15-M, la veu del poble

«El silenci ciutadà és xec en blanc per a la classe política, protestant podrem canviar les coses»

Han passat cinc anys des que una marea humana prengués les places dels nostres pobles i ciutats amb la finalitat de dir prou al bipartidisme i prou al govern de l'oligarquia; prou a un sistema, que ara vist en perspectiva, està podrit fins al moll de corruptes i de corruptors que han malgastat els nostres diners; en alguns casos malversat, i en altres s'ha demostrat que han robat els diners del contribuent, i que després de cometre veritables barbaritats amb els nostres diners segueixen asseguts a les augustes cadires del poder.


La marea humana va sortir al carrer fastiguejada de veure com, enfront del rescat bancari, es desnonava a les famílies, es precaritzava el mercat laboral, es privatitzava la sanitat, o es reduïa el pressupost en educació i així s'anava construint una desigualtat social cada vegada més àmplia entre la classe dirigent i la ciutadania.


La societat civil, va articular un moviment capaç de plantar cara a les classes polítiques i d'enviar un missatge de canvi des de la base per als poders públics, que no va servir per aconseguir que l'establishment entengués que havia de transformar les seves polítiques i lluny d'això a l'agost de 2011, quatre mesos després amb algunes places amb pintades i missatges visibles de la ciutadania a favor d'un canvi necessari, el govern va modificar l'article 135 de la nostra sacrosanta constitució per posar primer el pagament del deute, abans que els necessitats i els interessos del poble.


Avui, cinc anys després d'aquest dia, les marees humanes s'han articulat en partits polítics i polítics de rellevància nacional amb veus discordants i propostes per un canvi en el sistema, i fruit d'aquest canvi han estat els resultats electorals que han canviat l'estampa, de vegades bicolor, dels resultats electorals a Ajuntaments, Parlaments autonòmics i que han anat marcant l'inexorable i necessari final del bipartidisme a Espanya que el 20-D s'ha mostrat, amb uns resultats que han permès irrompre amb força a les noves formacions polítiques al congrés dels diputats.


No obstant això, al meu entendre queda molt camí per recórrer, i està clar que aquest serà difícil, atesa la manca d'entesa entre la vella política, que es resisteix a jubilar-se i deixar entrar aire fresc a les institucions, amb nous polítics amb idees noves per aquest món canviant, davant l'immobilisme dels que fins ara han estat l'establishment. Aquesta falta d'entesa es tradueix de manera inexorable a conduir a la ciutadania a noves eleccions el 26-J que ens serveixin per revalidar els resultats per part de la ciutadania o bé per d'una vegada per totes donar, l'estocada final al bipartidisme, desposseir-lo del poder i posar-lo en mans d'aquells que estiguin disposats a aixecar les catifes on s'amaga la podridura del sistema, i a reescriure si més no una constitució espanyola que posi per davant els interessos del poble per a qui ha de ser escrita i no del Capital per qui va ser reescrita a l'agost de 2011.


Per concloure aquest article, li diré a les marees humanes que encara que ja no estan a les places, pateixen els efectes de la crisi que mai oblidin «El silenci ciutadà és xec en blanc per a la classe política, protestant podrem canviar les coses».




Comentaris

envia el comentari