Quinze anys sense Level 0, el temple de la música electrònica a Tarragona

Aquest 16 de febrer es compleix el quinzè aniversari del tancament de Level 0, una discoteca situada a la Pineda que va marcar el ritme del Camp de Tarragona i part de Catalunya

 

Dir Level 0 és sinònim de records, enyorances i nostàlgia per a molts dels tarragonins i tarragonines que, durant la dècada dels 90, aprofitaven cada cap de setmana per sortir de festa a l’àrea de la Pineda i Salou. Aquesta zona d'oci és una de les històriques del nostre país i, sens dubte, ja fa moltes dècades que s’ha consolidat com la referència de la festa i la vida nocturna al Camp de Tarragona. Tot just avui, però, se celebra una efemèride que, per a alguns, és fins i tot dolorosa. És 16 de febrer i es compleixen quinze anys des que Level 0 va tancar les seves portes per sempre. El mític local, situat a la Pineda, va abaixar la persiana la setmana després del Carnaval de l’any 2002. A l’interior s’hi quedava una pista trepitjada per desenes de milers de joves, vinguts d’arreu, durant els quinze anys que el recinte va romandre obert.


El local era punt de trobada per a molts joves. | Cedida

 

L'últim crit en música de festa a principis dels 90

Level 0 no era, doncs, una discoteca més de les desenes i desenes que es podien trobar al litoral tarragoní. Cada estiu, milers de joves turistes omplien —tal com encara passa ara— els múltiples locals d'oci nocturn que hi ha a Salou i la Pineda. Però Level 0, «la Level», mantenia el seu domini al llarg de l'any i atreia molt de públic del Camp de Tarragona, però també d'altres punts de Catalunya i del País Valencià. El local va obrir per primera vegada la nit del 16 de juny de 1987, a les portes de l'estiu. 

 

El públic de la discoteca, totalment entregat. | Cedida.

Centenars de cotxes s'aplegaven a les rodalies de la discoteca cada cap de setmana. | Cedida

 

La rendibilitat del negoci i l'èxit més primerenc de la sala es van gestar durant els darrers anys de la dècada dels vuitanta, però l'eclosió de la discoteca va lligada a un nom: Javier Sierra. Probablement, als que més freqüentaven aquest espai, no els sonarà de res. I és que Sierra és Javi Level, l'ànima del local. Ell, tot i no ser-ne el propietari ni el gerent, era l'encarregat de la direcció de la sala. Javi Level era prou reconegut al món de l'oci nocturn a la zona. Ja feia anys que havia assolit cert èxit a les discoteques Pacha i Oh! de Salou, i va ser al mes de febrer de 1990 quan va aterrar a Level 0.

 

La seva incorporació va dur a l'èxit. Javi Level va sacsejar la discoteca, situant-la com un dels emblemes de la nit a la localitat i a la demarcació. «Quan es va obrir, el local tenia un enfocament més comercial, i això feia que només funcionés una sala superior, en format privée», apunta Javi Level. «A d'altres discoteques de Salou hi havia altres tendències, que passaven pel pop electrònic o la música màquina més industrial, i això és el que jo vaig instaurar quan em vaig fer càrrec de la direcció de la sala», comenta. A partir de 1994, i fins dos anys més tard, la música de Level 0 incorpora de manera progressiva altres estils, com el trance, el progressive i el techno, sons que van marcar la discoteca fins als seus darrers dies. Amb tot, es va consagrar com la sala més innovadora de la nit tarragonina i una de les més populars.

 

El sostre baix i les columnes metàl·liques que definien el local. | Cedida

 

Milers de persones a la discoteca de moda

Dissabte rere dissabte, a la discoteca Level 0 s'hi van congregar centenars de persones. El local havia arribat a acollir més de 2.000 persones, atretes per unes característiques que el feien singular. Situat al costat d'una arbreda característica, a la plaça de Manuel de Falla, la sala de ball de la Level tenia un sostre baix i unes columnes metàl·liques, que més enllà de fer la discoteca ben particular, dotaven la música d'una sonoritat determinada. «Un so inconfusible, The Real Sound», asseguren alguns dels seus usuaris més assidus.

