Segons la legalitat vigent

Aquesta és una frase que està entrant amb força al nostre municipi [El Vendrell]. S’ha convertit en l’eix central de la política i en l’escut principal davant qualsevol canvi o alteració perquè res no canviï i tot quedi ben igual. Fa anys una il·lustre regidora amb el suport dels seus companys de partit i coalició de govern va decidir que els treballadors de l’empresa pública cobrarien segons una escala de trams dins la seva categoria. Hi havia tres nivells: entrada, central i alt. La teoria, doncs, anava d’aquesta manera: En els primers anys d’ocupar el lloc et quedaves a entrada; un cop passades les oposicions tocava tram central; i al cap de dos anys era el torn del tram alt. La diferència anual entre els trams era variable, però del primer al tercer hi podien haver perfectament 3.000 euros o fins a 9.000 euros anuals segons la categoria. La cosa va anar molt bé al principi perquè, de primer moment, qui més qui menys veia com la seva nòmina mensual augmentava lleugerament. L’aventura dels trams, però, tot i la presumpta alegria inicial, la màgia i la joia, va durar ben poc.

 

Segons la legalitat vigent hi havia treballadors que d’entrada ja es van situar en el tram superior sense cap raó mínimament objectiva. Això, efectivament, va començar a caldejar l’ambient, però la vaselina i la paciència sempre són coses que van unides. Al cap d’un temps un grup de valents representants dels treballadors van pactar amb els màxims polítics de torn posar ordre a l’embolic i que al cap de quatre anys tots estiguessin en el tram alt. Tot anava pel bon camí fins que un dia un govern amb majoria d’esquerres va decidir, segons la legalitat vigent, no incloure la partida suficient per fer front a aquesta despesa en els seus pressupostos socials, equilibrats i transparents entre altres moltes qualitats mediàtiques. Una partida de transparència que arribava als nivells galàctics de 200.000 euros. Una xifra que triplicava l’anterior, que va aportar a la història local episodis gloriosos com el procés participatiu a Coma-ruga i el famós Edusi del Botafoc que aquests «dolentots» d’Europa no ens van voler donar.

 

Lligat amb tot aquest batibull de trams que ha deixat a pocs contents d’on estan ubicats, hi ha un altre element més divertit. Segons la legalitat vigent des del 2011, no hi ha una relació de llocs de treball a l’ens, distribuint els treballadors al servei de l’administració segons unes tasques, unes responsabilitats amb la seva corresponent retribució. Evidentment, s’ha hagut de fer un estudi molt profund per una empresa aliena obviant totalment els representants dels treballadors amb l’ajut incalculable de la professionalitat d’un nou funcionari fitxat per un alt preu de mercat per descobrir que la relació de llocs de treball feia aigües per tot arreu. Aquí tenim la base de tot plegat, però, esclar, evidentment ara toca moure fitxa per, presumptament, arreglar aquestes suposades desigualtats. Més ben dit, per deixar tot això com està i esperar que passi el temps sense fer absolutament res. Bé, de tant en tant alguna reunió sense solta ni volta perquè sembli que la cosa s’activi, però en el fons és donar tombs sobre el mateix eix sense avançar en cap sentit. No sigui que algú es mulli una mica i prengui mal: les eleccions són massa aviat i hem de quedar bé amb tothom.

 

A partir d’aquesta relació del 2011 els llocs de treball s’han creat i suprimit, adaptat segons interessos del govern de torn. Hi havia coses molt curioses que ha arribat a un punt que la gent ha dit prou. Ara només demana ser reconegut pel que fa i deixa de fer. Enrere queden escenes d’aquells contractes de treballadors, que no sabien ni nedar, per una empresa fantasma que constaven com a monitors de piscina, que ja han passat a la història. Ja no volem repetir escenes sense solta ni volta. Per fer tirar endavant tot això tenim un parell o tres de comissions que ja ni es reuneixen perquè les trobades acaben com el rosari de l’aurora. Ja ho diuen al poble: si no vols tocar res, crea una comissió. Llavors seguint aquesta màxima ara estem immersos en aquests òrgans amb representació de totes les parts que no porten mai enlloc perquè cadascú explica la seva pròpia aventura perquè per part dels qui manen, com sempre, no tenen gens d’interès en els treballadors (almenys en la seva gran majoria), perquè aquest és un dels consistoris on la partida dedicada a personal és més baixa. Prefereixen encarregar estudis i manuals de participació ciutadana per donar vida a empreses de fora. Mentrestant els de la casa ho veuen per la televisió local. Sempre, segons la legalitat vigent, no sigui que vingui el llop i ens posi a tots a la garjola. En el fons la culpa sempre la tindrà Intervenció, que és qui elabora els pressupostos.




Comentaris

envia el comentari