Que us compri qui us entengui

El futbol és una cosa de bojos que escapa a qualsevol lògica. El Nàstic, amb peu i mig a Segona B al mes de gener, es troba ara fora del descens amb més opcions que mai per salvar-se però l'entrenador, un dels artífexs d'aconseguir una reacció en un temps rècord, rep pals a tort i a dret després de patir la tercera derrota en dotze partits. «Indignant, a la calle Juan Merino», «Lamentables les declaracions de Merino», «La culpa té nom, Juan, i cognom, Merino» són alguns dels missatges que els oients del Sempre Nàstic deixaven en calent després de perdre contra l'Almeria. Analitzat fredament, a Merino se li poden retreure diferents coses però no els resultats, allò que és indispensable. En onze partits ja havia aconseguit igualar els punts de tota la primera volta, traient el Nàstic d'una situació crítica i posant-lo fora del descens.

 

Criticar allò que t'ha donat la vida està permès però, depenent de les formes, deixa anar un alè de desagraïment gens agradable. S'entén que l'afició estigués empipada després de caure contra l'Almeria. Qui no ho estava? Però esteu d'acord en el fet que les sensacions serien unes altres si s'hagués perdut a Valladolid i guanyat ahir diumenge? Els punts al caseller (36) serien els mateixos però l'entorn respiraria d'una altra manera. Un entorn que es troba d'ungles amb el tècnic per la pobre idea de futbol que practica l'equip i per la desaparició d'Achille Emaná del terreny de joc. Ja són tres partits seguits (dos de lliga i un de Copa Catalunya) on el camerunès està a la banqueta però no té cap minut sobre el camp. Des de la desfeta contra l'Elche, l'Emaná gran ha desaparegut. I que Merino surti a la sala de premsa amb un to esquerp acompanyat de frases com «Jo sóc l'entrenador i decideixo qui juga» i «No sé qui té més nom, Uche o Achille, Achille o Uche» pot ser l'espurna que provoqui un incendi fora i dins del vestidor.

 

Sembla que no hi ha manera de poder fer-se amb un coixí per allunyar-se dels quatre últims. Contra l'Elche l'equip podia enlairar-se i es va fallar. Contra l'Almeria igual i l'ensopegada s'ha repetit. «El partit no ha tingut res a veure amb el de l'Elche», s'excusava Merino després del duel. Curiós. Si s'és resultadista, s'és en la victòria i en la derrota. Contra els andalusos s'haurà jugat millor però el resultat ha estat el mateix: zero punts sumats. Tot i així, que el bosc no us tapi els arbres. Si els grana tenen opcions d'allunyar-se del descens, és perquè són fora d'ell i aquí hi ha bona part de mèrit del tècnic gadità. Cert és que no podíem esperar que el Nàstic hagués guanyat els tretze partits amb Merino a la banqueta però també és cert que si ens esperàvem (i era quelcom obligatori) ser forts a casa. I seguim sent el pitjor local de la categoria (2V-3E-2D amb Merino i 2V-5E-2D amb Moreno).

 

Els últims minuts de la primera meitat contra l'Almeria són el camí a seguir. Potser, jugant al Nou Estadi, cal fer més que defensar i esperar una jugada d'estratègia o una pilotada llarga a Stephane Emaná o Manu Barreiro per intentar crear quelcom de perill. Això i no encaixar gols molt evitables, com els que arriben en jugades a pilota aturada. La crítica és necessària. Fer-la amb seny és obligatori.

 

Joan Alfons López, responsable d'EsportsdelCamp.cat




Comentaris
nastiqueru2.0
Completament d'acord. Merino ha estat qui ha permès que l'equip a hores d'ara no estigui a 2ª B. Si estem vius és per ell. Serà molt difícil salvar-se però no ens rendirem ara, no?

envia el comentari