Carles Puigdemont declara la independència però la suspèn per obrir diàleg amb l'Estat espanyol

El president de la Generalitat ha explicat al Parlament que s’obre un període de mediació internacional a l’espera de consumar la República Catalana | El govern espanyol té tota la maquinària a punt per activar el 155 com a reposta
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rep l'aplaudiment dels diputats de Junts pel Sí.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, rep l'aplaudiment dels diputats de Junts pel Sí. | delCamp.cat

 

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha comparegut avui, 10 d'octubre, davant dels diputats del Parlament de Catalunya per anunciar els resultats del referèndum del passat 1 d'octubre i, tal com marca la Llei 19/2017, del 6 de setembre, fer efectius aquests. Tot i que el discurs que havia de pronunciar el president s'ha guardat en secret fins al darrer moment, Carles Puigdemont ha explicat l'actual situació política a Catalunya i ha declarat la independència, tal com els resultats de l'1 d'octubre van decidir i avalar. El president de la Generalitat, però, ha explicat que la independència no serà efectiva avui mateix i ha obert un període de mediació internacional amb l'Estat espanyol per acabar-la de perfilar. Al final d'aquest període, que no ha concretat, s'haurà de consumar la nova república de Catalunya que avui ha posat sobre la taula el president de la Generalitat. Alguns experts internacionals han assegurat que es tracta de la «via eslovena», tal com va fer Eslovènia per separar-se de Iugoslàvia.

 

El seguiment d'aquesta declaració formal d'independència ha estat seguida per un miler de periodistes d'arreu del món i per milers de persones a l'exterior del Parlament. El govern espanyol de Mariano Rajoy ha anunciat els darrers dies que o bé Puigdemont es rendia o aplicaria l'article 155 de la Constitució, que implica la suspensió de l'autonomia i agafar el control de les institucions catalanes. El ple ha començat amb una hora de retard. S'han fet reunions d'última hora entre la CUP i Junts pel Sí.

 

El president ha posat l'accent en què la seva compareixença no ha estat «una opinió personal, sinó el resultat de l'1 d'octubre» després que «2.286.000 persones van vèncer la por» en un referèndum que es va celebrar en «unes condicions extremes». En aquesta línia, ha volgut enviar la seva «solidaritat als ferits per l'actuació policial», fent èmfasi en el «diàleg» i la «voluntat negociadora» del Govern català. Carles Puigdemont ha dedicat part de la seva compareixença a la relació de Catalunya amb l'Estat, fent un recorregut pels factors econòmics i socials que han modelat el territori fins als nostres dies: «Des de la mort de Franco Catalunya ha estat no només el motor econòmic d'Espanya, sinó també un factor d'estabilitat. Es va implicar a fons en l'operació de retornar l'estat espanyol a Europa», ha afirmat. També, però, ha parlat de l'Estatut, que ha qualificat d'«irreconeixible, doblement retallat i no refrendat pels ciutadans», malgrat ser «la llei vigent actualment». «Des d'aleshores l'estat ha activat un programa sistemàtic per retallar l'autogovern. Els darrers anys han estat els pitjors dels últims 40», ha sentenciat.

 

Fonts del govern espanyol consideren que la intervenció de Puigdemont suposa una declaració d'independència, segons detalla 'El País'. L'Executiu de Rajoy prendrà mesures per fer front a aquesta declaració. S'espera que el govern estatal apliqui l'article 155 de la Constitució, segons el rotatiu espanyol.

 

Què és la via eslovena?

 

Eslovènia va fer una declaració unilateral d'independència el 25 de juny de 1991. Dos dies abans, la Comunitat Europea i els Estats Units havien afirmat categòricament que donaven suport a la unitat de Iugoslàvia i que mai reconeixerien una Eslovènia independent. El president de la Comunitat Europea, Jacques Delors, també va deixar clar que mai podria formar part del club europeu. Sèrbia, però, ja havia trencat el marc federal iugoslau un any abans. Eslovènia va fer dos referèndums per la independència amb resultats favorables ben clars i abans d'aplicar-los va proposar una negociació que el govern iugoslau no va acceptar.

 

El president Milan Kuçan va declarar, doncs, la independència oberta a una taula de diàleg, que va anar seguida de deu dies de resistència de la població i una petita milícia armada davant l'agressió de l'exèrcit iugoslau. Imatges que van fer la volta al món. L'alto el foc forçat per la Comunitat Europea va obligar Eslovènia a suspendre tres mesos la declaració d'independència. Al cap de deu dies i una cinquantena de morts, els Estats Units i Alemanya van considerar la independència inevitable. A poc a poc, altres estats europeus i del món van reconèixer el nou estat eslovè. Avui, Eslovènia és membre de la Unió Europea i és en la zona euro. Un país amb forts lligams comercials amb Alemanya i Àustria i amb un creixement estable després d'una forta crisi econòmica. Informació recollida per TV3 en un reportage aquest matí, 10 d'octubre.

 

Imatge en directe des del Parlament de Catalunya:




Comentaris
Vendrellenc
Me fijè que hoy se habia acabado la tila en los supermercados. Siempre queda la valeriana en las farmácias. Que ridículo, que risa. Pero editorial Planeta ya se ha ido. Y los bancos ya han cambiado las sedes fiscales. No pasa nada, no es motivo de alarma, el iluminado dice.
1

envia el comentari