La història de la ràdio a Reus, plasmada en un llibre d'Albert Sunyol

El periodista reusenc ha publicat aquest Sant Jordi el recull del mitjà, que ha crescut juntament amb la ciutat
El periodista Albert Sunyol amb el seu llibre. | Carla Bergadà

Albert Sunyol és nascut a Reus, té 30 anys i és periodista, graduat per la URV. Després de cursar un màster especialitzat en reportatges, ha escrit en diversos mitjans locals i ara, després de cinc anys treballant-hi, s'ha aventurat a publicar un llibre. Es considera un romàntic de la ràdio. De fet, creu que passar hores al costat del transistor des de ben petit el va animar a dedicar-se al món de les lletres. 'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)' és el primer recull de la història del mitjà de comunicació que ha marcat la vida de la capital del Baix Camp. ReusDiari.cat l'ha entrevistat per conèixer-ne tots els detalls.


—Per què un llibre que recull la història de la ràdio?
—Era necessari que Reus tingués recollida la seva història sobre la ràdio. Fins ara estava incompleta. Només hi havia publicada la història de Ràdio Reus, escrita per la mateixa emissora, i algun document, però cap relat complet del mitjà.

—Què és 'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)'?
—És una investigació, un llibre que fuig d'anècdotes. M'agrada la investigació i el rigor i he volgut situar els fets en el seu context. No buscava explicar quines emissores i quins programes existien sinó entendre per quin motiu emetien, en quin moment i en quina situació. Al llibre surten noms de programes i emissores necessaris però sempre amb el seu 'background'. Tot està dividit per dècades, des dels anys vint.

—Alguna curiositat arran de la investigació?
—El que més m'ha cridat l'atenció és el fenomen de les radionovel·les, tothom les escoltava a totes hores. També molts han fet referència al 'Disco Dedicado', el típic programa actual en què es dediquen cançons. Una altra curiositat destacable és com, a través dels locutors de la COPE, me n'he adonat com la mateixa església no es creu la seva ràdio.

—Què ha estat Reus per a la ràdio?
—Reus sempre ha tingut vocació de fer ràdio. És una de les ciutats que ja tenia interès a comprar un receptor als anys vint i que ha tingut un pes transcendental al llarg de la història. Reus és una capital radiofònica.


—I la ràdio per a Reus?
—Ha estat el mitjà que sempre s'ha encarregat de fer ressò de tots els esdeveniments, un reflex de la societat i el moment en què s'estava vivint, com en totes les ciutats. Reus concretament, però, ha estat escola de professionals, de gent que hi ha cregut molt, i bressol de ràdio. Molts entenien que fer-ne des de Reus era un fet molt important.

—Quan arriba a la ciutat?
—Les emissions regulars comencen el 1931 però abans ja van sorgir molts problemes. Anteriorment, van comprar una estació receptora però els va sortir malament i des del Centre de Lectura van buscar una solució, que no va arribar fins als anys trenta. La Indústria Casa Lozano, José Lozano, van posar a la seva disposició uns altres aparells que els van permetre finalment escoltar les estacions.

—Com és la primera ràdio que es fa aquí?
—Al principi s'emet una ràdio, com a la Ràdio Barcelona i a moltes altres, plena de música radiada. A poc a poc, els locutors van introduint píndoles informatives.

—I ara, quina ràdio es fa?
—La ràdio en general es troba en un moment de canvi. A partir dels anys noranta hi ha un major pes de les cadenes sobre les emissores locals, si abans emetien deu hores al dia ara fan mitja hora o una hora com a màxim. Això sí, s'ha redimensionat amb Internet, que els permet fer informació local multiplataforma. Ara el que es fa és una ràdio multimèdia, que llegeixes i veus. A dir veritat, la ràdio no és el que era.

—Cap a on va aquest model?
—Va cap als continguts a la carta. Li passarà com a la televisió, pocs esperen per veure un programa a la televisió, sinó que a través d'Internet el busquen. El futur és aquest, trobar els programes radiofònics a Internet.

—On es pot comprar 'La meva, la nostra ràdio. Les ones de Reus (1922-2017)'?
—El llibre es pot adquirir a la Galatea, a la llibreria Gaudí i a Llibreria Araceli i costa vint euros. El dia de Sant Jordi el podreu trobar també a la paradeta de davant del Centre de Lectura.



Comentaris

envia el comentari