Les claus que la neurociència ens dóna per educar correctament els nostres fills

El decàleg que tots hauríem de conèixer per saber com funciona el cervell dels nostres fills o alumnes
Les tècniques per educar millor els nostres fills ja s'apliquen a les aules. | Laia Solanellas

 

Com aprèn el cervell i com es pot millorar l'ensenyament a les escoles i per part dels pares? Aquestes grans preguntes poc a poc van tenint respostes amb base científica, ja que els neurocientífics avancen amb grans descobriments. Experts en aquest camp com Begoña Ibarrola, Elsa Punset o David Bueno passaran per Tarragona els dies 18, 19 i 20 de maig per participar al congrés EduMindUp! sobre la neurociència aplicada les aules escolars

 

Perquè feu un petit tast dels temes que es tractaran durant les conferències, us hem deixat algunes de les claus que la neurociència ja ha demostrat amb una base sòlida per millorar l'aprenentatge dels nostres fills i/o alumnes, i també per comprendre millor els fonaments neurològics i biològics del seu comportament.

 

—La part del nostre cervell que s'encarrega de processar les emocions es construeix abans que la part responsable dels nostres processos cognitius.

 

Els estímuls emocionals afecten la capacitat de raonament, la presa de decisions, la memòria, l'actitud i la disposició per aprendre. L'emoció és important com a vehicle de les paraules si volem que aquestes arribin plenament. Les emocions dirigeixen l'atenció, són el que ajuda a connectar els records i afavoreixen la motivació.

 

—És important per a l'aprenentatge tenir un entorn agradable. S'ha demostrat que un educador emocionalment intel·ligent i un clima favorable a l'aula són factors essencials per a l'aprenentatge.

 

Un alumne sotmès a estrès no pot rendir a ple potencial. El cervell té les seves prioritats, i la supervivència és la primera. L'estrès lleu és beneficiós, però el mitjà / fort no. Quan un nen o nena està estressat i preocupat, no li queda energia ni recursos cognitius per gaudir, aprendre i absorvir coneixements, ni tampoc per ajudar o conviure de la millor manera possible.

 

—Els agents que activen el nostre sistema de motivació són les experiències positives en les relacions i els lligams afectius. Tot alumne, per estar motivat, necessita atenció emocional, elogis, reconeixement i experiències d'èxit que li facin sentir-se competent.

 

Aneu amb compte amb associar l'error al fracàs. Si es produeix una por excessiva es segrega una hormona, el cortisol, que bloqueja l'hipocamp que és la part del cervell on es localitza la memòria i es produeix la gènesi de noves neurones.

 

El cervell s'activa amb especial intensitat quan col·labora amb altres persones, i com més actiu està, millor implantats queden els aprenentatges.

 

—Cada cervell madura a un ritme diferent, de manera que les estratègies educatives i els entorns d'aprenentatge han de respectar aquesta flexibilitat. La intel·ligència es pot entrenar, no és una cosa rígida, immutable, com el color dels ulls. És un sistema dinàmic al llarg de tota la vida; els éssers humans estan en constant procés de transformació. La pregunta no és «Com sóc?» sinó «Què sóc capaç de ser».

 

—Escoltar música d'un compositor determinat no ens fa més intel·ligents; qualsevol música estimula el cervell.

 

—Ens comportem com ho fem perquè el nostre cervell funciona com funciona. Cada vegada hi ha més persones convençudes que en el coneixement del cervell poden estar les claus per maximitzar el potencial humà. El «sóc com sóc» no val. El cervell es pot entrenar com un múscul. No només s'entrenen les habilitats cognitives, sinó també les socials i les emocionals, com la serenitat o l'optimisme, que al seu torn milloren la salut física i mental.




Comentaris

envia el comentari