A la gent del Camp de Tarragona no ens acabaran ni les carreteres, ni les autopistes, ni les variants, ni els polígons industrials, ni les indústries, ni les pedreres, ni les nuclears, ni els molins de vent. No sé si sempre donen el servei que haurien de donar però el fet és que tenim de tot, per tot arreu i per a tots els gustos. I entre unes coses i altres ens hem cascat el que devia ser un dels paisatges més amables i sensuals de la mediterrània. S'intueix a batzegades aquesta vella voluptuositat. Quan el Serè, sec i fred, fa els verds més verds i els blaus més blaus, les formes agafen volum i tot el que es veu és com una promesa. O les tardes d'hivern, quan el cel queda pintat d'aquella llum taronja rutilant i suggeridora.

 

Es nota a vora mar, també, en les poques platges tranquil·les i més o menys aïllades que el totxo voraç va oblidar o, a la primavera, quan vagareges per carreteres comarcals que transiten al llarg del curs del Gaià entre blats, hortes, vinyes i pinars. No puc imaginar un paisatge més a la mida de l'home. En fi, serveixi aquest rampell de poeta de tercera que m'ha agafat per concloure que ara ja només queden escatxics de gràcia entre urbanitzacions residencials de dubtosa legalitat, entre polígons industrials, entre fumeres, entre la T-11, la C-31, l'N-241, l'N-340, la C-32, l'A-27, l'A-7, l'AP-7, l'AVE i el tren txú-txú. Hem muntat un desgavell, una escampadissa fenomenal, ens l'hem deixat clavar per totes bandes.

 

Però és clar, com ja s'ha dit moltes vegades, som la segona zona metropolitana de Catalunya i això, que per una banda és un clar avantatge, també té uns inconvenients que ens hem de menjar amb patates. Sabem que les bones comunicacions, l'espai i les facilitats per a la indústria són la base del creixement i de la riquesa. I que la riquesa i el benestar porten alegria i felicitat per a la gent; i què coi, estem a favor de l'alegria i de la felicitat! Però tot plegat també té un cost que hem pagat amb escreix, que ens ha costat massa cicatrius i pedaços sobre el terròs.
Terra endins, enllà de l'AP-7, el Camp no és una Arcàdia feliç però les dinàmiques han estat unes altres i s'ho miren d'una altra manera.

 

Als anys seixanta se'ls va escapar —per desgràcia d'aquella generació— i, potser, per sort de l'actual- el tren del desarrollismo i del boom turístic, aquell bé de déu de novetats, feina i distraccions. Van quedar-ne al marge i van entrar en una mena de somnolència de la qual han despertat amb un territori relativament verge on paisatge, arquitectura i tradicions encara conserven uns aires antics i força inspiradors. Aquí, una nova generació perillosament migrada però arrelada i valenta, mira de posar-se al dia a través d'una activitat turística i agroalimentària respectuosa amb l'entorn que crea una riquesa que entra lenta i tranquil·la i que ajuda a mantenir i projectar una essència pròpia que pot retroalimentar aquest cercle virtuós. Tant de bo tot plegat serveixi per a què els pocs que són no marxin i per a què alguns descendents de qui van marxar tornin i entre tots assegurin un futur més encoratjador.


Però on hi ha el gruix de la gent, on hi bull el dia a dia alegre, viu, potent, despreocupat, guerxo, contaminat, rude i trasbalsat, aquí les coses no han canviat massa i encara ens arrossega una certa despreocupació llatina. Estem amorrats a una mamella que raja bé i que esperem que segueixi rajant generosa. De tan tips com estem, però, no som massa conscients que anem patint agressions i derrotes que ens van mig vencent. Se segueixen superposant vies de comunicació, demanant llicències per obrir o ampliar pedreres, plantejant moratòries per a les centrals nuclears o permetent algunes pràctiques turístiques i industrials força qüestionables. Alguns voluntariosos sensibilitzats lluiten per defensar la seva geografia emocional, els nostres llocs i paisatges, i a poc a poc van sumant adeptes a la seva causa. Però malgrat això, malgrat que algunes coses estiguin canviant en aquest sentit, el cert és que, de moment, la inèrcia d'aquell tren dels anys seixanta encara ens arrossega per antigues vies d'ample ibèric.




Comentaris

envia el comentari