Fins al final i més enllà, força Gimnàstic

«Fins al final, força Gimnàstic» és una de les frases que marcaran aquesta temporada. La marcaran perquè ha estat un fidel reflex d'allò que l'equip ha transmès sobre el camp: no donar-se per vençut sota cap circumstància. Ho van fer a la jornada número 1, quan van ser capaços de remuntar un 0-2 advers al minut 87. Xavi Molina i Marcos, herois de la temporada passada, van enviar un missatge a tots aquells seguidors que ja havien marxat del Nou Estadi amb el segon gol de penal dels castellans-manxecs: si marxeu, us ho perdreu.

 

Ara, més de nou mesos després, el que va ser una calorosa tarda d'estiu es pot convertir en una benedicció: un possible ascens a Primera Divisió. Com si es tractés d'un embaràs, el Nàstic que ens fa somiar s'ha anat gestant. De mantenir el bloc al primer tram de lliga amb fins a nou jugadors dels de Segona B titulars a anar creixent, madurant, adaptant-se a la categoria fins a poder fer el saltiró necessari com per començar a donar puntades al ventre de la mare. Futbolistes com Aburjania, Madinda i Lobato, arribats quan la festa ja havia començat, van permetre l'equip seguir evolucionant de la mà d'un expert com Emaná o jugadors com Mossa o un Naranjo que, de gaudir d'un rol secundari sobre el camp, van passar a liderar un equip que és a quatre partits de Primera Divisió.

 

Després de trencar aigües al camp del Lugo i arribar a la darrera jornada amb ganes d'arribar a Primera per la porta gran, el naixement d'un nou gloriós Nàstic s'ha allargat una mica. Caldrà esperar quatre partits més on els complexos s'hauran de quedar a casa. Cert és que, sobre el camp, a partir d'ara no servirà de res el que s'ha aconseguit a la lliga. Únicament en el cas d'arribar amb l'eliminatòria igualada al final dels 180 minuts més 30 extra de pròrroga, els grana aconseguirien el bitllet per ser els tercers classificats. Ara, totes les dinàmiques es reinicien i cal mantenir la fortalesa mental dins i fora del camp.

 

Qui tingui por d'Osasuna, que pensi com veuen els navarresos l'equip de Vicente Moreno. Els tarragonins han sumat més punts (17) en els darrers set partits de lliga que els de Pamplona (11), amb uns grana que només han perdut un dels darrers 22 partits de lliga, mentre que els «rojillos» han clavat el genoll a terra en dos dels tres últims partits. Cordeu-vos el cinturó perquè venen corbes. I no sembla que siguin agradables, ja que dels tres gols marcats entre els dos duels previs entre Nàstic i Osasuna, un va ser de penal, un altre en pròpia porteria i un darrer de falta. Fa la pinta que veurem poc futbol vistós i molta tensió sobre el camp. Ja se sap, no hi ha part plaent. Caldrà tenir paciència, força i la gola ben afinada per recordar que «Fins al final, força Gimnàstic». I un cop acabi tot, sigui amb final feliç o final agredolç, seguir al costat d'un equip que vol ser de Primera al camp, perquè fora d'ell ja ho és des de fa temps.

 

Joan Alfons López, EsportsdelCamp.cat




Comentaris

envia el comentari