Tocarà patir

El CF Reus va rebre diumenge un mastegot important a l'Estadi Municipal. Samu Sáiz va fer un Sergio Ramos i el SD Huesca es va endur els tres punts en l'últim sospir. Segurament els homes de Natxo González van merèixer més, almenys per nombre d'ocasions generades. Una vegada més, però, la crònica manca de punteria va condemnar els roig-i-negres. És desesperant i cal revertir aquesta falta d'efectivitat urgentment. Els números ja no surten. Es necessita guanyar i ja sabem tots què fa falta per guanyar: gol.

 

Finalment, tocarà patir. A mitja temporada, no érem pocs els que pensàvem que no es patiria. Ens toca assumir-ho. Vindran nou jornades d'infart amb un càstig massa dolorós si no es fa la feina. El CF Reus es juga la vida en aquestes últimes nou jornades. No ens ho esperàvem, però és així. Arribats a aquest punt, però, toca tenir el cap fred i veure quines són les opcions reals de permanència d'aquest equip. De moment, Mirandés, Mallorca, Alcorcón, Almería, Córdoba, Nàstic, Rayo, UCAM, Numancia, Zaragoza i Reus són els convidats a la festa del descens. Digues-li festa, digues-li drama, més aviat.

 

Per ara, almenys onze equips intentaran evitar les quatre places de descens a Segona B. De les nou jornades restants, el CF Reus s'ha d'enfrontar a cinc rivals directes. Així que, a banda de dependre d'ell mateix matemàticament, serà el seu propi rendiment en duels teòricament igualats qui els acosti o allunyi del pou. A diferència d'alguns d'aquests contrincants, els reusencs (salvant algunes excepcions com Lugo o Sòria) acostumen a generar ocasions. Contra el Huesca, per exemple, en va arribar a generar més i tot. I sí, ja sabem que si no es fan gols, generar no serveix de res. Però almenys ja és quelcom més que altres equips que es troben a la mateixa lluita i viuen la mateixa angoixa que la parròquia roig-i-negra.

 

El millor per a tothom és assumir que es patirà. També per l'afició. D'acord, l'equip va fer una gran primera volta, però a la realitat és la que és. Des del vestidor sempre repeteixen que el suport de la graderia és vital per aconseguir els objectius, però diumenge hi va haver el just i gràcies. Evidentment, cadascú és lliure d'anar al futbol i dir i fer el que li doni la gana, més faltaria. Però no estaria malament que la balança entre l'exigència i el suport estigués mínimament equilibrada, almenys durant els 90 minuts del partit. Crec que, malgrat la manca de punteria i la decepció amb la qual vam marxar tots cap a casa, a aquesta plantilla —confeccionada per evitar el descens, no ho oblidem— encara li queda crèdit.




Comentaris
Reusencs del Reus
0,73 gols per partit..."no hace falta dicir nada mas".. Potser si per compte de fer inversions a la Xina, s'hagues fitxar algún devanter solvent, les coses serien diferents. Pero encara no està tot perdut, i tot es possible.
Pere
Be Arnau, ben parlat, ningù sho esperava, lluitarem

envia el comentari