La internalització del servei de neteja de Reus suposaria un estalvi d'1,2 milions d'euros

Així ho ha assegurat el portaveu del govern en la presentació de l'estudi d'oportunitats demanat per la CUP | La posició del govern, però, és de mantenir l'externalització
Joaquim Enrech, durant la presentació de l'estudi d'oportunitats del servei de neteja i recollida de Reus | Jordi Graell

Aquest dimarts al matí l'alcalde de Reus Carles Pellicer ha presentat als grups municipals les conclusions de l'estudi d'oportunitats del servei de neteja viària i recollida de residus urbans. Un estudi, basat en dades del 2015, que responia a un compromís adquirit durant la negociació dels pressupostos amb la CUP i que posteriorment ha fet públiques el portaveu del govern Joaquim Enrech. «És evident que si fem una comparativa econòmica hi ha un estalvi d'1,2 milions d'euros», reconeixia Enrech, tot i que al mateix temps alertava que el posicionament del govern «és el que va manifestar l'alcalde la setmana passada de mantenir l'externalització de la prestació del servei, sent conscients que és millorable i que hi ha marge de millora en la prestació del servei.»


Aquest marge de millora, tant en el cas d'internalització (com demana la CUP) com en el d'externalització (la postura del govern) es traduiria en quatre aspectes: major seguiment i control, un nivell de servei diferent, optimitzant els costos i una major transparència. A més, Enrech ha justificat la posició del govern en aspectes com l'IVA. Tot i que en el cas d'una internalització l'Administració s'estalviaria el 10 % d'IVA de la prestació dels serveis de neteja i recollida, a canvi hauria de fer front al 21 % d'aquest impost associat a la compra de maquinària, materials...

 

Un altre argument esgrimit per Enrech és l'adaptació de la jornada laboral a una empresa pública, ja que serien menys hores de feina i per tant caldria augmentar la plantilla, un increment estructural que segons la legislació actual no es podria produir. A més a més. una sèrie d'altres conceptes de despeses variables que no s'han inclòs a l'estudi suposarien un cost total de 800.000 euros, rebaixant l'estalvi final de la internalització respecte l'externalització a 400.000 euros, tot i que Enrech ha remarcat en aquest sentit que es tracten d'hipòtesis que s'haurien de calcular si s'arribés a aquest supòsit.




Comentaris
steve jobs
Suposaria un estalvi d'1,2 M d'euros. També una vaga cada 15 dies.
1
Joan B.
A què esperen per donar el pas i estalviar aquests diners a la ciutat? No pot ser que l'únic motiu real sigui la por al xantatge del personal...
1

envia el comentari