Festa Major al gust de tothom

Els dies de festa major són els dies de l’any en què el municipi es posa les seves millors gales; treu al carrer el seu bestiari de foc, lluïment, entitats, balls populars, músics i el que faci falta per demostrar que està de festa i que la vol compartir amb la gent que s’apropa. Uns dies per desconnectar del dia a dia i per gaudir de la festa major ja sigui mirant els castells de la plaça Vella o anant de concert fins que el sol surti per Sant Salvador. Cadascú ha de trobar la seva vida per treure el màxim profit a aquests 4 o 5 dies que anualment el calendari ens brinda. Alguns aprofiten per tocar el dos i fer alguna escapadeta. Per altra banda, també estan els que els toca treballar perquè encara que sigui festa local tenim la gran sort que vivim en un municipi turístic. Llavors podem obrir quan vulguem a banda d’uns pocs dies l’any.

 

La festa major és vista de moltes maneres i més en un municipi com el Vendrell que tenim una varietat força curiosa i que aplega del que és de 4 o 5 entitats. El dia de Santa Anna ha de triar si fer castells, recitar versos o anar a ballar amb l’Embarcada. També tenim aquell que mira aquesta setmana segons uns actes programats i anirà participant d’aquelles propostes més atractives sense mostrar més interès que el necessari per no perdre res del que li fa més gràcia. Altres, a les platges i urbanitzacions potser no saben ni que és festa major.

 

La festa major és l’excusa ideal per molts bars i restaurants ben situats per recaptar una mica més que la resta de dies dels mesos amb més calitja i treure uns diners extres per cobrir les necessitats que aniran venint en els mesos de més penúria. També és el punt de trobada de moltes persones que han hagut de tocar el dos del Vendrell. Un municipi que ofereix ben poques oportunitats als joves amb formació universitària ha creat un ampli ventall d’ambaixadors arreu que s’han hagut de treure les castanyes de foc lluny de casa, però sempre tornen per la festa dels Barris o per Festa Major. Hi ha un seguit de persones que s’encarreguen de preparar tot això perquè res no falli. Hi ha molta feina, moltes tecles a tocar. Alguns dels esforçats tenen els seus honors i altres els agrada treballar a l’ombra perquè ja s’hi troben a gust. La seva designació potser de moltes maneres: divina, popular, per sorteig, segons  les inquietuds de cada any, però la gent ja hi està acostumada. Tampoc és un tema que doni més de si en un municipi on la gent es coneix i molts ja saben com funciona tot plegat, encara que s’hi posi un bonic decorat amb paraules triades.

 

Enguany al Vendrell ha viscut dues coses inèdites abans d’arribar a la festa en honor a la patrona. Per primera vegada en la història mil·lenària del municipi la festa major té dos dies de festa local. Abans es repartia amb la Fira de Santa Teresa, però vist aquest petit canvi la cita de mostres de l’octubre cada cop es troba en una situació més crítica i precària. Haurem d’esperar. L’altre tema és el cartell de festa major. Una bona noia  va aportar el seu prototip, però clar que no sortissin ni els diables de la vila, ni el ball de cintes són coses que no es poden perdonar. Llavors miraculosament va aparèixer un cartell d’un pseudoprofessional de les arts gràfiques a casa nostra amb llarg palmarès local a la seva esquena que va substituir el que s’havia escollit en un primer terme.  Això de no sortir la gent de casa i que algunes imatges podien tenir fins i tot autor era un fet intolerable per un cartell emblemàtic com aquest. Coses del directe i del jurat que no va veure aquests petits detalls.

 

Com passa al Vendrell que és un municipi de solucions per tot. L’any passat els veïns del Puig es varen queixar de les batalles campals, miccions, defecacions i altres aventures humanes i enguany s’ha apostat per la part del terme del costat de Santa Oliva. Un lloc més apartat del centre del Vendrell que és carregarà unes quantes places de pàrquing, un tema tan necessitat pel Vendrell, però esperem que aquí els nois que fan coses dolentes no trobin un motiu real per fer-les i siguin de conducta exemplar. La famosa inversió dels 400.000 euros del present  Botafoc està allí esperant el seu destí de pàrquing o zona verda depèn de la versió i qui ho digui. Un misteri que algun dia s’esbrinarà. Molt bona festa major. Jo sóc dels que defensa que el millor lloc per fer el castell de foc és el Botafoc i evidentment els concerts al pàrquing del Pèlag i que el món dels adolescents no s’acaba amb els 40 principals. Molta sort als Nens. Endavant.




Comentaris

envia el comentari