El Pont de França del Vendrell

«A les inexorables ferides causades pel temps, hem d'afegir el desinterès dels nostres governants locals»

Era el mes d'agost de 1888, quan segons expliquen les cròniques de Vendrell, es va donar per inaugurat el Pont de França, que travessa la riera de la Bisbal al seu pas per l'ara cor del nostre municipi, aquelles pedres avui centenàries van ser col·locades allà, donant forma a un pont, per unir el creixement extramurs del municipi de l'incipient Barri de França que aleshores comptava amb unes poques cases; d'aquell any a escala local, expliquen les cronistes que la fil·loxera i la paralització del comerç va portar a l'estancament urbanístic i del municipi, que no tornaria a ressorgir, fins després de la guerra civil.


En l'àmbit nacional es podria destacar que tot i el Regne d'Espanya conservava les reminiscències del seu vell i caduc imperi a través entre d'altres, de la possessió de les Filipines, Costa Rica i Cuba o l'illa de Guan, encara que en aquells dies en el Madrid de la regentada per María Cristiana d'Habsburg-Lorena, no s'imaginaven que estaven comptats els dies que quedaven als últims vestigis del seu imperi, com més enllà de les nostres fronteres, a l'Anglaterra victoriana un home anomenat Jack el destripador, causava el terror al barri londinenc de Whitechapel; a França un pintor Vincent Willem van Gogh es tallava l'orella en un acte irracional; o al Brasil s'abolia l'esclavitud. Aquest en breus pinzellades era el món en el qual es va inaugurar l'avui centenari pont de França.


Avui però és una altra història, han passat 128 anys des que es va acabar la seva construcció, encara que segueix en peu, el seu estat de total absoluta desídia, el pont està ple de pintades, les seves pedres ennegrides pels anys, i la riera que l'envolta un abocador d'escombraries per culpa de l'incivisme, tot i formar part de l'eix històric del Vendrell.


I és que a les inexorables ferides causades pel temps, hem d'afegir el desinterès dels nostres governants locals que mai s'han pres seriosament unes pedres que expliquen les trepitjades històriques, com les dels Mestres Casals o Socias o el poeta Guimerà entre d'altres il·lustres penjades i que han estat presents durant tot aquest temps en el declivi i auge del municipi; sembla mentida que hàgim de sentir dels nostres governants d'avui que són els mateixos dels últims 30 anys com se'ls omple la boca parlant de la reactivació econòmica del municipi i del potencial que tenim a través del turisme, mentre mostrem als nostres visitants un escenari d'abandonament de tal magnitud amb un pont que ha format, forma i formarà, part de la història viva del nostre municipi.


És per això que crec que ja va sent hora que els que governen el municipi i passen dia rere dia, sobre aquestes pedres centenàries, prenguin nota i es posin mans a l'obra a convertir el Pont de França en un atractiu turístic més i no en una simple obra d'enginyeria, perquè no hem d'oblidar que aquestes pedres que dintre de poc compleixen 130, ja formen part del nostre patrimoni històric i crec jo que han de passar a ser senya més de la nostra identitat, és per això que hem de dignificar-lo, protegir-lo i mostrar-lo als nostres visitants com una part més de la nostra historia.




Comentaris

envia el comentari