Garrotades fins l'any que ve

La  Platja Llarga de Tarragona està a mig camí entre la típica platja estirada i ampla de la Costa Daurada i una gran cala amb forma de mitja lluna. És un lloc agradable, entre salvatge i familiar, situat enmig d’un tram de la costa tarragonina força abrupte que va de la Punta del Miracle, a Tarragona, fins a la Punta de la Galera, a Torredembarra; un tram ple de platges i cales molt boniques i que, malgrat això, es coneixen menys que les concorregudes platges de Salou i Cambrils o que les de Torredembarra i Calafell. Ep, que ja ens va bé!

 

Hi vaig sovint a la platja Llarga. Faig una copa al Tòful de Mar o al Mirall d’Estiu o jec a la sorra, sota el sol, i gaudeixo del paisatge, de la remor del mar o veient passejar (i ja em perdonareu el masculí genèric) els calmosos padrins que es remullen els peus a l’aigua o els joves en flor...i en bikini o banyador. I algunes d’aquestes sensacions i imatges sovint em desperten interessants qüestions antropològiques, metafísiques, estètiques... Per què hi ha banyadors d’home que semblen bikinis i bikinis que semblen el no-res (la quantitat de teixit amb què estan fets tendeix a zero)? Què ho fa que de vegades la seva visió et provoqui plaer i d’altres esglaiament vital? I aquest no tenir vergonya de dur-los “posats”? O, per altra banda, d’on ve la calma dels vells? I el nervi dels joves? En fi, no sé, preguntes molt importants sobre  les que, a la platja Llarga, hi puc reflexionar immers en un beatífic Dolce far niente; i tot a un preu increïble i ben a prop de casa! 

 

Feta la circumval·lació encarem el tema. Com ja sabíem des del passat mes de novembre, la zona d’aparcament de la platja Llarga s’ha reduït molt considerablement per preservar un espai per a la natura. Estic molt a favor d’aquesta mesura. Com a ciutadà de Tarragona crec que és important que l’ajuntament vetlli pel meu entorn. Estic a favor dels xiringuitos, dels passejos marítims i de les sessions de zumba a peu de platja però ara és hora de mirar cap endavant amb més sensibilitat per la natura. No cal arribar a tot arreu per carreteres asfaltades, no cal aparcar el cotxe a la sorra, al costat de la tovallola, no cal tenir blocs d’apartaments i gelateries presumptament italianes per tot arreu. Sembla que amb la platja Llarga ens hem pres molt seriosament aquest canvi de rumb i hem passat d’estar a punt d’esterrossar-la per fer-hi un passeig marítim -un tema que, gràcies a la pressió popular, es va descartar definitivament fa quatre dies, l’any 2012- fins a convertir-la en un espai protegit. Som així de flamencs i bipolars i qui ens entengui que ens compri, però tot ha estat a fi de bé i la majoria de la gent aplaudeix la iniciativa.

 

Tot i aquesta acollida inicial favorable, però, el problema és que la gestió que s’ha fet de l’assumpte ha estat lenta, poc previsora i un pèl surrealista. D’un dia per l’altre, sense abans trobar una solució al merder que estava cantat que esclataria, es va restringir l’accés a la zona d’aparcament i llestos. Qui més ha rebut i, per tant, els que més s’han queixat, i amb raó, són els responsables dels restaurants, que van ser els primers en posar el crit al cel en veure que la mesura perjudicaria els seus negocis. Per la seva banda, excursionistes i banyistes s’han trobat amb serioses dificultats per deixar el cotxe i accedir a la platja. Total que l’emprenyada és general i va en augment a mesura que avança l’estiu i les aglomeracions. L’espaterrant resposta de l’ajuntament és que de cara a l’any que ve mirarà de trobar i habilitar espais per als cotxes però que de moment, aquest any, campi qui pugui. Per rinxolar el rínxol (perdó) també ha animat a la gent a accedir a la platja en bicicleta. Algú els hagués hagut d’avisar, però, de què si un no hi està avesat, posar-se amb la bici per la N-340 entre Tarragona ciutat i la platja Llarga és un esport més de risc que el pointing sense cordes o el parapent sense paracaigudes. 

 

Però en fi, amics lectors, això és el que hi ha. Aquest any que cadascú faci el que pugui o si li agrada l’aventura  que, després de confessar-se, agafi la bici i pedali. Mentrestant conten que a la platja Llarga ja s’hi ha vist alguna garrotada entre conductors àvids d’aconseguir una de les escasses places d’aparcament disponibles. Garrotades fins l’any que ve, doncs. Com a mínim.




Comentaris

envia el comentari