La política-espectacle i les escoles en barracons

És lògic que el cicle polític actual ens cansi. A mi també em cansen, per exemple, els plens en què més enllà d’afrontar de cara i amb debat ric i profund s’opta per mirar a càmera i provar de fer caure en contradiccions a l’adversari amb mocions i declaracions. O que, davant d’una problemàtica concreta que genera rebombori social continuat, en moments crítics alcaldes i institucions es facin els gallets i al cap de pocs dies tot quedi en un calaix, sense haver resolt aquell ultimàtum tan ultimàtum.

 

Em refereixo a una i a moltes coses. Per exemple, al teatre de l’estació ferroviària de Tarragona. O a les escoles en barracons de Ponent i de l’Arrabassada, amb alumnes que arriben ja a l’ESO sense saber què és un edifici de ciment o un gimnàs on fer activitat física encara que plogui. O a l’arribada de la connexió entre Montblanc i Tarragona per l’A-27. Aquestes són algunes de les inversions que segons l’entitat unionista Convivència Cívica Catalana no ens mereixem perquè tenim superàvit.

 

En definitiva, alguns diran que és també culpa dels periodistes. Però quan hom insisteix trenta mil cops en un tema i no obté resposta és lògic que la generació de contingut informatiu sobre aquest decaigui dràsticament. «No hi ha novetats», ens diuen. Quan hi ha novetats sol coincidir amb període de campanya electoral, i aquestes acaben sent sempre fum i paraules.

 

El resultat és que mentre uns intenten fer la traveta política als altres hi ha temes pendents. Molts temes pendents. Temes que no només depenen de la pressió que pugui exercir el municipi sobre altres administracions, sinó d’altres que tenen a veure amb la simple acció d’escoltar els propis veïns, com és el cas de l’entorn del Mercat Central.

 

Josep M. Llauradó, responsable del TarragonaDiari.cat




Comentaris

envia el comentari