Comença l'Any Vidal i Barraquer

Ahir es van celebrar els 40 anys del retorn de les despulles del Cardenal

Ahir 15 de maig era una data assenyalada pels cambrilencs. Es van celebrar 40 anys del retorn de les despulles del Cardenal Francesc Vidal i Barraquer al municipi. Es va morir a l'exili a Friburg (Suïssa) el 1943 i  en aquell moment, Franco en va impedir la repatriació del cos, que no es va poder dur a terme fins al 15 de maig de 1978, una vegada el dictador ja era mort. Per aquest motiu, la data era la idònia per inaugurar l'Any Cardenal Vidal i Barraquer.

 

Actes de l'Any Vidal i Barraquer

El primer acte de l'efemèride va ser la presentació del llibre reeditat «Vidal i Barraquer, cardenal de la pau», escrit pel Mossèn Ramon Muntanyola. La presentació, que es va celebrar al Centre Cultural de Cambrils, va anar a càrrec de mossèn Armand Puig i hi van acudir unes 130 persones. Des de la comissió organitzadora es mostren sorpresos amb l'assistència i fins i tot asseguren que es va sobrepassar l'aforament de la sala.

 

Però aquesta no és l'única data important per l'Any Vidal i Barraquer. De fet, el 2018 se celebren 150 anys del naixement del Cardenal i 75 de la seva mort. Al volt d'aquestes dates se celebraran alguns dels actes més importants. El 13 de setembre, coincidint amb l'aniversari de la seva mort, es durà a terme un acte religiós en honor seu, més concretament, una missa a l'Ermita de Mare de Déu del Camí.

 

A més, coincidint amb la data del naixement, el 3 d'octubre, es durà a terme una conferència «important» i al 5 d'octubre —data en què el van batejar—, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, oficiarà una missa a la parròquia de Santa Maria, lloc on va rebre el primer dels sagraments. El 21 de gener de 2019, dia de Sant Fructuós, l'arquebisbe oficiarà una nova missa a la Catedral de Tarragona, lloc on reposa el cos de Vidal i Barraquer —més concretament a la capella de Sant Fructuós—.


Més enllà dels esdeveniments religiosos i dels que tenen lloc en dates assenyalades, hi haurà tres tipus més d'actes. Les activitats que s'organitzen des de la comissió organitzadora a Cambrils, sobretot conferències i publicacions; les que organitza la comissió fora del municipi, que es duran a terme a entitats acadèmiques de Barcelona, Tarragona o Reus i que tenen per objecte reconèixer la dimensió de país de Vidal i Barraquer, i tot allò que organitzin entitats externes però que comptarà amb el suport de la comissió.

 

Totes aquestes activitats seran de format divers: des d'exposicions, publicacions, conferències, visites als centres educatius i audiovisuals. Això sí, tots responen al mateix objectiu. Com explica Josep M. Panicello, comissionat de l'Any Vidal i Barraquer, s'han plantejat com a objectiu que tots els cambrilencs, de qualsevol edat, puguin conèixer la biografia i l'obra del Cardenal. Així com difondre una figura de «dimensió mundial».

 

Un fons de 30.000 documents

Des de la comissió, agraeixen que la família hagi cedit un fons familiar amb unes 23.000 fotografies i uns 8.000 documents, alguns de tan curiosos com un bitllet de tren o un passaport del Vaticà. Aquest «tresor» es podrà consultar a l'Arxiu Municipal, està digitalitzat i és consultable per tot aquell qui ho vulgui. Des de la comissió fan una crida que si algú vol aportar qualsevol documentació rellevant, ho pot fer a través d'aquest correu electrònic. En aquest lloc web es pot trobar la informació sobre l'Any dedicat al Cardenal.

 

Biografia

Com explica Panicello, Vidal i Barraquer és una persona estimada a Cambrils i fins i tot es pot considerar una «icona» perquè va portar el nom del municipi al lloc més alt. I és que aquell nen nascut al municipi a qui de ben petit anomenaven Cisquet va acabar sent el «senyor Cardenal». I, més enllà del càrrec, gràcies a la seva manera conciliadora d'entendre la religió i la societat, va acabar esdevenint el «Cardenal de la Pau».


Francesc Vidal i Barraquer era un nen molt intel·ligent que fins als dotze anys viu al municipi. Tant de potencial li van veure que en aquell punt el van portar a estudiar als Jesuïtes a Manresa. Tot i tenir vocació religiosa des de ben jove, promet al seu pare que es llicenciarà en Dret. Ho fa amb les màximes qualificacions i fins i tot es doctora. Tot i treballar una temporada en el sector de les lleis s'encamina cap a l'Església i ràpidament arriba a tenir càrrecs importants a la Diòcesi. A partir d'allí esdevé una persona important, ascendeix en l'escalafó eclesiàstic i fins i tot manté correspondència amb els Papes Pius XI i Pius XII, amb qui té una gran amistat.

 

Un home de pau

El sobrenom de «Cardenal de la Pau» se'l guanya per la defensa de la pau que fa en tot moment. Duant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra va mediar i negociar per aturar el bany de sang que hi havia i fins i tot va perdonar els seus enemics. De totes maneres, va ser capturat per les forces d'esquerres per la seva qualitat d'home d'Església i va haver de marxar a l'exili a Itàlia. Ho va aconseguir gràcies a la mediació del conseller de la Generalitat Ventura Gassol, d'altra manera és molt probable que hagués acabat morint assassinat.

 

De totes maneres, Vidal i Barraquer no es pot encasellar en cap ideologia política. De fet, creia que l'Església s'havia de mantenir al marge de la política i no posicionar-se amb cap bàndol. Per aquest motiu, al 1937, es nega a firmar la Carta Col·lectiva de l'Episcopat català, un text dirigit a bisbes de tot el món on es mostraven partidaris de Franco, durant la Guerra Civil. Això li va costar que els companys el difamessin i calumniessin però Vidal i Barraquer sempre va rebre el suport del Vaticà.

 

Aquesta manera d'entendre la religió va provocar que fos un personatge perseguit en les dictadures de Primo de Rivera i Franco, qui mai el va deixar tornar a l'estat espanyol. La seva visió de l'idioma —considerava que la religió i la catequesi s'havien de fer en català—, tot i que no de manera tan definitiva, tampoc no li van fer favor per millorar la relació amb els generals.



Comentaris

envia el comentari