Fins quan pensen callar els demòcrates?

Mesos enrere, quan li preguntaven als màxims representants del Govern de Catalunya com pensaven fer el referèndum, contestaven girant la pregunta: què pensa fer el govern de l'estat per evitar el Referèndum? Formular la qüestió d'aquesta manera és absolutament pertinent, perquè és un fet constatat que dos de cada tres catalans volen decidir el futur del nostre país mitjançant el vot —que és com es decideixen els temes importants en democràcia— i que acataran el resultat, sigui quin sigui. Estem davant d'una qüestió eminentment política, que no pot tenir cap resolució si no és mitjançant la política. No hi ha cap llei que pugui pretendre passar per sobre de la voluntat dels ciutadans, encara més quan aquesta voluntat està emparada per la carta dels drets humans amb el reconeixement al dret d'autodeterminació de tots els pobles, sense limitació geogràfica de cap tipus.



Negant qualsevol possibilitat de negociar una solució pactada que reconegui els drets del poble de Catalunya, el govern central ja ens ha demostrat fins on vol arribar. Utilitza la justícia com a braç repressor. Repressió executada a través de les detencions a alts càrrecs del govern de Catalunya, les investigacions a la Presidenta del Parlament, als membres de la Mesa del Parlament, per permetre un debat polític —sobre la Independència, sí i què?— al president de l'Associació Catalana de Municipis, a la presidenta l'Associació de Municipis per la Independència, a tots els membres de la Sindicatura Electoral i a més de 700 alcaldes.



Completen el quadre les amenaces a les persones que siguin cridades a formar part de les meses i hi assisteixin; escorcolls a impremtes on es puguin fer paperetes de votació o cartells; escorcolls a magatzems on hi puguin haver urnes; escorcolls a mitjans de comunicació, amb imputacions al seu director; instruccions a mitjans de comunicació d'on està el límit de la informació que poden donar; tancament de pàgines web; amenaces a empreses que d'alguna manera o altra assumeixin una comanda que tingui a veure amb el referèndum; amenaces de tallades de llum als col·legis electorals... I en els moments d'escriure aquest article es torna a sentir parlar de l'aplicació de l'article 155. Un seguit de mesures repressives, dirigides per un ministre, Rafael Catalá, i un fiscal general, José Manuel Maza, que no podem oblidar que han estat recusats per una majoria molt àmplia del Congreso de los Diputados, a instàncies del PSOE, per la poca diligència en la persecució de la corrupció del Partit Popular, concretament al cas Lezo.



A algú li pot estranyar aquest comportament de part d'un partit fundat per set ministres franquistes? Quina sorpresa, oi? Estranya més que partits de tradició democràtica no es rebel·lin davant d'aquests fets. On posen el llistó de la permissivitat? En el cas hipotètic que algú entri a presó per una qüestió política com aquesta, es rebel·laran o no? Els esdeveniments han superat el debat República Sí o República No; fins i tot el debat Referèndum Sí o Referèndum No. Ara el debat és sobre els drets civils, com el d'expressió, informació i reunió. No entenc que ningú que es digui demòcrata pugui admetre la vulneració de les llibertats democràtiques i dels drets humans.




Comentaris
Pere
He deixat de llegir a partir d'aquí: "No hi ha cap llei que pugui pretendre passar per sobre de la voluntat dels ciutadans" Es justament al contrari, cap ciutadà pot pretendre passar per sobre de les lleis noi! Enrecordat que les lleis democràtiques i es poden cambiar, aixó sí, si s'en tenen les majories necessaries. Lo del govern del Catalunya es justament un cop d'estat.

envia el comentari