La «normalitat» de les agressions masclistes a Tarragona: Correal com a exemple

Avui, el director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, ha escrit un article dels que fan vergonya i vomitar alhora un cop s'ha llegit. Vergonya perquè entre tòpics masclistes i tòpics misògins allò que s'hi defensa i explicita és que l'agressió sexual contra les dones és part inherent i imprescindible del sistema mental de determinats personatges, ell per exemple, que no defalleixen en relacionar amb «el futur de la raça humana» les seves idees agressores, i no perquè practiquin agressions sexistes ells mateixos sinó perquè són capaços ja no de justificar-les però sí encara de trobar-les “normals”.

 

I agressió sexual és tocar el cos d'una dona que explícitament t'ha dit que no el toquis, o senzillament no t'ha convidat a fer-ho. Així de clar. No hi ha excuses i aquí el gènere no és menor. És a dir que en el cas que qui sigui agredida sigui una dona, la càrrega cultural masclista que comporta l'agressió cal valorar-la en tota la seva intensitat. Milers d'anys de dominació, des del Neolític diuen molts dels savis que ho investiguen, han de rebre una especial penalització per part d'una societat que explícitament s'ha pronunciat a favor dels drets de les dones i, per tant, per la igualtat futura. I igualtat aquí no vol dir ser tractats de forma igualitària ara ja només, almenys mentre el masclisme formi part de la societat en què vivim i mentre les seves regles siguin «normalitat».

 

Diu el Correal, en resposta a una bona campanya de l'Ajuntament de Tarragona per evitar les agressions sexistes a la Festa Major, que «si donem per bona la sentència que 'només sí és sí' posarem en perill el futur de la raça humana.» I que «En l'amor, com en el màrqueting, la venda comença quan et diuen que no.» I jo, pobre humà mascle però humanista al cap i a la fi, només puc respondre-li que màrqueting no és amor i que res no està en venda i que «no» és «no» sempre, a tothora i arreu. I que la humanitat masclista que ell defensa com a «normalitat» és evident que està en perill amb aquesta premissa, però per un cop que l'Ajuntament de Tarragona fa les coses ben fetes, millor que calli i faci de periodista i no de masclista.

 

Demanar al Diari de Tarragona que el faci plegar és el mínim si no rectifica. I si no ho fa, cal que l'Ajuntament de Tarragona deixi de pagar amb diners públics un diari ple de bons periodistes però que va deixar de tenir bons directors quan, per exemple, l'anarquista Josep Alomà, va deixar de ser-ho. I d'això en fa d'anys...

 

Vull acabar aquest article explicitant que tenim clar que escriure aquest text o presentar la moció que la CUP presentarà demà al plenari sobre aquest tema ens converteix en silenciosos, o reproduïts i part del no res a nivell local, però alhora tenim més clar que mai que callar davant les agressions masclistes i sexistes és fer-se'n còmplice i aquest paper no serà mai el nostre. Callar no és una opció però el silenciament és el preu que pagarem. No ens fa cap por. Ens han fet callar tants cops en els seus mitjans, inclòs el «Diari», que no ve d'aquí.

 

Correal, rectificació o dimissió!!!