Carta oberta a António Guterres

Benvolgut António. El meu nom és Ángel Juárez i em dirigeixo a tu en qualitat de president de la Red Internacional de Escritores por la Tierra (RIET), una entitat amb gairebé deu anys de vida que té com a objectiu principal incentivar la sensibilitat ambiental de totes les nacions mitjançant la creativitat de la paraula. Som un grup molt ampli —més de 800 membres— i heterogeni, ja que en la nostra xarxa cohabiten múltiples nacionalitats, religions i professions —escriptors, músics, filòsofs, intel·lectuals, poetes, pintors, etc.—. Jo sóc el signant d'aquesta missiva, però tingues en compte que les meves paraules tenen la benedicció de totes les persones que conformen la RIET.

 

Existeixen diverses raons que m'han impulsat a escriure't. Una d'elles és que tinc un immens respecte per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), així que volia felicitar-te per la teva designació com a nou secretari general i desitjar-te sort, ja que em temo que la necessitaràs —i en grans quantitats, perquè el món s'està posant la mar d'interessant, per dir-ho d'una manera suau—. També volia explicar-te que diposito tota la meva confiança en tu, i desitjo de tot cor que la teva etapa sigui molt diferent a la de Ban Ki-moon, qui no va estar a l'altura de la importància del càrrec i va cometre, al meu parer, errors impropis d'una persona que representa una institució d'aquest calibre. Per això aplaudeixo que hagis començat amb una actitud crítica, que reconeguis que l'ONU té moltes coses a canviar i que pensis, com vas manifestar l'altre dia, que «hem de centrar-nos més en la gent i menys en la burocràcia». Em sembla un bon punt de partida. Espero que aquestes paraules vagin més enllà d'una simple declaració de bones intencions.

 

Però el motiu principal pel qual he decidit escriure't aquesta carta, benvolgut António, és perquè tinc una sèrie d'exigències per a tu. Sí, «EXIGÈNCIES», amb totes les lletres i en majúscules, perquè com a ciutadà que vol viure en un món millor considero que a l'ONU cal exigir-li molt més i que ha d'abandonar el paper de comparsa que ha adoptat en els darrers temps. Per tant, exigeixo que concentris tots els teus esforços en retornar la credibilitat a una institució que hauria d’ocupar un paper protagonista en el tauler d'escacs que és el món. Perquè António, tu saps tan bé com jo que l'ONU ja no és el que era, i que ha perdut pel camí tota la brillantor que ostentava. No obstant això, la situació encara es pot revertir. Espero, pel bé de tots, que ho aconsegueixis. António, no volem una ONU supeditada a les potències mundials i a les grans multinacionals, ni una ONU sense cap tipus de pes en la presa de decisions internacionals, ni especialment una ONU que no aixequi la veu davant les autèntiques monstruositats que se succeeixen cada dia en els carrers de Bagdad o Alepo, en les aigües del Mediterrani o en tants altres llocs de la Terra. No és senzill i tots ho sabem, però no oblidis mai que en la vostra Declaració Universal de Drets Humans es proclama que «tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona». Espero que durant el teu mandat aquesta violació dels drets bàsics pugui corregir-se. Només així la gent tornarà a prendre’s l'ONU seriosament.

 

En aquest món de Trumps i Le Pens, en aquest context sociopolític de màxima perillositat i de complicat enteniment, he d’exigir i exigeixo a l'ONU que compleixi la funció per la qual va ser creada. Exigeixo que posi el dit a la llaga i no calli davant de ningú, que defensi els febles i planti cara davant dels poderosos, que exerceixi de jutge just i no s’acovardeixi, que sigui capaç d'entendre els problemes que preocupen a la població mundial i tracti de resoldre'ls, que defensi fins a l'extenuació l'aplicació dels drets humans universals, que sigui exigent i no li tremoli la mà a l'hora d'aplicar sancions, que lluiti sense pausa per un món més sostenible, just i solidari, és a dir, per un món millor que el que tenim. Estaràs pensant, António, que sóc una persona molt exigent, i reconec que és així. Però no et confonguis: només ho sóc amb aquells que sé que tenen la capacitat de fer les coses millor. Per això acabo aquesta missiva desitjant-te de nou molta sort (repeteixo: la necessitaràs) i recordant-te un dels principis fonamentals sobre els quals es va crear l'organització que ara presideixes: «Seguir somiant, seguir creient i seguir treballant dur».




Comentaris

envia el comentari