Tots els homes

Quatre dones, dues d'elles catalanes, han mort els darrers dies a l'Estat espanyol per violència masclista. Perquè un home ha decidit que ella no viuria més. Diumenge ens va tocar a «nosaltres», amb Carmen Ginés Abelló, veïna de la Pobla de Mafumet de 44 anys. I, l'endemà, sabíem que un periodista respectat havia assassinat la seva dona, a sang freda, amb una escopeta, perquè ella el volia deixar. I, covardament, també es va acabar treient la vida, no sense abans escriure una noteta. Era plenament conscient del que estava fent.

 

L'assassinat de Victòria Bertran, de 57 anys, és un cas paradigmàtic. No pel resultat final, sinó per l'autoria: el responsable havia estat un home de poder, un home en principi culte, amb estudis, amb prou experiència vital com per haver escrit, narrat i reflexionat sobre centenars de morts per violència masclista i el que la genera. Sorprèn? Tenim l'estúpida concepció que les notícies de successos són allò que protagonitzen les classes baixes i tendim a classificar els delictes de les altes —casos de corrupció, especialment— en altres categories, perquè no és que «s'hagin passat de tontos» i els hagin enxampat, és que simplement «han tingut mala sort, perquè eren molt llestos».

 

La violència masclista no és un delicte «de classe». El molt respectat periodista Alfons Quintà ens ho ha demostrat, i com ell tants d'altres. Es pot ser director d'un mitjà de comunicació, escriure lletres com les que jo escric —o molt millors— i ser un potencial assassí. De fet, tots els homes en som. Ens han educat perquè nosaltres especialment tinguem el dret, la legitimitat, d'utilitzar la força. Només cal passejar per qualsevol botiga de joguines aquest Nadal i veure quins són els articles de regal per als nens, i quins per a les nenes.

 

No depèn —només— del nostre entorn familiar o d'amics, de la nostra formació, ni tan sols de la nostra trajectòria professional. Tots els homes som potencials assassins perquè així ens ho dicta l'estructura social. En les nostres mans està evitar-ho i no justificar cap tipus d'agressió. Ah, i estalviar-nos el Not All Men, que ja cansa.

 

Josep Maria Llauradó, responsable de TarragonaDiari.cat.




Comentaris
A
BRAVO
Jordi
Doncs jo estic fart de que tothom em digui que sóc un violent masclista falocèntric assassí en potència. A mi la meva mare em va educar per no ser violent amb les persones, independentment de que tingui pits o tita. I així educo jo al meu fill, per a que tingui respecte per la gent. Aquesta nova ola de "feminisme" es dedica a dir-li AMPA a l'APA del cole i ficar a les nenes a ballar riguitón al festival del cole. I jo sóc el masclista. Aneu a cagar.
Juan
Si reconeixes que ets un potencial assassi, entrega't a comissaria i aixi ens estalviem problemes. Jo, com que respecto a les persones, seguire al carrer com a una persona lliure i potencialment inofensiva.
Anónimo
Parece mentira, que haya sido un hombre quien ha escrito este artículo... Estamos en el siglo XXI y hay gente que piensa así... que paren el mundo que me bajo aquí.

envia el comentari