Comencen les excavacions de les restes romanes del pati Museu Bíblic

Ja estan analitzades les restes de l’urna de Sant Cebrià
Intervenció arqueològica al pati del Museu Bíblic, amb la rasa que secciona el mur de tancament dels porticats del recinte de culte imperial. | TarragonaDiari.cat

Des d’aquest dimarts un equip dirigit per Josep Maria Macias (ICAC), Andreu Muñoz (MBT/ICAC) i Imma Teixell (ICAC) excava al pati de la Casa dels Concilis de Tarragona, actual seu del Museu Bíblic Tarraconense (MBT). Aquí és on es localitza part del porticat de tancament de la gran plaça de culte romana del segle I dC, en el centre de la qual hi havia el temple d’August.


Els treballs pretenen conèixer l’evolució històrica d’un porticat que ha determinat el parcel·lari urbanístic de la Part Alta. Actualment hi ha restes visibles al claustre de la Catedral, el Consell Comarcal i el Col·legi d’arquitectes, a més del MBT. També s’esperen trobar evidències de la transformació visigòtica de l’emplaçament i vestigis de l’urbanisme medieval de la ciutat.

 

Arqueta-ossari del bisbe Cebrià. | TarragonaDiari.cat

 

 

Resultats de l’estudi de l'urna del bisbe Sant Cebrià de Tàrraco
Dins la mateixa recerca, l’octubre del 2016 es va fer una intervenció per analitzar les restes contingudes a l’interior de l’arqueta funerària-ossari del bisbe Cebrià de Tarragona. Segons l’estudi antropològic, es tracta de restes de mínim quatre esquelets diferents. No estan representats de forma completa, sinó que falten ossos i parts anatòmiques. S’ha documentat la presència d'un individu jove, de 24 anys com a màxim i de sexe indeterminat; dos individus adults d'entre 30 i 45 anys, un de sexe masculí i l'altre de sexe femení, i un individu adult, de més de 55 anys i de sexe probable masculí.


La datació de 14C de tres peces (un fragment de vèrtebra d’un individu d’edat avançada i dos molars superiors) remeten a un context cronològic ampli d’inicis del primer quart del segle V dC a segona meitat del segle VI dC. No es pot identificar amb el bisbe Cebrià, que viu a finals del segle VII dC, un segle més tard, però altres restes sí que podrien coincidir amb aquesta cronologia, tot i que no s’ha pogut verificar.

 

La cronologia que ens aporten les restes analitzades permet pensar que el dipòsit funerari pertany a època tardoromana i visigoda. És versemblant que tingui una estreta relació amb l’àrea funerària que es genera a la zona de l’actual catedral, quan l’àrea sacra de culte imperial es transforma urbanísticament en espai cultual cristià i en altres usos que encara s’ignoren.

 

Seria coherent pensar que quan els constructors de la catedral medieval troben les inhumacions de l’àrea (possiblement pertanyents a la catedral visigòtica) localitzin una tomba amb lauda i el seu epitafi fragmentats corresponents al bisbe Cebrià. En el dipòsit d’aquest enterrament s’hi podrien conservar diferents restes inhumades, cosa freqüent. Aquesta zona, abandonada almenys durant més de tres segles, hauria propiciat que el dipòsit funerari presentés pèrdua de material esquelètic i remoció. Les restes s’haurien dignificat en un ossari i l’epígraf de la lauda transcrit. Aquestes restes ben bé des del segle XIII  ja es veneraven a la catedral. El 1460, en el pontificat de l’arquebisbe Pere d’Urrea, es va construir l’arqueta-ossari.

Propera exposició: «De Tarragona a Tournai: arqueologia de les primeres catedrals d’Europa»
El 16 de novembre s’inaugurarà al Museu Bíblic Tarraconense l'exposició «De Tar-ragona a Tournai: arqueologia de les primeres catedrals d’Europa». Estarà oberta fins al 21 de gener de 2018, festivitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi.

 

És una exposició itinerant produïda a Bèlgica el 2016 que recull els resultats de les intervencions arqueològiques en més de vint catedrals europees, entre elles Tarragona, Girona, Barcelona, València, Terrassa, Idanha, Ginebra, Martigny, Aosta, Alba i Milà, entre altres. El muntatge incorpora els treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat que l’acull, de manera que el visitant podrà conèixer l’estat de la qüestió de la Catedral de Tarragona i alhora tenir una visió de síntesi de l’arqueologia a les catedrals europees. En el marc de la mostra s’organitzaran visites guiades a les restes arqueològiques que conserva el Museu Bíblic i els resultats de les actuals excavacions arqueològiques.

 

L’exposició estarà formada per més de 20 plafons, objectes arqueològics provinents del Museu Diocesà de Tarragona i exhumats a l’àrea de Catedral i dues maquetes a escala 1:200, una del recinte de culte imperial (temple d’August) i una altra del mateix recinte amb les transformacions experimentades en època tardoromana i visigòtica. Les maquetes les estan fent Josep Maria Brull, Andreu Ximenis i Jordi-Lluís Rovira sota la direcció dels arqueòlegs per Josep Maria Macias (ICAC), Andreu Muñoz (MBT/ICAC) i Imma Teixell (ICAC).



Comentaris

envia el comentari