«Des del 17 d'agost, la vida ens ha canviat totalment»

La família de Coma-ruga afectada per l'atemptat de les Rambles reviu l'episodi quan han passat set mesos
Una multitud de persones fent ofrenes a la rambla de Canaletes
Un dels homenatges a la rambla de Canaletes | Cedida

 

Quedaven pocs minuts per les cinc de la tarda del dijous 17 d’agost del 2017 quan una furgoneta blanca de lloguer va irrompre a la Rambla de Barcelona procedent del carrer de Pelai i va atropellar tantes persones com va poder al llarg d’uns 500 metres fins que el vehicle va quedar aturat a sobre el mosaic de Joan Miró. Desenes de persones van ser víctimes d’aquest atemptat terrorista, que va deixar catorze morts al popular passeig barceloní. El seu conductor era Younes Aboyaaqoub, un dels dotze integrants d’una cèl·lula suposadament d’Estat Islàmic que va deixar setze morts en dos atemptats a Barcelona i Cambrils.

 

Entre les víctimes de Barcelona hi havia una família resident a Coma-ruga (el Vendrell), que en aquells moments passejava per la zona del mosaic de Miró. Yanisbel, una cubana de 36 anys, i els seus fills Caterina, de 15, i Pedro, de 13, van ser dels últims vianants en ser envestits per la furgoneta. Amb ells hi anaven la germana de Yanisbel i la seva filla de quatre anys, que estaven uns dies de vacances a Catalunya, i que van aconseguir esquivar miraculosament la furgoneta.


El pare de família, Esteban Navarro, natural de Sabadell, es trobava en aquells moments a Coma-ruga, on s’havia quedat aquell dijous treballant. La família feia tot just un any que s’havia establert al Vendrell, després de viure 25 anys a l’Havana. Van triar Coma-ruga, on la família de Navarro hi tenia una residència, perquè ho van veure com un lloc més fàcil per adaptar-se que no pas Sabadell, després de viure tants anys a prop del mar a Cuba. Set mesos després d’aquell dia que els va canviar la vida, Esteban Navarro s’ha prestat a recordar a ‘BaixPenedesDiari.cat’ com van viure aquella jornada negra i com els ha canviat l’existència des d’aleshores.

 

«No estem bé»

«Jo estava en un restaurant quan van aparèixer les primeres imatges de l’atemptat, i feia tot just uns 25 minuts que havia parlat per telèfon amb la meva filla i m’havia dit que estaven a la zona de les Rambles», explica Navarro. «Immediatament vaig trucar als diferents telèfons i no em contestava ningú, amb el qual em vaig començar a desesperar, fins que al tercer intent la meva cunyada va respondre i em va confirmar que es trobaven entre els afectats», afegeix. La primera frase de la noia no va poder ser més preocupant: «No estem bé».

 

El Rei Felip s'interessa per l'estat del nen del Vendrell ferit a Barcelona.
El Rei Felip amb el Pedro, el nen del Vendrell ferit a Barcelona. | Casa de S.M. El Rey

 


Hores angoixants

La dona de Navarro havia rebut un impacte directe i estava inconscient. També havia perdut el coneixement la filla gran, mentre que el fill estava conscient però presentava ferides a les cames i els peus. «L’únic que va veure venir la furgoneta va ser el Pedro», apunta Navarro, «però la velocitat era massa gran per fer-hi res». La seva cunyada, tot i que havia evitat la furgoneta, es trobava en un estat de xoc important. Els serveis d’emergències es van endur la dona en primer lloc. Més tard, una altra ambulància es va emportar els dos nens amb la cunyada de Navarro i la seva filla. Ell va sortir disparat cap a Barcelona amb un amic en un viatge desesperant. «La ciutat estava tancada per la policia, però vaig dir que era familiar d’unes de les víctimes i vam passar», afirma.

 

Aquí va començar el periple per buscar la seva família, que a més estava separada. A l’Hospital del Mar va trobar els seus fills. La nena tenia una fractura de maluc, havia rebut un impacte al pit, tenia diverses cremades al cos i estava en un coma induït. El nen tenia cops i cremades als braços i les cames, i estava en estat de xoc. «Gairebé no parlava», recorda Navarro.

