Potser millor que ens extingim

No sé si queda cap retret visceral més per parlar sobre el polèmic escrit que aquest dijous va decidir publicar el director del Diari de Tarragona però, article a banda, el que és encara més decebedora —que no sorprenent— és la reafirmació en les seves paraules en una entrevista «en exclusiva» a RAC1 per, suposo, intentar aturar el cop. O no, o simplement el que volia era precisament això, argumentar un pensament desficiós, neandertal i propi d'una lamentable època passada a la qual aquest mitjà sembla viure-hi instal·lat. Parlo de la direcció, està clar, ja que durant tot el dia els companys que treballen al mateix diari on es va publicar l'escrit van manifestar obertament a les xarxes també el seu rebuig a l'article.

 

Quan no s'entén res, quan els valors i la societat moderna t'avancen a contracor, passen coses com aquestes. I el pitjor no és tenir l'impuls d'aquests pensaments sinó expressar-los amb total convenciment, que el fet de no acceptar un «no» per resposta en una relació és normal i fer-ne, a més, un consell de la «cultura de l'esforç». No és això. La «cultura de l'esforç» és insistir en la pedagogia que s'intenta fer per terra, mar i aire a joves i no tan joves per arribar a la igualtat, per eradicar el masclisme, per evitar tantes i tantes morts sense cap sentit.

 

Aquest caciquisme en tots els àmbits està ben present en el «savoir faire» a tots els nivells del mitjà en qüestió. De fet el mateix director del Diari de Tarragona ho explica en el seu article quan comença amb l'encara més lamentable comparació entre l'inici d'un flirteig i el màrqueting dient «en l'amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen no». Deuen estar molt contents els seus anunciants del seu joc per «conquistar-los» a qualsevol preu.

 

Però intentant veure el costat positiu de tot plegat, la gran resposta i, el més important per a mi, totalment transversal en contra d'aquesta apologia a la superioritat del mascle ha deixat al descobert que potser sí que hem avançat. Crec que no m'equivoco que no fa pas tant un article d'aquestes característiques hauria aixecat les crítiques dels «quatre de sempre» i el senyor Correal se n'hauria anat a dormir ben satisfet de la feina feta, tot i que pensant-hi fredament i veient la seva reacció a RAC1 potser tampoc li ha costat gaire agafar el son aquesta nit.

 

Miri, escolti, si la supervivència de l'espècie humana ha de passar per entendre l'amor i les relacions com vostè les entén, potser millor que ens extingim.

 

Laia Solanellas, cap de redacció de delCamp.cat




Comentaris

envia el comentari