Carta oberta a l'afició (bona part) del CF Reus

Part de l'afició del CF Reus hauria de reflexionar. Passava la mitja hora de joc en el darrer partit a l'Estadi Municipal davant el Lorca i, tot i que els roig-i-negres dominaven, no trobaven el forat per trencar la muralla murciana que obrís la llauna i així complir amb l'obligació de guanyar el cuer. L'equip d'Aritz López Garai necessitava una empenta dins i fora del camp. Dins només depenia dels onze futbolistes però fora depenia dels 2.120 espectadors presents a la graderia. Malauradament pels interessos i per la salubritat del club, la reacció del públic no va ser la desitjada però sí l'esperada: la típica remor de nervis, dubtes i tímids xiulets. Només els 'Redblacks' i petits reductes de seguidors animaven de forma incondicional.

 

Es va tenir paciència, més sobre la gespa que sobre els seients. Per un moment em va passar pel cap una pel·lícula de terror amb final feliç on el Lorca s'avançava, les caretes a la graderia queien per a què finalment el CF Reus remuntés deixant en evidència les queixes. Afortunadament, aquells que vesteixen de curt ho van fer molt millor que els meus maquiavèl·lics pensaments. I ho van fer aquells que ens recorden d'on venim: Fran Carbia i Vitor, dos dels pilars de Segona B. O no ho recordem? No tenim memòria? S'és conscient que el CF Reus té el segon límit salarial més baix de la categoria? Que la classificació real ens situa vuit llocs per sobre la classificació econòmica? I sou coneixedors que, en contra de la memòria dolça que ens pot produir la temporada passada, només es té un punt de diferència a la jornada 26 de la lliga 2016-2017?

 

Estem d'acord que tothom vol guanyar però s'ha de tocar de peus a terra, tenir empatia i no ser desagraïts. M'és inevitable recordar un cas que encara avui intento comprendre. Jornada 12 de la temporada 2011-2012, la primera després del retorn a Segona B amb Santi Castillejo a la banqueta. El CF Reus comença la lliga disparat amb quatre victòries en les primeres quatre jornades i amb l'equip instal·lat a la zona de 'playoff' d'ascens a Segona. S'arriba a la dotzena jornada amb un cúmul de cinc matxs sense guanyar però amb l'equip sent el quart classificat. Visita l'Estadi el cuer Andorra i els reusencs s'avancen 2 a 0. Coses del futbol i d'una mala tarda, els terolencs remunten en quinze minuts i guanyen per 2 a 4. I la reacció del públic? Xiulets, queixes i cridòria per Castillejo perquè es perdia i se sortia de la promoció d'ascens.

 

Pregunta per aquell dia del 2011 i pregunta per avui, el 2018. Som conscients de qui som? D'on venim i d'allò que tenim per seguir sent on som? Si us plau, vagin al camp i gaudeixin de la Segona Divisió. Vagin i ajudin, per molt que no es guanyi. Queixant-se, xiulant i provocant el típic 'run run' a la graderia no es dona un cop de mà a l'equip. I aquesta reflexió va destinada, en bona part, a aquells que han viscut els patiments de Tercera i Primera Catalana. Vostès, que han patit més que les noves generacions, haurien de saber valorar que tenim i on som. No és qüestió d'anar amb bombos i platerets al camp. Simplement, no restin i donin exemple a les seves butaques. Sobre la gespa, els jugadors ja ho estan fent: de 68 jornades a Segona Divisió, el CF Reus ha viscut dins de la zona de descens un total de zero. Zero. Rumiïn-s'ho, si us plau.




Comentaris
Roiginegre
Doncs sí, criticons ho hem sigut sempre per no faltar a les "bones costums". El problema que veig ara és que bona part de l'afició encara no ha après que anar el 18 a 2a és infinitament millor que anar el 1er a 2aB. I ja a pretemporada hi havien queixes per haver perdut contra el Villarreal i l'Athletic, per llogar-hi cadires, així que a la lliga ja...Tan debò ens convertim en un Alcorcón que ha estabilitzat projecte a 2a durant anys, objectiu realista per naltros ara com ara.
Jordi
Absolutament d. acord desde la primera lletra fins al punt final. Visca el Reus!
Visca el Reus
Preocupa't del teu equip Alfons, o sigui del nastic, tenim dret a xiular si la cosa no ens agrada.
Ganxet
Però de que vas donant lliçons tu???????? Intentes crear mal ambient amb aquest article??????? Goooool de Vítor al Nou Estadiiiuuuuuu
ANTONI
Crec que els directius també hauríen de fer un pas enrera si volen que acudeixi mes public a veure els partits. Som l´equip que te els preus mes elevats de la categoría i aixó unit a l´empatía dels reusencs pe anar a veure un partit de futbol (succeeix a tots els equips de la ciutat) ajuda a tenir menys espectadors i a ser mes critics en els moments que es juga pitjor.
Roiginegre
Doncs si ens hem de guiar pels preus per jutjar el joc de l'equip arreglats anem com a afició, aleshores sí que necessitem una o dues lliçons bones de saber estar amb l'equip. Que els jugadors marxessin sense saludar com fan sempre al final de partit amb victòria ja es prou mostra de les veritats com a temples que diu l'article. I per cert, no encaselleu tant ràpid al Joan Alfons, que coneix tan bé al club, lo que es cou per dins, com nosaltres, fa anys que ho segueix i el retransmetia a 2aB.
Dios del Metal
Que jo recordi, aquest senyor ha anat al Nou Estadi de Tarragona a retransmetre un partit del Nastic amb la samarreta del Reus. Va ser quan el Reus d'hoquei va guanyar la LLiga. Totalment d'acord amb l'article.

envia el comentari