 

La reina Letícia, amb el menor del Vendrell, a l'Hospital del Mar.
La reina Letícia amb el Pedro, a l'Hospital del Mar. | Casa de S.M. El Rey

 

Una setmana a l’hospital

Trobar la seva dona va ser més complicat, va desplaçar-se a tres hospitals on hi havia víctimes de l’atemptat, en els dos primers casos sense sort. «La Creu Roja ens va ajudar moltíssim en aquells moments complicats», assegura amb un punt d’emoció. Finalment, quan ja ho començava a donar tot per perdut, va localitzar-la a l’Hospital de Sant Pau, però el seu estat era delicat. Havia rebut un cop al cap i havia tingut pèrdues de sang al cervell. Els metges, però, no patien per la seva vida.

 

Yanisbel va estar inconscient «entre quatre i cinc dies». La família va ser reagrupada en un sol hospital. Fins i tot van rebre la visita dels Reis d’Espanya, en unes fotos que la mateixa Casa Reial va fer públiques i on es veia al petit Pedro amb el Rei Felip i la Reina Leticia. Al cap d’una setmana els van donar l’alta i van tornar a casa. Començava aleshores un altre període de dificultat, la recuperació i la —gairebé impossible— tornada a la normalitat.

 

Mesos de visites i tractaments

Els dos nens van començar a assistir a classes a l’institut del Vendrell al qual van, tot i que van estar mesos fent recuperació, especialment la Caterina per la fractura de maluc. La seva recuperació ha estat bona tot i les seqüeles que, inevitablement, deixa viure un episodi així. «Quan senten alguna accelerada d’un vehicle encara s’espanten», remarca el seu pare.

 

La tasca amb la seva dona ha estat, i segueix sent, molt més complicada. El cop li va provocar afectacions neurològiques que l'afecten el braç dret i li provoquen problemes d’equilibri i mareigs. Cada setmana van dues vegades a recuperació a l’Hospital del Vendrell, a més del tractament psicològic. «Haurem fet unes setanta visites a l’Hospital», explica Navarro, que afegeix que el que va passar el 17 d’agost els «ha canviat totalment la vida».

 

Imatge de la grua retirant el vehicle causant de l'atemptat.
Imatge de la grua retirant el vehicle causant de l'atemptat. | Europa Press

 

«Atenció molt burocràtica i poc humana»

En aquest sentit, la família no estalvia crítiques a l’atenció rebuda per part de les administracions, especialment per part de la Dirección de Apoyo a las Víctimas del Terrorismo, vinculada al Ministeri d’Interior. Lamenten l’enorme burocràcia i el fet que no ni ha cap oficina a Catalunya. S’han de comunicar per mail o telèfon amb Madrid. Tot això provoca que «bàsicament siguis un número» i rebin una «atenció molt burocràtica però poc humana, falta molt tacte».

 

Entre les queixes que fan hi ha el fet que no avisen dels terminis per presentar documents ni si aquests són o no correctes. «T’has de buscar tu la vida i estar preguntant-ho tot constantment», lamenta. Com a exemple d’això, va ser el mateix Navarro qui va veure al BOE que les persones estrangeres que han estat víctimes d’un atemptat terrorista en territori espanyol poden sol·licitar la nacionalitat. Ningú els havia avisat d’això. Ell ja l’ha demanat per la seva cunyada i la seva filla, petició que ha estat acceptada.

 

Tampoc han rebut cap avançament de la indemnització, tot i que podien començar a rebre-ho al cap de tres mesos de l’atemptat. Pel que fa a l’administració local, no en tenen queixa. La família apunta que se’ls va oferir tota l’ajuda que necessitessin i se’ls va propiciar una cadira de rodes durant les primeres setmanes després de l’atemptat. Fa set mesos ja d’aquell fatídic 17 d’agost però, per la família de Navarro, aquesta serà una data que costarà d’oblidar.



Comentaris

envia el comentari