La campanya d'excavacions al fortí romà de la Secuita ha permès descobrir nous elements

Les tasques d'investigació d'aquest any han localitzat una torre, tres cisternes i part de la muralla oriental
Imatge de la cisterna en procés d'excavació | ICAC

 

Durant la tercera campanya d'excavacions de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) al jaciment romà de la Costa de la Serra, a la Secuita, s'ha descobert nous elements d'aquest fortí romà al sud de Catalunya: una torre, tres cisternes i part de la muralla oriental. La torre té la planta quadrangular i està aixecada amb blocs de pedra, però només en queden els fonaments. Les cisternes, en canvi, són de petites dimensions i s'han conservat bastant bé. També tenen la planta quadrangular, tenen esglaons i tot l'interior està cobert d'un revestiment hidràulic per impermeabilitzar-les. 


La feina d'aquest any ha proporcionat, a més, fragments ceràmics que situen al fortí en la primera meitat del segle I aC. En les campanyes anteriors de 2015 i 2016, es va definir el castell com 'castellum', és a dir, un establiment militar fortificat. Es tracta d'un conjunt fortificat de planta quadrangular que envolta una muralla d'un metre d'amplada que arribava als 2.500 metres quadrats. Es tracta de l'únic jaciment conegut d'aquest tious del Sud de Catalunya, a excepció del castell de Puigpelat. 

 

La campanya s'ha fet entre el 29 de juny i el 17 de juliol,i s'han excavat 450 metres quadrats. Hi han participat estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de l'arqueòleg Marc Dalmau sota la direcció dels investigadors de l'ICAC Joan Canela, Jordi López Vilar i Núria Otero. L'excavació forma part del projecte «Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la prehistòria», que coordina la investigadora M. Carme Belarte. 




Comentaris
Marc Dalmau
És una llàstima que aquestes excavacions es fagi amb el treball de molts "extres", estudiants i aficionats, que no cobren res, en la seva lluita per ascendir al final del màster o del doctorat. Aporten moltes hores de treball a la ciència molt gratificades. Molts d'aquests estudiants tenen que marxar després al Marroc, a Sèrbia o a Italia per continuar amb el seu currículum. Això no es menciona en els diaris. Els anònims que aporten la llum a les tenebres d'un ciència monopolitzada x esclavistes
0

envia el comentari