Un Nadal de somni?

La ressaca nadalenca sempre és dura i més quan saps que les nadales, llums i tota la resta d'attrezzo seguirà torturant-te fins després de l'arribada dels Reis Mags d'Orient. No hi ha escapatòria i a Reus, ciutat líder en «postureig nadalenc» —o com bé diria l'alcalde Carles Pellicer, el municipi amb «la millor campanya comercial d'aquestes dates de tot Catalunya»—, encara és més difícil.

 

Sembla que un arbre convencional era massa poc per a la capital del Baix Camp, de tradició modernista i encara nostàlgica del Reus-París-Londres, i què millor que substituir-lo per un de llums. Això sí, participatiu. Perquè tothom sap que la il·lusió d'un poble és poder canviar el color de la bola superior a través del mòbil. Tampoc ens semblava suficient una pista de gel, un complement massa mainstream que ja tenen la gran majoria dels municipis catalans. La millor solució que hem trobat per situar-nos al capdamunt del rànquing ha estat instal·lar al costat un tobogan de 30 metres i ser l'enveja de la contrada. Tampoc hem parat fins a aconseguir un mapping que aprofiti com cal tots els elements arquitectònics de la façana de l'ajuntament. Enhorabona, ja ho tenim!

 

Però nosaltres som de Reus de tota la vida i sabem que el tomb de Ravals és sagrat. Per això tenim la tartana, amb uns cavalls ben alegres que ens passejaran pel centre durant les tardes en unes condicions no gaire òptimes per a ells, tal com ja s'ha denunciat des de plataformes animalistes. Però, és clar, els titulars diran que el balanç ha estat positiu: tot un èxit d'afluència en aquest Nadal de somni, que només s'ha vist enterbolit pel segrest d'un pingüí.

 

El moment de la reflexió arriba ara que tenim els torrons i els polvorons ja ben païts. De debò cal que construïm un parc temàtic cada vegada que celebrem el Nadal? Hem reduït el pressupost un 40%, però l'essència petitburgesa i ambiciosa, acompanyada d'una atmosfera kitsch que envaeix la ciutat, és la mateixa o superior. Un pressupost de 150.000 euros, molt allunyat de la quantitat astronòmica de l'any passat de 240.000 euros, però que si es té en compte el nombre d'habitants és superior al que destina Barcelona. Que el somni no es converteixi en un malson quan arribi el dia 9 i tots tornem a la feina, escola, universitat... a la vida real, on els únics llums que veiem són els de casa i ja ens costa prou poder-los pagar.




Comentaris
opinió...
Carlota, has llegit bé tot el què has escrit? es veu que ara el periodisme es defineix a veure a qui li donem el diploma de demagògia. Pel que sembla no has paït gaire bé els torrons, una mica de bicarbonat va bé per fer baixar... proba-ho noia

envia el comentari