Gabriel Ferrater veureu que hi torna

Gabriel Ferrater torna a ser notícia. La presentació el passat dia 12 de gener del fons bibliogràfic i documental del seu germà Joan Ferraté a la Universitat de Girona i la posada en marxa, a Sant Cugat del Vallès, de l’associació que portarà el seu nom, han tornat a posar el poeta, crític literari i lingüista d’actualitat.

 

El fons de Joan Ferraté, donat per la seva filla Amàlia, inclou gairebé 12.000 volums entre els quals se n’inclouen alguns del seu germà gran. El llegat acompanyarà el de Prudenci Bertrana i el de Josep Ferrater Mora, també dipositats a la universitat. Hi ha la voluntat de dinamitzar l’obra de tots dos germans i que a l’estiu se’n faci un curs. 

 

La presentació del fons, va servir també per desvelar que el 2019 edicions 62 publicarà l’edició crítica de la poesia de Gabriel Ferrater i que s’està treballant amb Galàxia Gutenberg per tirar endavant la publicació de l’obra completa de tots dos germans. Es veu que el contracte està signat des del 2003 i que les dificultats de l’empresa fan que almenys hi hagi un parell d’anys de feina, segons el marmessor de l’obra de Gabriel Ferrater, Jordi Cornudella.

 

Fixada la seva poesia en l’edició definitiva que en fa va fer el mateix Cornudella el 2010, tan sols resten com a textos inèdits, articles mitjans i breus de diversos escriptors que Gabriel Ferrater va escriure per ser inclosos a l’enciclopèdia Salvat, retalls de lingüística que no van aparèixer a Sobre el llenguatge (1981) i una conferència inèdita sobre Pompeu Fabra que s’inclourà a Curs de literatura catalana que enguany publicarà Empúries amb textos dedicats a altres escriptors catalans. Pel que fa al seu germà Joan, resten inèdits 3 dietaris de finals dels anys 60, principis del 70 que podrien publicar-se després de l’estiu en una editorial encara per determinar, ens deia Jordi Nopca a l’Ara. 

 

Un dia abans de l’acte a Girona, a Sant Cugat del Vallès, veia la llum l’Associació Gabriel Ferrater. L’entitat té com a objectiu fomentar els estudis de Gabriel Ferrater, declarar-lo fill predilecte de la ciutat, impulsar una biografia i un espai permanent, potser a la biblioteca que a Sant Cugat porta el seu nom, decretar el dia 27 d’abril, dia de la mort de Ferrater, Dia Ferrater i que el 2022, que se celebrarà el centenari del seu naixement, sigui designat l’any Ferrater. L’associació també vol replantejar el premi de poesia que porta el nom del poeta doncs consideren que ser publicat per una editorial com Edicions 62, que pertany al Grupo Planeta i que ha decidit fixar la seva seu social fora de Catalunya «(…) ens sorprèn. Hem de potenciar les empreses de casa», deia a Sebastià Benassar el president de l’entitat Joan Tres, en l’entrevista que li va fer per a Vilaweb.

 

És indiscutible que tots aquests projectes, si arriben a bon port, seran un bon impuls per posar els dos germans Ferrater al lloc que els correspon: entre els més destacats intel·lectuals europeus del segle XX. De fet, Gabriel Ferrater no existiria sense Joan Ferraté. L’aplec de la seva obra, més enllà de la poesia, probablement hagués quedat oblidada si no hagués estat per la tenacitat en publicar-la del seu germà. Els escrits sobre pintura, literatura i lingüística, els devem a Joan Ferraté. També la voluntat d’allunyar-lo del mite i presentar-lo com l’artífex d’una obra intel·lectual de primer ordre. El respecte que l’hi tenia era majúscul. Opinions a la carta (1993), que només trobareu a les biblioteques, ho certifica.

 

En clau reusenca, la figura de Ferrater, ha patit el mateix oblit que altres artistes destacats que van néixer a la capital del Baix Camp. Deixant de banda la placa que avisa al vianant, al raval de Santa Anna, que aquí hi va viure el poeta, la plaça que porta el seu nom al barri Fortuny i l’institut de secundària, no hi ha hagut, des de les institucions oficials, cap iniciativa seriosa que volgués apropar Ferrater a la ciutat.

 

Del 2012 és el darrer seminari que es va fer al Centre de Lectura de Reus sobre el poeta, com del mateix any, és l’intent de l’escriptora Isabel Olesti, de fer del Mas Picarany, alguna cosa més que la casa on els Ferrater passaven les vacances. Silenci administratiu. Òmnium Cultural del Baix Camp cada any convoca el seu premi de poesia per a joves i el 2017 vam veure com sorgia el Col·lectiu Gosar Poder que en complicitat amb la companyia de teatre ganxeta La Gata Borda, celebrava el 95è aniversari de Ferrater al pati de l’Institut Salvador Vilaseca amb un magnífic espectacle que estaria molt bé que es pogués tornar a veure. La voluntat és que hi hagi almenys cada any una celebració. 

 

És evident que Reus hauria de ser un punt de referència ferraterià que complementés Barcelona i Sant Cugat, el triangle de ciutats on Ferrater va viure. Amb tot, si al darrere no hi ha voluntat política i sobretot recursos, la maledicció que Ferrater només importa a quatre entusiastes que l’han anat rescatant de l’oblit absolut, tornarà a posar-se de manifest. Aplaudim a rabiar, des d’aquestes línies, la creació del fons Joan Ferraté com encoratgem a l’Associació Gabriel Ferrater a tirar endavant tot el que es proposen, però també lamentem que els papers de Gabriel Ferrater, encara avui, estiguin en una caixa i que tret de la seva poesia, els seus altres escrits, siguin impossibles de trobar. Vergonyós, tot plegat.

 

Conjurem-nos, amants de Gabriel Ferrater, en seguir les vicissituds de tot aquest reguitzell de bones notícies tot exigint, a qui hàgim d’exigir-ho, que tot plegat no quedi en foc d’encenalls. Sense saber encara quina mena de país podem tenir d’aquí a quatre anys, caldrà mentrestant, anar ordint una densa xarxa de complicitats perquè arribat el dia, la feina ja estigui feta i Gabriel Ferrater no sigui més un personatge manipulable segons els interessos de cadascú sinó que el seu nom esdevingui un referent de les nostres lletres i per extensió de la nostra cultura, accessible a tothom. 




Comentaris

envia el comentari