Tres llibretes de propostes

Les eleccions celebrades avui a la Universitat Rovira i Virgili han donat la victòria a María José Figueras, la primera dona rectora de la Universitat Rovira i Virgili, que s'ha imposat a les eleccions per un ajustat marge de vots enfront Josep Anton Ferré que no ha aconseguit revalidar el seu segon mandat durant quatre anys més. Figueras serà la persona que liderarà la universitat de Tarragona durant els pròxims quatre anys.

 

La participació en aquestes eleccions ha estat baixa com és habitual, arribant només al 16% dels vots. Qui menys ha votat han seguit sent els alumnes tot i que ha augmentat el percentatge del 5,78% de fa 4 anys fins al 9,18% d'ahir. Sigui com sigui, la participació en les eleccions dels òrgans de govern de la universitat és una de les assignatures pendents que té la URV donada la importància que tenen aquets comicis per la comunitat educativa.

 

És el primer cop que hi ha una candidatura alternativa a l''oficial' en unes eleccions per revalidar un segon mandat (trencant amb la dinàmica històrica de no presentar oposició a un segon mandat del rector en actiu de torn). Aquest cop, en relació amb el 2014, la candidatura aspirant, la de María José Figueras ha aconseguit fer més soroll que la d'anteriors aspirants. Això ha estat, en bona part, gràcies a un seguiment més intens de la campanya, fruit de les noves dinàmiques comunicatives dels entorns digitals i de les xarxes socials que monitoren el que passa pràcticament al minut.

 

Sempre és positiu fer balanç de les coses fetes, de les que es volen fer, del que s'ha fet bé i del que no s'hi ha fet tant. I quan hi ha un projecte alternatiu això obliga a explicar-ho amb més ganes i èmfasi i amb un to positiu i didàctic. I aquest ha estat l'error principal del ja exrector Ferré en aquesta campanya i sobretot en els debats que s'hi han organitzat: li ha faltat feedback amb l'audiència i li ha costat molt empatitzar amb els alumnes durant els debats, també amb bona part de la comunitat educativa i amb la mateixa candidata Figueras, durant aquestes intenses setmanes de campanya. Ferré és un home d'acció, d''anar per feina', amb capacitat de gestió demostrada i amb una bona tasca feta durant aquests quatre anys de mandat. En campanya però la gestió no és suficient, també és necessari explicar-la bé, entomant amb esportivitat i sense enfadar-se les critiques i escoltant el rival. I tot això és encara més important fer-ho quan hi ha el públic que t'ha de donar suport disposat a escoltar-te. 

 

Figueras, per contra, ha mesurat millor els tempos, ha realitzat un exercici de seducció progressiva des de la humilitat i conscient que partia amb el desavantatge de l'aspirant i s'ha mostrat més amable i propera amb tothom durant tota la campanya. El seu discurs ha transmès proximitat, ganes de canvi i les màximes un pèl massa genèriques però efectives tipus 'més transparència' o 'una URV de tothom i per a tothom', han arribat a l'elector que ha demostrat amb els seus vots que realment hi ha aspectes dins la universitat que han de canviar. I tal com ella ha explicat, ha omplert tres llibretes de propostes que ara podrà aplicar per assolir-ho.

 

Es podrien analitzar punt per punt els programes i la gran quantitat de feina a fer a partir d'ara. Aquesta és una tasca que li tocarà fer a la nova rectora i al seu equip, que té quatre anys per davant per implementar les millores promeses. El repte no és petit doncs la universitat serà la peça clau per liderar el traçat de les línies mestres del projecte Catalunya Sud 2040 i per assolir la necessària transformació que Tarragona té a l'horitzó per millorar la seva competitivitat.

 

Hi haurà temps per parlar amb el nou equip i de les propostes que té al cap per fer una universitat millor. Per acabar, però, un darrer apunt que és just reconèixer a Josep Anton Ferré i que sintetitza el que podria ser el seu llegat: en un punt del seu programa electoral fa referencia al treball 'per crear una marca URV més forta, basada en la nostra potència científica i en un model i una oferta singular'. Ja els seus predecessors, però ell especialment, han tingut clar que una universitat no té capacitat per destacar en excel·lència i reconeixement internacional en totes les disciplines que ofereix. No es pot ser bo en tot. I intentar-ho pot acabar provocant que no es sigui bo en res.

 

Enfortir una marca acadèmica comporta construir un relat i posicionar unes disciplines al capdavant de la marca, dedicant-hi, òbviament, més recursos i esforços que en d'altres, i convertint-les en referent internacional dins el seu sector. En el cas de la URV, l'aposta pels estudis científica-tècnics que s'hi ofereixen ha estat clara i ha aconseguit aquest prestigi de marca, situant la universitat tarragonina en bones posicions als més prestigiosos rànquings mundials. I assolir això està servint per atraure talent a la regió i per mantenir-lo, cosa que  és un actiu importantíssim també per la indústria de la nostra àrea metropolitana. Seguir pel camí de la millora i l'enrobustiment constant de la imatge de la marca URV al món és essencial pels anys vinents perquè la nostra universitat és també un dels principals actius de la marca Tarragona i de la seva projecció conceptual i estratègica a la resta d'Europa.





Comentaris

envia el comentari