 

David Martín és un barceloní que freqüentava la discoteca uns anys enrere, i recorda especialment com era la sala. «Colpejàvem fins a la sacietat les columnes de metall de la pista mentre ballàvem al ritme de la música», descriu. També destaca la particularitat de la terrassa de l'establiment. «Ballàvem al costat d'una turbina, enorme i surrealista, i vèiem la sortida del sol», comenta, nostàlgic. Martín explica que el local era conegut arreu de Catalunya i es posa a ell mateix com a exemple de molts barcelonins que eren habituals de la discoteca a l'estiu, en època de vacances, i que, fins i tot, feien esforços per anar-hi a les festes més destacades durant l'hivern. «Hi havia autobusos des de la plaça de Tetuan de Barcelona fins a Salou, i des del centre, altres busos fins a la Level», explica.

 

Un local singular i una terrassa privilegiada definien la fesomia de Level 0. | Cedida

 

La fama de la discoteca es va assolir a través del boca-orella. «No hi havia relacions públiques ni res! Tot es basava en cuidar molt el so i, sobretot, les sessions de música, que eren molt acurades: fidels a la nostra filosofia i dirigides al nostre públic», apunta Javi Level. La zona on estava ubicada també era una de les claus segons David Martín. «Recordo molt l'entorn de bars i pubs dels apartaments Pineda Drink. Eren els blocs que poblaven l'entorn de la sala i molts dels joves hi solien anar a prendre copes abans d'entrar-hi», comenta. La Level era, doncs, tot un ritual: des de l'inici de la nit, fins als milers de persones que s'hi congregaven, una música que només es podia trobar allà i un so molt característic. Però també la fama que va assolir i com se'n parlava.

 

El tancament: la fi de molts records i l'inici de la nostàlgia

«A partir de 1998 vaig deixar d'anar amb freqüència a la sala, però en assabentar-nos del tancament, l'any 2002, vam quedar tocats. Van ser molts anys, molts records i molts germans... en definitiva, va ser un lloc que, d'una o altra forma, ens va marcar indubtablement les vides». Són les paraules de David Martín, la veu de molts habituals de la Level. El declivi progressiu de la sala la va dur a tancar per sempre, ara fa quinze anys i ara al mateix local s'hi ubica un bar-restaurant.

 

L'esperit de la discoteca, però, es manté viu. Javi Level fa remembers de la música de la sala en diversos locals de Tarragona, Reus, Barcelona i Lleida. «La música de Level no ha passat de moda, el seu estil es manté ben viu. Quan fem sessions, milers de persones vénen a escoltar-les i ballar; fins i tot els fills dels que venien a la Pineda». Per a qui va ser el director de la sala, el relleu generacional està garantit en la música de Level 0 i, tot i que considera «inviable» tornar a obrir la discoteca, creu que perpetuar-ne l'estil és la millor manera de mantenir viva la discoteca de tota una època. Amb les portes tancades des de fa quinze anys, la Level es manté oberta en el record de milers de persones que hi van viure grans moments.

 

Un dels matins a la Level, després d'una llarga matinada de festa. | David Martín

 

I vosaltres, teniu fotos o records de Level 0? Ens els podeu fer arribar comentant aquesta notícia a través de Facebook i Twitter, al correu electrònic info@delcamp.cat o a través de Whatsapp, al telèfon 639 048 422.



Comentaris
T.R.
Grans records!! Visca la Level! I l'ekinox
0
happy level
molt bé la història però us heu oblidat de parlar dels milers de pastilles que es fotien cada cap de setmana i les baralles i pallisses dels seus clients habituals.
7
David
El subtitulado del video es de traca
1
AITOR
Uaaaa atopeeee
0
German
De pastilles i mastegots n'hi havia per tot arreu, fins i tot al Sarri al Sarau o al Flaps
2
Verónica
Peleas y drogas en todos lados, pero la magia que creaba Javi no la ha habido en otro sitio!!!!
0
jajaja
Gran dia quan van tancar jajjaja
5
nana
los que tuvimos la suerte de vivirlo no lo olvidaremos nunca---es irrepetible
0
Mario
Jo vaig anar a level i mai he trobat un lloc amb millor musica. Mai m.he barallat en aquest temple i mai m,ho he passat millor a cap lloc. Irrepetible, quan passo per davant encara se'm posa la pell de gallina. El millor lloc on he passat la meva joventut.
0

envia el comentari