Els partits proreferèndum intenten posar llum a una consulta que tothom veu impossible pactar amb l'Estat

El representant d'Esquerra Unida ha estat objecte de part de les crítiques i sorolls del públic, tot i que Quim Arrufat ho ha volgut aturar
Imatge del debat a l'escenari del Bartrina | Guillem R.S.

 

Era mala hora. Els incansables integrants del Pacte Pel Dret a Decidir de Reus ho acceptaven. I no jugava el Barça però la contra programació al debat d'aquest vespre al Teatre Bartrina era de primer nivell: el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Exteriors Raül Romeva estaven jugant en obert pel 3/24 la Champions. Un dels voluntaris que feia asseure els assistents portava la conferència del Parlament Europeu als auriculars. Però tot i això el Bartrina s'ha quedat petit. El cartell de Reus no deixava massa a desitjar. Només ha fallat Lluís Rabell, portaveu al Parlament de Catalunya Sí que es Pot. Ningú l'ha substituït ni ningú ha explicat què ha passat. Quim Arrufat (CUP), Montse Candini (Partit Demòcrata), Antoni Castellà (Demòcrates), Pep Riera (Procès Constituent), Joan Josep Nuet (EUiA), Anna Simó (ERC) i Marc Vinyoles (RCat) no han fallat. Tampoc l'Alquímia Flamenco i Gerard Marsal que han posat música i han fet cantar a tot el públic «L'Estaca» de Llach, el moment àlgid de l'aquelarre dels convençuts.

 


La trobada d'avui era per posar sobre la taula el referèndum, que si tot va com de moment ha assegurat el Govern, s'haurà de celebrar abans d'acabar el mes de setembre d'aquest 2017 i que haurà de decidir el futur polític de Catalunya i la creació de la futurible República Catalana. Però els dubtes sobre aquesta consulta, evitar tornar a fer un 9-N o deixar-se detenir per l'Estat espanyol o una «poc probable» intervenció militar són part dels clars interrogants que tots els representants a favor de convocar-lo i organitzar-lo han intentat respondre a Reus en el que es pot considerar el primer acte de campanya d'un referèndum que tothom dóna per fet que no serà pactat amb l'Estat, tot i que es pot arribar a tolerar des de Madrid.

 

Antoni Castellà i Montserrat Candini han volgut, quan s'ha qüestionat per la pregunta i pel nivell de participació que hauria de tenir el referèndum català, entre altres coses, carregar els neulers contra el representant d'Esquerra Unida demanant una «definició clara». Tot semblava indicar que seria un atac constant als ecocomunistes després de l'inici dels representants de Demòcrates i del PDECat però Quim Arrufat, portaveu del Consell Polític de la CUP, ho ha volgut aturar. «Les diferències amb els Comuns les hem de guanyar, no evidenciar. No podem focalitzar tot el debat contra ells. Ells tenen una postura complexa, però estan disposats, sense embuts, a fer un referèndum», ha insistit el cupaire també entre aplaudiments. I com pertoca als bons debats, Nuet, en el torn de rèpliques, s'ha defensat. «Mentre ens estem posant el dit a l'ull entre nosaltres, l'Estat espanyol ens està posant sota la seva bota», ha dit. «No hem de donar explicacions: nosaltres estem treballant pel referèndum», ha insistit, entre, ara, menys aplaudiments. Amb el debat etern de l'atac als Comuns s'ha arribat al final del primer round.


La segona part del debat l'han centrat les preguntes que el públic han introduït en una urna portant la metàfora fins al final. El primer a rebre, el de la CUP. El motiu de les «travetes» dels anticapitalistes al Procés, volia saber el poble. Arrufat, cansat de contestar aquesta pregunta, se n'ha sortit prou bé tirant de manual malgrat algun estirabot entre el públic. «Nosaltres no estem al govern, no fem aplaudiments acrítics, però volem vetllar que tot plegat sigui veritat», ha aclarit el de Vilanova i la Geltrú. «Hem de fer preguntes per saber que realment anem cap al referèndum i que no tornarem a caure al parany de l'Estat amb el 9-N», ha insistit.


El proper a rebre, altre cop, Joan Josep Nuet. El d'Esquerra Unida ha volgut defensar, entre alguns crits del públic, que la majoria de gent de Catalunya encara no és independentista i que cal «il·lusionar» el poble explicant que el Procés també servirà per canviar el model de societat, però que cal comptar amb la majoria de la gent i no deixar-se portar per «lideratges de només una part de la societat catalana». S'ha fet el valent, veient el tipus de públic que tenia davant al Bartrina de Reus. Però si l'objectiu és el referèndum, «com és que poseu per davant el pressupost?» li han preguntat a la representant del PDECat. «Si tots ens enroquem en la nostra base ideològica, no farem res. Tenim tots un comú denominador: el referèndum i la república catalana. Ara hem d'aconseguir això i a partir d'aquí, amb un nou Estat, que tothom defensi el que cregui que sigui millor», ha dit Candini. En la mateixa línia, preguntada per si un home de 70 anys ho veuria, Anna Simó ha jugat a fer de visionària i li ha dit que sí i que la recepta és «treballar i deixar-nos d'hòsties» en clara referència als pressupostos que han d'avalar des de la CUP.

 

 

Que vinguin els tancs

 

I en temps de descompte, els darrers aplaudiments. Aquest cop, per Antoni Castellà. «O tolereu el referèndum o intervenció militar», ha assegurat un dels líders del partit hereu d'Unió parlant de manera retòrica amb l'Estat espanyol. «No cal que autoritzin el referèndum, només cal que tolerin. Però si finalment no l'autoritzen i el volen aturar només ho podran fer amb el contacte físic directe, que implicaria treure la policia o l'exèrcit al carrer, fet que ens faria guanyar-lo. I a ells els expulsarien d'Europa». La festa està servida.



Comentaris

envia el comentari