Josep Maria Prats, l'antipolític

Provant de ser una mena de bufó de la cort, Josep Maria Prats, el regidor del grup municipal impugnat d'Unió a Tarragona, ens obsequia ocasionalment amb sortides de to. La que més el defineix com a personatge és la que encara avui dia manté: «No anirem amb partits que la seva obsessió és aixecar catifes», deia en la roda de premsa de presentació del trencament amb CDC a l'Ajuntament de Tarragona. En un moment en què d'esquerra a dreta la ciutadania diu estar farta de la corrupció i dels que l'encobreixen, encara hi ha a qui li surten gratuïtes afirmacions com, d'altra banda, la que feia aquest mateix dilluns: «Vam presentar per primer cop dues mocions perquè, com que teníem un nou assessor, havíem d'amortitzar-lo». És a dir: Tarragona li paga un càrrec de confiança que, directament, reconeix que no li és de cap utilitat.

 

Prats és un personatge curiós. Tot i vantar-se de fe, es queixa de l'etiqueta monàstica que sovint li imposen els seus adversaris del plenari. Una de les màximes de la religió catòlica és, diria, no mentir. Prats va mentir a diversos periodistes només començar la seva aventura en solitari amagant, de fet, la veritat en benefici personal, ja que tenia reservada l'exclusiva en un altre mitjà de la ciutat. Pocs dies després, en una performance digna de veure, va anunciar que sí, que trencaven, sense vergonya per tot el que havia passat.

 

La seva adhesió al tripartit de Tarragona, però, no és per diners, deia també en la valoració dels primers cent dies al capdavant de l'àrea de Cultura. El seu sou ara es cotitza més alt gràcies al canvi de responsabilitats i té dedicació parcial, ja que això de ser director de la Salle a Reus i a Tarragona no és tan fàcil de deixar córrer. I, per què no dir-ho, encara és hora de saber què fa exactament l'àrea que aquest regidor encapçala —si més no, els grans esdeveniments culturals no van a càrrec seu—.

 

Josep Maria Prats no sap quant li durarà això de comptar amb un grup municipal propi. Potser aquest és un dels motius del trencament, ell ho nega, però assegura que mai no es presentarà a cap contesa electoral si no és amb les sigles d'Unió Democràtica de Catalunya. El mateix devien dir altres regidors trànsfugues que han passat per aquest Ajuntament nostre. El problema de tot plegat és que ell no s'hi va presentar, a les eleccions municipals. Ni ell ni Unió. Formava part d'una llista tancada que van votar diversos ciutadans que ara, de ben segur, estaran encantats d'haver-li donat oportunitat de ser la peça indispensable d'un govern cada cop més debilitat.

 

Josep M. Llauradó, responsable de TarragonaDiari.cat




Comentaris

envia el comentari