Les assemblees, el problema de Carles Pellicer

Carles Pellicer té un problema amb les assembles. Les ordenances municipals d'aquest 2017, negociades i acordades amb la CUP abans d'acabar l'any, van quedar en no res quan els sis regidors anticapitalistes van portar el projecte al carrer Martí Napolità, al casal Despertaferro. L'assemblea de la CUP va dir «no» i els regidors hi van haver d'acabar votant en contra. I aquesta setmana ha vist com l'assemblea del PSC de Reus també li ha dit «no» als pressupostos del 2017 tot i haver pactat i acordat canvis amb els quatre regidors socialistes. L'executiva prèvia a l'assemblea del PSC ja no ho va veure clar i la militància hi va acabar votant negativament, girant l'esquena a la feina que havia fet el grup municipal i el mateix Andreu Martín, qui va liderar les negociacions amb l'equip de Carles Pellicer. Altre cop, doncs, tot i tenir el pacte amb els regidors, la militància del partit necessari, en aquest cas, el PSC, ha tombat la proposta.

 

Aquests dos fets posen en relleu diversos problemes importants. El primer, la minoria absoluta de Carles Pellicer. No és nou. I semblava fàcil de capejar, però no tenir un govern fort i haver de negociar amb partits que només et volen fora de la cadira d'alcalde, ho complica tot. Fonts municipals no amaguen que prorrogar pressupostos tampoc és catastròfic, però sí que hi ha temes que necessitaven desencallar l'expedient per poder-se fer. No caldrà tancar cap edifici ni cap servei bàsic, però no hi haurà l'expansió que prometia Pellicer.

 

Però també es posen sobre la taula altres temes: la falta de control que té Andreu Martín del seu partit. Ell mateix va formar una executiva amb poques cares noves i la majoria relacionades o amb Francesc Vallès o amb, encara, Lluís Miquel Pérez i quan ha necessitat el seu suport, l'han deixat sol. Que això passi a la CUP, el partit de l'assemblea, té sentit; que l'assemblea controli un partit com el PSC a la contra del grup municipal i del seu primer secretari, deixa entreveure moltes coses.

 

I de tot plegat encara en podem treure una altra conclusió. L'assemblea de la CUP amb les ordenances i l'assemblea del PSC amb els pressupostos van votar «no» per altres temes pocs relacionats amb aquests dos temes concrets. La CUP assegurava que no tenia confiança amb Pellicer per no haver complert amb els acords que havien arribat per votar a favor dels pressupostos del 2016 i a la plaça del Castell van dir que «no» per, sobretot, l'odi que tenen els dos que manen —Vallès i Pérez— a Pellicer i també per l'enrenou derivat de la setmana on s'han conegut els números de l'Hospital Sant Joan i ha sortit a la llum informació del cas Traiber que esquitxa a l'antiga Convergència de la ciutat.

 

Guillem Ramos-Salvat, director de delCamp.cat




Comentaris
Josep
El veritable odi és el que tu tens a Pérez i Vallès, fes-t'ho mirar. I el problema de Pellicer no són les assemblees d'altres partits, sinó que el teu admirat superjutge l'investigui perquè Traiber suposadament li va finançar la campanya i després el Carlus el va voler recompensar

envia el comentari