Un cop més, aturem el CIM

Hi ha coses que sempre tornen, i com sempre, un altre cop toca tornar a parlar del CIM. Aquesta vegada, aprofitant un moment en què el corredor mediterrani és a l’agenda política, es torna a posar damunt la taula la creació d’un macrocentre logístic al Baix Penedès. Els impulsors de la iniciativa són el lobby empresarial FERRMED. Convido qui vulgui informar-se que vegi quines són les empreses i associacions que conformen aquesta associació sense ànim de lucre, i que cadascú formi la seva opinió sobre si hi ha ànim de lucre o no. El cas és que un altre cop es torna a demanar la construcció d’un centre logístic en una regió en què gairebé el 50% dels equipaments logístics estan buits i en què es pateix un enorme dèficit d’infraestructures de transport.

 

És ben cert que la nostra comarca necessita una reactivació econòmica, i també és ben cert que el nostre territori s’articula com a ròtula entre Barcelona i Tarragona, fet que el situa en una bona posició per al sector logístic. Però no, no podem negar tota una sèrie de factors que fan que el CIM es constitueixi en una agressió al territori.

 

Com he dit anteriorment, hi ha una brutal manca d’infraestructures de transport a la comarca. No cal pensar gaire per preveure què succeiria si augmentem el tràfic de mercaderies en una comarca on dos dels seus principals eixos de comunicació són les saturades N-340 i C-31, ni què li succeiria a les deficients estructures ferroviàries. Tampoc cal pensar gaire en les dificultats que crea en matèria d’ocupació el fet de centralitzar els llocs de feina en un polígon industrial, sense les infraestructures de transport públic necessàries. També hem de tenir en compte les conseqüències ambientals, ja que la nostra comarca porta massa temps patint contínues agressions als ecosistemes locals, que no han estat pal·liades per mesures, ni projectes de protecció ni de recuperació.

 

Existeixen molts i molts factors per estar en contra d’aquest projecte, el nostre territori porta anys manifestant-s’hi en contra, al carrer i a la institució. Tant és així que la plataforma No fem el CIM comptava amb l’adhesió d’una catorzena d’ajuntaments, els consells comarcals de l’Alt Penedès i el Baix Penedès, una cinquantena d’entitats culturals, cinc agrupacions sindicals, set grups ecologistes, i més de 5.300 veïns i veïnes a títol individual. I es varen recollir més de 1.100 al·legacions contra el pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Fins i tot la Comissió Europea va donar la raó al territori el 2011, dictaminant que la norma ambiental vigent obliga a la Generalitat a realitzar consultes directes a la població afectada pel pla director urbanístic, cosa que fins ara no s’ha fet.

 

És evident que existeix un rebuig generalitzat al territori cap a aquest projecte, però aquesta controvèrsia ens mostra un problema de rerefons, i és que el Baix Penedès necessita urgentment un pla de reactivació econòmica. Però aquest pla de reactivació ha de comptar amb el suport i la participació del territori, no pot pas néixer del despatx d’un lobby empresarial. La nostra comarca, i em permeto fer l’extensió a la vegueria del Penedès, no necessita articular-se com una ròtula entre Barcelona i Tarragona; el que necessita la nostra vegueria és forjar-se una identitat de territori, potenciar els sectors ja existents i aprofitar les infraestructures productives de què disposem. El nostre territori pot potenciar el sector logístic, però el més lògic seria començar per aprofitar les superfícies industrials que a dia d’avui ja tenim en desús, i evidentment, ho hem de fer amb el suport de la societat, amb la participació dels veïns i les veïnes.

 

Mai no podrem ser un territori cohesionat si l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa no compta amb un ampli suport social. Mai no podrem construir un pla estratègic al territori si els projectes que se’n deriven destrueixen el medi ambient i les economies existents, si penalitzen la pacificació del tràfic en les vies interurbanes ni si penalitzen l’ordenació urbanística dels municipis afectats. Aquest no és el Baix Penedès que la societat penedesenca necessita. Hem de reinventar el territori, però així, no. No ho fem així, no fem el CIM. 




Comentaris

envia el comentari