Noves idees des de l'experiència

Hem publicat a delCamp.cat una llista de quinze polítics de Tarragona que responen a un patró força semblant. Són joves, excepte un, no tenen més de 45 anys. La majoria d'ells tenen responsabilitats a escala institucional, ja sigui en ajuntaments, a la Diputació, al Parlament de Catalunya o al Congrés dels diputats, i en l'àmbit intern dels partits als quals pertanyen. I la majoria d'ells comencen a acumular ja uns quants anys d'experiència política, sigui des dels governs municipals o des de l'oposició corresponent.

 

Com bé diem a la introducció de la peça, segurament es podia haver inclòs més gent a la llista. Tampoc tants més, malgrat això. Dos polítics en actiu que hi tindrien el seu lloc però que no hi són perque ja han anunciat que de moment ho deixen són el tarragoní Javier Villamayor i el reusenc Marc Arza.

 

En qualsevol cas, les persones que s'hi detallen, amb representació de tot l'espectre ideològic i provinents de diferents llocs de l'àrea metropolitana tarragonina, són els del perfil de polític que haurà de pilotar el pas real de Tarragona i les seves comarques cap al segle XXI.

  

Posats a buscar el polític ideal, seria òptim que qualsevol persona que es dediqués a la política, hagués tingut prèviament experiència laboral en el món privat. Haver treballat com a assalariat, com a empresari o com a autònom dóna una perspectiva més realista de la vida, més enllà de la moqueta i el despatx oficial. També caldria que tingués una formació adequada per les funcions que ha de desenvolupar. I actitud i vocació real de servei públic, naturalment. A aquestes característiques és necessari sumar-hi com més experiència en el sector públic i coneixement de com funciona, millor. Si s'haguessin donat tots aquests condicionants com a norma general a l'hora de dedicar-se a la política durant les darreres dècades, no tindríem una classe política tan desprestigiada i amb una valoració popular tan baixa com la que hi ha actualment.

 

 

Canvi cap a què? Cap a on? De la mà de qui? I amb quins objectius?

 

  

Les coses, però, sembla que estan canviant. Almenys tímidament. La nova generació de polítics amb projecció i amb possibilitats reals de prendre, en un present o futur gens llunyà, decisions importants i estratègiques per la nostra regió i que afectaran les persones que hi vivim i hi treballem, formen part d'una generació que ja ha vist els efectes i les conseqüències de la corrupció, del tot s'hi val i de la cultura de la política com a modus vivendi sense cap altre objectiu que perpetuar-se en el càrrec pel sol fet de fer-ho. Dedicar-se a la política avui dia és gairebé una ocupació de risc, del risc que la reputació personal i social del polític quedi seriosament tocada a la mínima de canvi. I tampoc és just, en la majoria dels casos.

 

 

Estratègies diferents davant els canvis

Realitzant exercicis analítics d'aquest tipus també s'observa que hi ha partits que estan creant pedrera de nous polítics per tal de tenir on escollir quan els actuals dirigents vagin iniciant el camí de la retirada mentre que d'altres estan instal·lats en un desert amb oasis puntuals de dubtosa supervivència en cas de sotracs electorals. Hi ha també qui aposta per les transicions tranquil·les, ordenades i mínimament planificades, mentre que altres formacions són més de treure la guillotina i forçar relleus de forma més dràstica i partint de zero. I encara uns altres no tenen aquests problemes perquè són partits joves on les dificultats es troben en articular uns quadres mínimament competents i coherents, evitant a la vegada, que es colin a les llistes o fins i tot a les institucions arribistes sense ofici ni benefici que busquen en la política una sortida que els ha negat el mercat laboral.

  

En qualsevol cas, fa uns anys que la 'nova política' repeteix el mantra del canvi com a solució de gairebé tots els problemes. Però aquest canvi no s'acaba de definir, si s'hi rasca una mica. Canvi cap a què? Cap a on? De la mà de qui? I amb quins objectius?

  

Són preguntes que caldrà fer-se nombroses vegades durant els pròxims mesos i sense perdre de vista dues qüestions fonamentals: Tan important i necessari és posar noves visions, idees, plantejaments i maneres de fer sobre la taula com que aquests canvis puguin dur-se a terme comptant amb persones que comptin amb uns quants anys de feina ja fet i  amb coneixement de l'administració, del seu funcionament i de les seves limitacions. Noves idees, en definitiva, des de l'experiència.

 





Comentaris

envia el comentari