Pressupostos 2016 (1): ara que hi érem no ens movem del lloc

Va, un esforç més, que ja hi som. Hem passat pujades i baixades, rectes i revolts, hem anat a tot el que calia, a Barcelona uns quants cops, a fer la Via i a on ens han dit que calia anar, i hem xalat molt, ens hem emocionat molt, però quan gairebé hi som, sempre que queda molt poquet, surten aquesta colla de no ningús de la CUP i ens aixafen la guitarra. Ara va i diuen que no volen firmar els pressupostos. On s'és vist això? Què hi fan al Parlament, doncs? No són de fiar. Gens. Cada cop que els has de menester, es giren de cul...
Van fer el mateix quan Artur Mas havia de ser president de la Catalunya lliure, i mira que ho feia bé el Mas, tan ben pentinat i jugant-s'hi la vida. Amb ell ja seríem a on anàvem i ara amb aquest del cap embullat només anem fent. Si ens van fer rabiar aleshores! Són una colla de traïdors, d'espanyols, de botiflers!!!, deien que no volien que Mas fos president i desenes... què dic desenes...?, centenars, sí, perquè eren centenars... però, què dic centenars...?, milers eren, eren milers o milions de periodistes, i dels millors canals i diaris, els deien que s'equivocaven... I no només periodistes, gent de tota mena. Era tothom, tothom, tot Catalunya els deia que acatessin el que la majoria volia si eren demòcrates, que era al Mas, i no ens van fer cas. Van a la seva... no creuen ningú...


A la seva no, que sempre es mouen per fer mal i són molt dolents. Ja es veu aquests dies a Gràcia, que només ho volen trencar tot, peguen a la policia, cremen motos, són uns criminals! I aquella noia de la Gabriel, quin personatge! És dolenta, dolenta... abans amb el Fernández aquell sí que anàvem bé, mal vestit però bon noi. Fins i tot el Baños, que no els va poder aguantar, vol que ara surtin els pressupostos i puguem anar cap a la independència, que gairebé hi som... I ells no volen...


No sé d'on els surt tanta dolenteria. Però ja ho diuen que són tots rics i que van als col·legis més de rics. Uns 'pijos' són, això és el que són. I els agrada anar bruts, només per amoïnar. Ja ho va dir la moreneta malfollada aquella que ella volia tindre els fills en una tribu. Hi deuran posar de "jefe" el Garganté de Barcelona a la tribu, el xofer d'autobús aquell que fa que la policia li pegui cops de porra només per sortir a la tele. I si no, amenaça els metges que acusin la Guàrdia Urbana de pegar un manter il·legal. No en volen de lleis...
A mi ja m'han caigut de la gràcia que em feien. Uns anuncis molt bonics, i parlen molt bé, això sí, però quan cal fer el que cal fer, mai fan res. Sempre troben excuses. A treballar els posaria jo. És que mira que són dolents. No s'estimen Catalunya, només van per la pela i la revolució. Són ultrarevolucionaris i el que volen és fer Corea del Nord a Catalunya, com els anarquistes al 36, que ho mataven tot. Ens volen matar a tots!!!


Sí, però mira, tothom diu que no els tornarà a votar i cada vegada són més. Perquè la gent té por i els acaba votant, si és que tenen totes les ciutats empastifades de cartells i brutes de pintades. I sempre es queixen de tot. A Tarragona volen que es tanquin les botigues, les terrasses, la Catedral, el Nàstic i la petroquímica, i que la gent no tingui feina ni es facin els Jocs Olimpics, que tanqui Barcelona World i Port Aventura. Ja els fotria jo. A cavar davall del sol!!!


I encabat encara volen que tot es decideixi en assemblea. I una que fan per dir què volien fer amb el Mas i no es van saber posar d'acord, van empatar. És un guirigall això de la CUP, no mana ningú i volen que a Catalunya tampoc mani ningú, com si no sabessin que si no mana ningú això serà pitjor que a Grècia. Ara que el desordre ja els agrada, ja. Encara ara no sé qui és el president de la CUP. Ni en deuen tindre....

 

— I això dels pressupostos d'ara?


— Tampoc ho volen. És que són dolents, no volen res, tot ho troben cagat i pixat.


— Uns estafadors són. Vergonya em faria a mi ser de la CUP. El meu noi ho és, però és jove ell...


— A casa no els tornarem a votar mai més. Jo, com a mínim, mai més els tornaré a votar.


— Ah, però els havies votat, tu?


— Jo no.


— Ah, em pensava...


— I tu?


— No, jo tampoc, i ara!!!, abans votaria als comunistes!


-Va, passa, passa i pren-te el talladet que em faràs posar molt nerviós. I deixa'm un estoneta La Vanguardia que en no res surten la Pilar i el Josep a la tele....
(Es tanca el teló i el senyor David -que com el Ramon enganyes les criades i qui es deixa- riu bàrbarament entre bambolines... i als mitjans, furient va esclatant l'odi...)

 




Comentaris

envia el comentari