Miracles, no gràcies

En aquest món d’avui en dia ja no necessitem miracles. Ja tenim les noves tecnologies que ens permeten poder comunicar-nos a l’instant amb l’altra banda del món. Només volem que tot sigui una mica més racional i humà. No ens calen tenir els supermercats oberts els diumenges a la tarda, perquè aquest dia que algú va crear per al repòs humà ha perdut la seva gràcia essencial i ja s’ha tornat una jornada normal com la resta de la setmana. 

 

No ens cal tenir el pont del dia 15 d’agost amb tots els carrers i places dels barris marítims de la comarca plens de cotxes, de turistes i de segones residències que venen a gaudir de les nostres platges. Potser és millor que aquest fenomen no sigui tan intens i ens duri una mica més al calendari. No cal que ho concentrem tot en uns pocs dies. Per començar tot això, s’han de penjar cartells on es digui que al Baix Penedès tot l’any hem de tenir socorristes a les platges i uns hotels que puguin allotjar aquests turistes. No cal que permetem un cop més que les comarques veïnes facin el negoci i nosaltres hi posem les platges, les dutxes i els rentapeus, si fa falta.

 

No necessitem arribar a Lleida en mitja hora, però el que potser no estaria gens malament és que els trens s’allarguessin una mica més a la nit i durant tot l’any tinguéssim una mena de bus nocturn a les principals ciutats del Penedès. Un servei totalment deficitari, però avui en dia hi ha moltes coses que ho són, algunes per voluntat política del municipi però un cop s’instal•len ningú té valor de tirar enrere. Un exemple clar és  la policia municipal, com el cas de  l’Arboç, que tot i que no és obligatòria que hi sigui pel seu volum d’habitants, qui és el valent que es posa al davant i la treu dels seus serveis quan falta poc per a unes noves eleccions municipals on els uniformes ajuden a pujar punts als candidats?

 

No volem ni grans autovies noves de trinca amb l’escena típica i tòpica de les inauguracions per personalitats molt importants. Només que d’una vegada per totes es treguin els peatges de les nostres autopistes que ja fa anys que paguem com a obra social de ‘la Caixa’ que després ens regala un paraigua promocional amb el logotip de l’entitat que sempre et pot guardar d’un refredat mal curat.

 

No volem plens de sis hores que no serveixen per res, a part de posar a prova la dialèctica d’alguns dels seus protagonistes, perquè la majoria no obre ni la boca, només cobra per aixecar el braç quan marca el guió. No cal tanta filosofia i bones intencions a l’hora de crear mocions i propostes sense voluntat i encara amb menys pressupost per fer-ho realitat. Si ens agrada el teatre, podem anar a la Lira; també podem optar pel plenari del consistori, que és un espai molt més seriós i quan les coses s’aproven s’haurien de moure mínimament perquè es fessin realitat. Una de les grans gestes d’aquesta unanimitat pública és l’ampliació del pàrquing de l’hospital del Vendrell. Doncs està allí i sembla que no creix per idiosincràsia ni un mil•límetre. Si algú fa alguna cosa, tampoc no es nota. 

 

No volem ni folklòriques catalanes que facin pregons com aquell que fa espectacles artístics en algun teatre. Vull donar un cop més l’enhorabona a la Marta, la Gemma i la Carlota per l’exquisit pregó que varen portar a terme per la festa major del Vendrell i a l’elenc arbocenc a la seva localitat. Uns diners que es poden dedicar a altres coses en comptes de satisfer a folklòriques del país que no passen pel seu millor moment econòmic. També hem de creure en nosaltres i no convidar els de sempre per no fracassar en l’intent de donar ales a la nostra gent. No volem triplicar el nombre de contractes dels nostres joves perquè l’única cosa que ens estan dient és que és treball precari perquè cada setmana en poden fer un de nou. Volem menys contractes, però que siguin de més durada.

 

Són petites històries que ens afecten quan fa dies que ja no em trobo l’escombriaire simpàtic al meu carrer. Ell cada dia em donava el bon dia. Una manera de començar el dia molt saludable. Em pregunta si algun tipus de miracle haurà acabat amb la seva presència al meu barri. On deu ser? Miracle si un dia el torno a veure a sota de casa recollint les llaunes dels clients insolidaris d’un bar de baix cost que és el que es porta.




Comentaris

envia el comentari