El Priorat, preocupant davant l'ampliació de la pedrera entre el Masroig i els Guiamets

El projecte extensiu tirarà endavant gràcies a una sentència favorable després de portar anys aturat per al·legacions des de la comarca
Una pedrera en estat d'explotació mineral | Cedida

 

Una delegació de la comarca del Priorat integrada pel president i vicepresident del Consell Comarcal, Jordi Sabaté i Joan Carles Garcia, l'alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, l'alcalde del Masroig, Ferran Massip, i dos membres de l'associació Prioritat, Joan Vaqué i Joan Pons, van reunir-se aquest dilluns, 24 de juliol, amb la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Mercè Rius, per tal de mostrar la seva preocupació en relació a l'ampliació de la pedrera del Xiprer, situada als termes de Masroig i els Guiamets, després que l'empresa Áridos Uniland n'hagi aconseguit una sentència judicial del contenciós-administratiu favorable pel que fa a la llicència ambiental.


L'empresa finalment tirarà endavant el projecte, que portava molts anys aturat a causa de les al·legacions presentades des del territori. Entre aquestes, se'n troben de mediambientals, de jurídiques i de paisatgístiques. Pel que fa a les primeres, el territori defensa que l'ampliació de «la pedrera afectaria de forma clara i contundent el sòl de protecció especial anomenat Lo Sarraí, Collroig i la Tosseta, ja que, en ocupar la major part de l'amplada d'aquest connector ecològic, destruiria la seva funcionalitat o valor pel qual ha estat catalogat. I suposa la destrucció, en la pràctica totalitat de la superfície — 4.515 hectàrees—, d'hàbitats naturals d'interès comunitari, en concret Pinedes mediterrànies d'acord amb la cartografia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya».

 

Pel que fa a les raons jurídiques, es constatava «una irregularitat en la tramitació de l'ampliació de la pedrera, ja que si bé Áridos Uniland va sol·licitar l'autorització ambiental per a un canvi substancial en data 27 de juny de 2007, l'autorització ambiental de l'activitat extractiva no es va emetre fins a 21 d'abril de 2009». Finalment, es destacava l'elevat valor paisatgístic de la zona que «l'activitat extractiva malmetria de forma molt severa, a més de la desforestació i els canvis radicals produïts en el relleu».




Comentaris

envia el comentari