Disculpi, té un Pokémon a la sopa

Ja fa molts anys que els videojocs i l'entreteniment han deixat de ser cosa de nens, però sembla que amb l'arribada de Pokémon Go s'hagi descobert la sopa d'all i el que fa més gràcia a la majoria de persones és l'elevada edat d'una gran part dels seus jugadors, ja que segons s'estima està a la trentena. A la nova secció engegada a ReusDiari.cat fa un parell de setmanes, «Sortim al carrer», en aquesta edició vam preguntar als ciutadans i ciutadanes què en pensaven d'aquest fenomen i si el trobaven perillós com s'ha volgut vendre exageradament en molts espais. Aquí en podeu veure el resultat, amb respostes per a tots els gustos.

 

Val a dir per endavant que una servidora és usuària d'aquest joc, i sense cap complex. Algunes de les poques tardes lliures que tinc fins ara molts cops les dedicava a passar-me-les de la mateixa forma que quan treballo: davant d'un ordinador. Amb Pokémon Go he trobat una motivació més per allargar els passejos amb el meu gos —el qual també celebra l'arribada del joc— i passar per barris i zones on habitualment no hi anava. I per a tots aquells alarmistes que patiu per la salut dels jugadors i jugadores, encara sóc viva, ningú m'ha atropellat i puc fer moltes més coses al dia a banda de caçar Pokémon. De la mateixa forma molts joves que gaudeixen ara de les vacances també han descobert una oportunitat per sortir de casa, conèixer gent nova i el seu entorn.  

 

Aquesta por a la tecnologia i a les noves tendències massives sempre ha estat present. Cada cop que ha sortit al mercat algun artefacte, joc o tecnologia que els joves han abraçat en manada, els detractors alarmistes han posat el crit al cel cantant els milers de perills que comportaven. Però ni les videoconsoles van transtornar generacions de joves deixant-los tancats en una habitació davant d'una pantalla, ni el vídeo va matar les estrelles de la ràdio. No tinguem por a la novetat, a les coses desconegudes, la humanitat no ha anat avançant amb aquesta forma de pensar.

 

L'opinió pública sobre aquest joc ha anat empitjorant ràpidament. Podem trobar notícies sobre successos puntuals —hem de tenir en compte que hi ha milions de persones que hi juguen— així com informacions sobre Pokémon Go fins i tot a la sopa. Està clar que hi poden haver veus discrepants i que no els agradi el concepte ni el seguiment que se'n fa, però m'agradaria veure el mateix rebuig i la mateixa por quan milions de persones surten al carrer a celebrar la victòria d'un equip de futbol per exemple, una afició sobradament acceptada i implementada dins la societat. Quina diferència hi ha entre els extrems de totes dues pràctiques? 

 

Laia Solanellas, cap de redacció de delCamp.cat




Comentaris

envia el comentari