A la presó?

«Anar a la presó és un càstig?». Quan era petit i després de tot el dia a l'escola, arribava a casa i ja m'esperaven d'altres nens del barri per anar a jugar, però primer havia de fer els deures, que els feia a peu dret a la taula del menjador i corrent cap al carrer. Els meus pares treballaven tot el dia, fins tard, i als meus avis els costava molt controlar-me. El record em fa pensar que aquella llibertat que jo tenia era fantàstica i necessària per conviure amb tot allò que no s'aprèn a l'escola, però a la vegada també es necessita per desenvolupar-te com ésser humà (relacions, amics, natura, ...), en definitiva, experiències i llibertat. Aquesta reflexió em ve al cap per fer valdre la llibertat. De reflexions n'hi poden haver moltes i diferents, però el que m'interessa destacar és: per què serveix el càstig de la presó? Què difícil deu ser per un jutge privar de llibertat d'un ésser humà, és a dir, condemnar-lo a la presó.



Condemna? Quan hom fa una malifeta, s'ha de valorar molt els motius que l'han impulsat: les circumstàncies, la conducta, els valors, la reincidència, els perills i tants elements que han fet que es delinquís. A partir dels fets i dels atenuants, caldrà que el jutge, aplicant les lleis, busqui quina ha de ser la condemna. Però, sempre he sentit que, en tot cas, la presó ha de servir per a la rehabilitació de la persona, perquè no perjudiqui la societat i per evitar que torni a reincidir. Presó als polítics? Els darrers dies, el Fiscal General de l'Estat ha dirigit el procediment judicial dels que ell creu que tenen la culpa del procés català. La jutgessa ha imposat la presó, de moment, com a mesura preventiva, a part del Govern de Catalunya. Els dirigents d'Òmnium i l'ANC també hi són, i els membres del govern estan a Brussel·les pendents d'extradició per anar-hi. A mi em genera seriosos dubtes que aquest procediment sigui l'encertat.



La Unió Europea. En el meu darrer escrit del mes d'octubre ja vaig manifestar que la UE havia de prendre part en aquesta qüestió tan important com és vetllar per la defensa dels seus ciutadans. Bé, sembla que no té cap més remei després que el president i els consellers s'hagin personat a la justícia de Brussel·les, com a capital d'Europa, per tal de ser escoltats posant-se a la seva disposició. Ara el que cal és que el jutge faci els treballs necessaris per veure si la justícia espanyola està fent el procés judicial de forma que no es vulnerin Drets fonamentals de la persona.



El problema. Un problema que és polític només es pot resoldre amb política. Com més temps es tardi a seure a taula i parlar-ne, pitjor. No es resoldrà ni amb l'article 155 ni amb presó. Les eleccions del 21-D tornaran a situar un mapa que no resoldrà el problema. Es pot lluitar contra una idea? O és millor escoltar-la i parlar-ne, tot i saber que ningú té la raó en la seva totalitat i del que es tracta, doncs, és de RESPECTE: a les idees, a les persones i a les institucions. Així ho veig.




Comentaris

envia el comentari