El territori i la seva planificació política

El Penedès: avui on som? El Departament de Política Territorial de la Generalitat, tutor d’aquests temes, està modificant una nova llei del territori que aglutini un text de visió global a dia d’avui. Per fi ja tenim aprovada la vegueria del Penedès, formada per les quatre comarques: l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l’Anoia. Des d’aquí, la meva felicitació a tots i, en particular, als seus impulsors.

 

Preocupat: el territori que més conec és el Baix Penedès, per la meva dedicació tant política com professional i, per tant, m'amoïna el ritme amb què es fan les coses. Sé que s’està treballant en un pla territorial del Penedès i que es fan reunions de treball en el territori, però encara que sigui a títol de memòria vull assenyalar diferents temes que em preocupen per la seva urgència, com són el poblacional, l’atur i les mancances de feina en el territori; la política de l’habitatge; les urbanitzacions, moltes de les quals per acabar; les activitats econòmiques, les actuals i les de futur; el paisatge i la seva petjada ecològica; la costa; el valor cultural i patrimonial, tant el material com l’immaterial.

 

Les comunicacions en el territori, les actuals i les projectades per diferents estaments. Sempre s’ha dit que som una comarca «ròtula», a cavall de les dues més importants àrees metropolitanes de Catalunya, Barcelona i Tarragona; però la realitat és que som un territori no gaire ben tractat a canvi de res. Per acabar aquesta primera nota voldria assenyalar que he llegit que el nostre planeta té una situació ambiental preocupant. També es diu que el límit de la població que pot suportar pot estar al voltant de 9.500 milions d'habitants —avui som, aproximadament, 8.000 milions. Però el que sí que es detecta de la informació és que, cada vegada més, la tendència de la població és anar a les ciutats creant megalòpolis.

 

Aquesta realitat està creant uns corredors de regions, dotant-les de comunicacions de tot tipus: carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, Internet i totes les xarxes possibles de subministrament d’energia. Es pot dir que avui ja n’hi ha unes quantes, d’aquestes megalòpolis. Si en molts llocs del planeta això va per aquí, em preocupa la lentitud de les decisions del nostre territori. I en mans de qui? Ho deixo com a primera reflexió.

 

 




Comentaris

envia el comentari