Unió manté l’alcaldia del Pla tot i que el partit està en procés de dissolució des de fa tres mesos

A Valls, Martí Barberà encara consta com a membre del partit democristià
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz i l'alcalde del Pla, Mateu Montserrat durant una visita a llar d'Infants Quatre Vents. | J.V.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha desaparegut pràcticament de la política municipal catalana, tot i que manté quatre alcaldies a Catalunya, una de les quals a l’Alt Camp. Es tracta dels municipis de Vilamalla, el Pla de Santa Maria, Prat de Compte i Anglesola. Tres mesos després d'iniciar el procés de dissolució del partit i dos anys després del trencament de CiU, les sigles d'Unió resisteixen en almenys vuit municipis de Catalunya. Els últims electes que abanderen les sigles del partit de Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler són alcaldes i regidors escollits en les eleccions municipals del 2014. Altres ajuntaments on es mantenen càrrecs locals amb carnet d'UDC són Valls, Lleida, Tarragona i Cervelló.

 

Des que el 27 d'abril de 2016 l'eurodiputat Francesc Gambús va abandonar la militància del partit, els democristians es van quedar sense cap representant en cap parlament. La resistència d'Unió queda arraconada així en l'àmbit municipal. De fet, molts regidors amb carnet a UDC van sumar-se al projecte de Demòcrates, creat a partir de la ruptura de CiU i impulsat per l'ara diputat de JxSí al Parlament Toni Castellà. D'altres ja formen part del PDECat, o bé han passat a ser membres no adscrits.

 

Mateu Montserrat, en una roda de premsa. | VallsDiari.cat

 


Entre els pocs electes que mantenen la militància a Unió en destaca l’alcalde del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat Miquel, que a més és diputat provincial a Tarragona. Des de l'equip de CiU de la Diputació han confirmat que consta com a representant del municipi sota les sigles d'UDC. Amb Montserrat també hi ha un altre dirigent de la formació a la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs Pascual, alcalde de Prat de Comte. Unió també compta amb un altre representant a l’Alt Camp, és el quart quart tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Valls, Martí Barberà, que alhora és portaveu del grup municipal de CiU i que va ser diputat al Congrés del 2011 fins el 2015. Fonts del consistori han confirmat  que Barberà encara consta com a membre d'UDC, tot i que el grup municipal podria reclamar, en els propers mesos, canviar-se el nom pel de PDECat.

 

El regidor vallenc Martí Barberà (UDC). | Jordi Vilanova

 

Punt i final a UDC

 

UDC, fundat el 1931, va entrar en fase de liquidació a partir del 24 de març, quan va cessar la seva activitat de manera oficial. El Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona va decretar al setembre passat el concurs voluntari de creditors i va nomenar la consultora Deloitte com a administradora concursal. Aquest procés, però, va acabar sense èxit, ja que es va conclou que no era possible un pla de viabilitat, i es va decretar la liquidació del partit. D'aquesta manera, el jutge va obrir el procés de liquidació, fet que automàticament va suposar el cessament de l’activitat i afrontar la dissolució. El jutjat mercantil va decretar al setembre que la formació tenia un deute de 22,5 MEUR i va admetre uns actius de només 5,8 MEUR.

 


Trencament previ al 27-S

 

El trencament de les sigles de CiU es va produir a mitjans de juny del 2015, tan sols un mes abans que es fes públic -el 20 de juliol- el nom de la llista unitària de JxSí, formada per CDC, ERC, Moviment d'Esquerres, independents, representants de les entitats sobiranistes, i dirigents de Demòcrates. Així doncs, el 15 de juny, Unió celebrava una consulta interna per decidir el paper de la formació en el procés sobiranista. 1.351 vots (un 50,90% del total) avalaven la proposta de la direcció, que preferia no donar un suport explícit a l'independentisme. Per contra, 1.226 vots (46,19%) donaven suport a l'opció més sobiranista, liderada per Castellà, Núria de Gispert, Joan Rigol i Titón Laïlla. Hi van participar 2.653 persones, el 64,81% de les bases que tenia dret a fer-ho.

 

Dos dies després, el 17 de juny, el sector independentista d'Unió acusava la cúpula del partit de fer «xantatge» a l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i anunciava que no deixarien el Govern si no eren destituïts. I és que el comitè de govern d'UDC va aprovar la sortida de l'executiu català, una mesura que l'equip de Castellà va entendre com una forma de pressionar Mas perquè abandonés l'aposta independentista, tres mesos abans del plebiscit del 27 de setembre. L'endemà, el 18 de juny, CDC donava per trencada la federació de CiU, després que Unió decidís abandonar el Govern.

 

El 27-S, Unió va obtenir 103.293 vots (un 2,5% del total), i es va quedar sense representació al Parlament. Els democristians també es van presentar en solitari a les eleccions espanyoles del 20 de desembre de 2015, i va obtenir 64.725 vots (0,26%), quedant-se també fora del Congrés, després de perdre més de 38.000 vots en tan sols tres mesos. Unió ja no va presentar-se als comicis de les Corts Espanyoles del 26 de juny de 2016, i va demanar-hi el bot en blanc.



Comentaris

envia el comentari