’arribada i la sortida dels trens, estan desconfigurades; s’hi pot llegir informació del dia anterior. A les taquilles no hi ha ningú. Les màquines expenedores de bitllets no funcionen. Una considerable quantitat de gent, desconcertada, se’n fa creus al vestíbul. El cambrer de la cafeteria, que sí que està oberta, tampoc no sap res. Servidor de vostès, aquest que ara els escriu, s’hi troba. Piula la situació a tots els comptes de Renfe i d’Adif. Encara és hora que el contestin. Ha d’agafar el tren que ve de Mora la Nova a les set i trenta-tres cap a Barcelona. Per sort arriba. Quan el revisor passa per demanar-me el bitllet, mostro el meu astorament davant la situació viscuda. El revisor, aixecant les espatlles, exclama lacònic, gairebé poètic: «Estos días todo está fallando bastante».

 

Un dia qualsevol. Les sis i quaranta-set de la tarda. El tren de la línia R-15 surt de la majestuosa Estació de França barcelonina cap a Reus. Un trajecte que, si tens sort, es fa amb una hora i tres quarts, ara hi invertiràs dues hores. Molts vagons són ocupats per grups de manters que han comprat la mercaderia i van a la costa a vendre-la. Baixen a Tarragona per fer transbord a Salou o Cambrils. El tren s’atura a totes les estacions. Fins a disset en total. El moviment de gent, amunt i avall, és incessant. A l’estiu, un festival antropològic. La majora de les vegades la megafonia interna del tren que anuncia les parades no funciona, com tampoc no funcionen els rètols lluminosos. Si no coneixes la zona, has d’anar preguntant als passatgers per saber on has de baixar. Potser perquè el tren és molt llarg o potser perquè no paga la pena, el revisor no el veuràs ni en pintura. Els nois que deixen els farcells amb bona part de la seva vida just davant de les portes, també ho saben.

 

Llegeixo que el passat dia 21 de març la Cambra de Comerç de Reus va organitzar conjuntament amb el Cercle d’Infraestructures la jornada «Nou esquema ferroviari al Camp». Segons sembla amb la posada en funcionament del corredor del Mediterrani, la xarxa patirà canvis; per començar, el desmantellament de les vies que travessen municipis com Cambrils o Salou. Es veu que també hi van anar diversos alcaldes. Puc imaginar-me com va anar la cosa. Un expert analitzant-ho tot parlant de «reptes de futur» i de «potencialitats», un o dos alcaldes una mica emprenyats declarant que tot és culpa de Madrid, piscolabis final i copa de cava.

 

La cançó ja la sabem de fa temps. El Camp, més enllà de quatre expansions líriques, econòmicament no existeix. Existeixen uns senyors que tenen una vara que els confereix la potestat de ser anomenats alcaldes que només s’exclamen quan hi ha una martingala com la d’aquest dia. Arribarà el dia del desmantellament de les vies i a tots els agafarà amb els pixats al ventre, sense els deures fets i amb un petit dimoniet damunt l’espatlla que els dirà: «deixa’t estar de carrilets, el campanar de la ciutat que governes per mandat diví és més maco que el seu» i qui dia passa anys empeny i posa-me-les aquí que no tinc butxaques.

 

Entreu a Twitter. Busqueu els comptes @R14 o @R15 o @R16 i veureu la quantitat de retards que acumulen els trens. I encara els que es deixen, no sé si per vergonya o desídia. No hi trobareu, però, piulades ni de calefaccions que no funcionen, aires acondicionats espatllats, portes automàtiques aturades... Quants alcaldes han agafat el tren per saber el pa que s’hi dóna? Realment els importa tot plegat? Potser les respostes les podríem aplegar per dirigir-les al revisor poeta de més amunt perquè només amb una frase, pogués finir aquest article com déu mana, encara que tots plegats ho sapiguem que al Camp fa massa temps que tot està fallant bastant.




Comentaris

envia el comentari