Reus, l'art de passejar

Tot i que enguany —entenent-ho com un espai de temps que inclou tardor i hivern actuals— el vent que es diu que ens dota de caràcter als reusencs i reusenques, el de serè, no s'ha fet notar gaire —de moment—, qualsevol podria dir que pel centre de Reus hi ha passat un autèntic huracà. Ara que les encantadores llums i decoracions del «Somni de Nadal» s'han apagat i ens han fet veure la crua realitat de la rutina, la ciutat encara brilla menys del que és habitual. No és d'estranyar: no s'han fos bombetes de l'enllumenat municipal, però sí que han abaixat la persiana moltes botigues del centre, ressuscitant el fantasma de La Fira que semblava que ja s'havia esvaït. De fet, algun regidor fins i tot va arribar a assegurar en algun moment que l'impacte no havia estat tan catastròfic com es preveia, i que tothom podia respirar tranquil.

 

La realitat s'ha acabat imposant, i el cert és que per moltes persones que passegin per Reus cada cap de setmana o durant les campanyes que els comerciants s'esforcen a preparar per mantenir dempeus les seves botigues, costa enredar la gent perquè entri de ple en l'espiral capitalista i es gasti els diners que té entrant de botiga en botiga pel centre de la ciutat. La raó és ben senzilla: l'oferta no abasteix la demanda. Poc a poc han anat desapareixent les opcions, amb el tancament de botigues de tota la vida o de franquícies que —desenganyem-nos— eren les que acabaven atraient els compradors. «Reus, l'art de comprar passejant» ja no és una realitat, de fet, s'ha esvaït fins i tot l'agència de comunicació que va crear aquest eslògan, com si tot es tractés d'una metàfora. Ara, passejar per Reus és simplement bonic i ja no és útil comercialment parlant, amb tots els respectes per les botigues que aguanten estoicament la davallada de clients al centre. És clar que encara s'hi pot comprar, però la varietat de productes ha minvat de forma meteòrica i, segons sembla, aquest tancament de locals i establiments continuarà pròximament amb noms ben destacats del panorama del Tomb de Ravals.

 

Sap greu dir-ho, però la singularitat que tenia Reus com a ciutat comercial comença a ser evident que s'ha perdut. No voldria entrar en debats patètics de campanar, però és molt més senzill passejar pel centre de Tarragona i tornar amb tot el que necessites a casa, que no pas fer-ho per Reus. Una comparativa trista, com ho és la realitat comercial actual a la ciutat. El més curiós és que a Tarragona, els botiguers —locals, cadenes o franquícies—també van haver d'afrontar el desembarcament de grans monstres a la ciutat, com el Corte Inglés o el Parc Central, i tot i així en els darrers anys sembla que el teixit comercial al centre de la ciutat ha anat a l'alça i han sabut sostenir el perillós equilibri que existeix quan entra en el panorama un gegant. 

 

Canviant de tema, o potser no tant, un altre actor, vell conegut, que desapareixerà del panorama reusenc sembla que serà el cinema Reus Palace. Serà una llàstima veure com s'apaguen els neons tan característics que han il·luminat desproporcionadament durant anys el carrer Batan, però els equilibrismes que ha fet l'empresa per continuar aixecant la persiana uns anys més s'han vist dinamitats per la imminent arribada d'unes sales al «gegant que tot s'ho traga» —sembla ser—, La Fira Centre Comercial. És trist i desperta la melancolia reusenca veure que el centre de la ciutat es queda sense cine, tenint en compte que Reus va brillar amb multitud de sales com la Kursaal o la Sala Reus, entre moltes altres, però vaja, si els reusencs i reusenques volen veure bones pel·lícules sembla que sempre ens quedarà l'ajuntament...




Comentaris
cinèfil
per pel·lícules ja tenim aquest 'diari' i els seus 'articulistes' que es fan dir periodistes....
Joan
Totalment d'acord amb tu. L'ocàs del comerç reusenc era la crònica d'una mort anunciada

envia el comentari